Llegint i escoltant les informacions que pràcticament ens arriben de manera quotidiana de la política i dels mitjans de comunicació, podríem arribar a la conclusió que cada dia vivim en una atmosfera més contaminada. No és així ni de lluny; al contrari, a Europa, als Estats Units i a bona part del món desenvolupat ha millorat d’una forma substancial.
Això és exactament el que explica l’últim informe de Our World in Data, el servei de tractament de dades més acreditat que existeix a escala mundial. El títol és ben explícit: En molts països, la gent respira l’aire més net dels últims segles. Què pot aprendre la resta del món d’això?, i es pot trobar aquí.
El que diu és exactament el següent: Si s’observa al llarg del temps, es troba que la contaminació de l’aire tendeix a seguir un patró molt estàndard a mesura que els països es desenvolupen i es tornen més rics. És més o menys com es veu als gràfics: una U al revés. La contaminació exterior comença baixa, després augmenta a mesura que els països cremen més combustibles fòssils per obtenir energia i industrialitzen les seves economies. Eventualment, això arriba a un punt d’inflexió i les emissions cauen.
Per tant, podríem esperar que tots els països passin per aquesta transició de forma natural, igual que ho van fer el Regne Unit i molts altres països rics. El problema és que aquest procés va portar molt de temps: segles, de fet. Si a la resta del món li pren el mateix temps, milers de milions de persones estaran exposades a alts nivells de contaminació de l’aire durant la major part de les seves vides. Centenars de milions de persones moriran prematurament a causa de la contaminació de l’aire.
El corol·lari és evident, per aconseguir un món més equilibrat, els grans esforços s’han de concentrar en els països en vies de desenvolupament, més que reduir una mica més la nostra contaminació. Això no vol dir que no sigui important la nostra qualitat de l’aire, sinó que l’objectiu principal és reduir més ràpidament la contaminació en altres països com la Xina i encara més l’Índia, i que és millor pagar aquest cost, que gastar en buscar reduccions dràstiques en el nostre cas, sinó que és suficient amb una progressió més moderada, perquè el guany per als més damnificats, per al conjunt del món, i per tant per a nosaltres mateixos serà molt superior.
Aquestes dades també posen en evidència l’equivocada política de la UE, que respon més a la manca de raó d’una burocràcia distant i a la pressió dels lobbies mediambientals que a les necessitats reals. Per això és raonable que es produeixin protestes com a reacció a un esforç no només excessiu sinó innecessari, com es pot observar a la taula següent:
Tones de diòxid de sofre (SO₂) 1901- 2022
Font: (World in Data)
Com es pot constatar la reducció des d’inicis del segle XX ha estat molt gran en termes de diòxid de sofre, com ho ha estat, així mateix, en òxids de nitrogen, l’altre agent de fort impacte contaminant i en l’escalfament global.
Europa ha reduït un 37% les seves emissions, Amèrica del Nord, un 43%, els països d’ingressos alts encara més un 47%.
El cas espanyol que ve d’un estadi de subdesenvolupament en el primer terç del segle XX, la caiguda ha estat menor però substancial, un 23%.
Però, malgrat això, el món ha augmentat un ¡209%! La causa són la Xina i l’Índia, que han contribuït amb 21,5 milions de tones de creixement dels 49,6 milions de tones del total mundial.
Si volem guanyar la batalla de la contaminació i el canvi climàtic, és necessari centrar els esforços i els diners en els grans emissors. El que no sigui això és perdre la guerra climàtica, la salut i els diners.
Loading ...
