Pedro Sánchez farà servir tot el que tingui al seu abast per intentar guanyar les eleccions del 29 de novembre. Això és el normal en qualsevol candidat. El problema comença quan els instruments de l’Estat, les regles parlamentàries i la mateixa definició de democràcia semblen adquirir un valor diferent segons si afavoreixen o dificulten la continuïtat del president.
No és una sospita nascuda ahir. El setembre del 2024, Sánchez va proclamar davant del Comitè Federal del PSOE que avançaria en la seva agenda «amb o sense el concurs del Poder Legislatiu». Després ho va matisar, però la frase va existir.
Ara torna a aparèixer la mateixa concepció. En anunciar les eleccions, després que el Congrés rebutgés els dos decrets d’habitatge, Sánchez va parlar dels interessos dels ciutadans «trepitjats al Parlament», va qualificar l’actual oposició com «la pitjor» de la democràcia i va demanar una majoria progressista més àmplia per continuar transformant Espanya.
El Parlament deixa així de ser l’expressió de la voluntat popular quan vota en contra del Govern i torna a ser-ho quan proporciona la majoria adequada.
Tornar a votar allò que el Congrés acaba de rebutjar
El primer moviment ja és sobre la taula. El Congrés va derogar els dos reials decrets d’habitatge per 178 vots contra 172 i 184 contra 166. El Govern pretén aprovar-ne ara versions molt semblants i sotmetre-les a la Diputació Permanent després de la dissolució de les Corts.
Jurídicament, la Constitució permet que aquest òrgan convalidi decrets llei quan el Congrés està dissolt. Però una cosa és la legalitat formal i una altra, la legitimitat política.
La Diputació Permanent té només 69 membres i una aritmètica diferent: el PSOE en té 24, Sumar, sis, i Junts, només un. Allò que acaba de perdre’s davant dels 350 diputats pot guanyar-se dies després aprofitant una representació reduïda, concebuda precisament per garantir la continuïtat institucional entre legislatures.
No és il·legal per definició i caldrà veure què acaba passant. Però resulta políticament molt discutible utilitzar una institució de continuïtat per neutralitzar una decisió política inequívoca del Ple.
Del pluralisme als dos blocs
Hi ha una qüestió encara més profunda: el relat electoral. No cal afirmar que Espanya torna al 1936, perquè no és cert. Però sí que resulta inquietant recuperar aquella estructura mental de dos blocs morals, en què un representa el progrés i l’altre, la reacció.
La democràcia exigeix exactament el contrari: reconèixer que l’adversari pot governar legítimament. Aquest va ser un dels grans èxits de la Transició. La UCD va lliurar el poder al PSOE el 1982 amb absoluta normalitat.
Sense possibilitat d’alternança no existeix democràcia; només existeix un govern perpetu de qui està en el poder i que s’atribueix una superioritat moral sobre l’altre.
Una vaga general just abans de votar
També resulta extraordinari el calendari sindical. CCOO i UGT anuncien ara la primera vaga general conjunta de l’etapa Sánchez, de 24 hores, centrada en l’habitatge i els salaris, i prevista abans del 29-N.
La protesta pels salaris té fonament: l’OCDE constatava encara aquest 2026 que els salaris reals espanyols se situaven un 2% per sota del primer trimestre del 2021, malgrat la recuperació recent.
La crisi de l’habitatge tampoc no va néixer la setmana passada. S’ha format durant els vuit anys de presidència de Sánchez.
La pregunta és: per què la vaga general arriba precisament ara, a poques setmanes d’unes eleccions decisives?
Maricarmen i la desigualtat de la indignació
El cas de Maricarmen era humà i colpidor: 87 anys, discapacitada i 71 anys vivint al mateix pis. Però la informació disponible també confirma que disposava d’una pensió, que les administracions li van oferir diverses alternatives residencials —que va rebutjar perquè volia conservar la seva autonomia— i que finalment ha pogut tornar al domicili gràcies a un acord.
Mentrestant, a l’Hospitalet s’han produït dues tragèdies recents vinculades a desnonaments: Olga, de 54 anys, es va suïcidar cinc mesos després de perdre l’habitatge; i un home de 60 anys es va llevar la vida quan tenia imminent el desnonament del local on treballava.
El ressò que van tenir aquestes tragèdies no és comparable amb la formidable projecció política i mediàtica del cas madrileny.
Preguntar-se si influeix el fet que Madrid estigui governada pel PP i Catalunya, pel socialisme no és demostrar cap conspiració. És formular una pregunta periodística perfectament legítima.
La «llei de nets» i Ceuta: dues cauteles necessàries
Sobre l’anomenada llei de nets, Sánchez espera que, amb la nova data electoral, quedi sense efecte l’acord del Tribunal Suprem que en suspèn la inscripció, i que això permeti determinar com afectarà la mesura les eleccions del 29-N.
Potencialment, estan en joc entorn de 400.000 nous electors, dels quals el president del Govern espera obtenir l’agraïment electoral. La gran majoria no han viscut ni viuran a Espanya, però decidiran també sobre el seu futur polític.
I a Ceuta, la policia acaba de desmantellar el campament de la platja del Trampolín, traslladant persones a centres temporals i facilitant més de mil retorns voluntaris al Marroc.
La causa immediata publicada és la pròxima visita dels Reis, no les eleccions. Però queda una altra pregunta: si l’Estat podia actuar així ara, per què no ho va fer abans?
El 29 de novembre no es decidirà només qui governa. També es posarà a prova una concepció de la democràcia.
El problema no és que Sánchez vulgui guanyar. El problema apareix quan perdre una votació parlamentària es converteix en una anomalia que cal corregir, quan l’oposició deixa de ser una alternativa per convertir-se en enemic del progrés i quan les institucions, la mobilització social i el calendari electoral comencen a confondre’s.
Falten menys de vuit setmanes. Veurem més coses. I algunes seran, previsiblement, molt poc normals.
Seran OENI: Objectes Electorals No Identificats.
Sánchez farà servir tot el que tingui al seu abast per guanyar el 29-N. La qüestió és on acaba l'estratègia electoral i on comença la degradació de la pràctica parlamentària. #29N #Sánchez #Democràcia Share on X
Loading ...
