Les presidències rotatòries del Consell de la UE, de sis mesos de durada, tenen dos objectius principals: 1) planificar i presidir les sessions del Consell (ministerials) i les reunions dels seus òrgans preparatoris, entre els quals destaca el COREPER (Comitè de Representants Permanents dels Estats Membres, organisme clau en el procés de presa de decisions comunitari) i altres comitès permanents de menor importància, a més d’una munió de grups de treball i de comitès encarregats de temes específics. També organitza reunions formals i informals a Brussel·les i en el país que exerceix la presidència, i 2) representar el Consell en les relacions amb altres institucions de la UE, en particular la Comissió Europea i el Parlament Europeu; la seva tasca és intentar arribar a acords sobre expedients legislatius mitjançant diàlegs tripartits, reunions informals de negociació i reunions del Comitè de Conciliació.
Les presidències alemanya (segon semestre 2020), portuguesa (primer semestre 2021) i eslovena (segon semestre 2021) formen un Trio presidencial. Aquests tres Estats membres de la UE varen elaborar una proposta comuna inicial pel conjunt dels divuit mesos de les seves respectives presidències, centrada en tres aspectes: recuperar l’economia afectada per la Covid-19, accelerar la transició ecològica i digital, i reforçar la capacitat de resiliència de la UE.
Durant la presidència alemanya es varen aconseguir dues grans fites: l’aprovació del programa Next Generation EU i l’endegament de la campanya de vacunació anti-Covid. Des del punt de vista de la pandèmia, la presidència portuguesa ha estat més plàcida perquè ja s’ha pogut viure la realitat de les vacunes i veure la llum al final del túnel. Potser no ha estat un èxit històric com l’alemanya, però en termes generals es pot considerar una presidència reeixida. La presidència eslovena serà probablement la més problemàtica de les tres.
Tres aspectes són destacables de la presidència portuguesa: l’acord en política agrícola, el llançament de la Conferència sobre el Futur d’Europa i l’entrada en vigor del “passaport” coronavirus.
L’acord agrícola ha suposat adoptar les regles de funcionament de la Política Agrícola Comunitària (PAC) per al període 2023-2027. L’anterior pla de 2013 havia caducat el 2020 i estava prorrogat. Portugal ha aconseguit desbloquejar unes negociacions complicades. L’agricultura continua sent una de les partides més elevades de la despesa comunitària, un 33% del total (387.000 milions d’euros). Són uns diners que afecten set milions d’explotacions agrícoles. A Espanya li corresponen uns 37.000 milions en pagaments directes per als agricultors i ramaders i gairebé 8.000 milions per a desenvolupament rural durant els set anys del nou pla.
La reforma de la PAC posa èmfasi en el medi ambient i la sostenibilitat. Es vol una agricultura més verda. Almenys el 35% del pressupost de desenvolupament rural serà condicionat a la implantació de mesures relacionades amb el medi ambient i el clima i, com a regla general, almenys el 25% dels ajuts es destinarà a pagaments directes a aquells agricultors i ramaders que adoptin pràctiques beneficioses per al medi ambient. Així mateix, s’assegura que almenys el 10% dels pagaments directes nacionals s’utilitzaran per donar suport a les petites i mitjanes explotacions.
Es busca una PAC més justa, ecològica i basada en resultats. La nova PAC també fa èmfasi en la dimensió social del sector. De fet és la primera vegada que la legislació agrícola de la UE inclou una dimensió social, i marca un avenç històric en considerar les condicions laborals dels treballadors agrícoles
Els grups polítics i els lobbies verds europeus no han quedat gaire satisfets, car esperaven una inclusió més clara i estructurada de la nova PAC en el Green Deal que caracteritza el conjunt de les polítiques de la Comissió von der Leyen (2019-2024). Aquesta reforma de la PAC també ha sigut criticada per la seva lentitud de preparació. No entrarà en vigor fins al primer dia de 2023. Els Estats membres tindran de temps fins al 31 de desembre de 2021 per a emetre esborranys dels seus plans estratègics nacionals a la Comissió Europea per a la seva aprovació.
En segon lloc, la presidència portuguesa ha aconseguit posar d’acord els Estats membres i les institucions europees per donar el tret de sortida a la Conferència sobre el Futur d’Europa el dia 11 de maig (el Dia d’Europa). Es tracta d’una Conferència en què la ciutadania i associacions en general tindran la possibilitat de plantejar propostes que millorin la qualitat democràtica i l’eficiència de la UE. La Conferència es tancarà el dia 11 de maig de 2022.
Per últim, el Certificat Digital UE Covid, conegut popularment com a “passaport Covid“ ha entrat oficialment en vigor el primer de juliol. Aquest certificat digital verd facilita la lliure i segura circulació dels ciutadans dins de la UE durant la pandèmia. És una acreditació digital que avala que una persona ha estat vacunada, s’ha fet una prova amb resultat negatiu o bé s’ha recuperat de la Covid.
Eslovènia acaba de començar la seva segona presidència europea.
Es tracta d’un estat petit (poc més de dos milions d’habitants), novell (va entrar l’any 2004 a la UE) i independent des de fa poc temps (1991). Aquesta serà només la seva segona presidència europea. El seu lema és “Junts. Resilients. Europa“, i el seu programa comprèn quatre vessants: 1) Recuperació, resiliència i autonomia estratègica de la UE, 2) Reflexió sobre el Futur d’Europa, 3) Estil de vida europeu, Estat de dret i valors europeus, i 4) Augment de la seguretat i estabilitat en els països del veïnatge europeu.
La presidència europea eslovena ve marcada per la personalitat del seu primer ministre, Janez Jansa, antic periodista que ha passat de lluitar contra el comunisme a convertir-se en capdavanter del populisme de dretes en el seu país. És un fervent admirador de Donald Trump. Manté un perfil polític proper als líders polítics d’Hongria i Polònia, Viktor Orban i Jaroslav Kaczynsky. És un twitter compulsiu i se’l considera un aspirant a autòcrata. Està qüestionat a Brussel·les per atacs a la llibertat d’informació i a l’Estat de dret. Assumeix la presidència rotatòria de la UE sota sospita i amb avisos preventius que li arriben de totes les institucions europees. A Brussel·les alguns polítics comenten que “si no ho frenem, Eslovènia pot ser com Hongria o Polònia d’aquí a poc temps“.
Les tensions entre Eslovènia i Brussel·les ja han començat els primers dies de la presidència
Les tensions entre Eslovènia i Brussel·les ja han començat els primers dies de la presidència. El dia 2 de juliol, Jansa declarava que “els valors comuns europeus són imaginaris“ i que els seus comentaris sobre l’Estat de dret que tant incomoden Brussel·les són “la veritat“. El vicepresident de la Comissió Europea, l’holandès Frans Timmermans, no ha volgut figurar a la foto protocol·lària en família del govern eslovè amb el col·legi de comissaris europeu. Timmermans ha declarat que “mai hem de parar de deixar en evidència aquells que violen fonaments de l’Estat de dret“. En la presentació del programa davant del Parlament Europeu, el 6 de juliol, Jansa s’ha emportat moltes crítiques i més advertències. La presidenta de la Comissió Europea, Úrsula von der Leyen, li ha recordat que d’aquí a uns dies publicarà els informes sobre l’Estat de dret en els diferents Estats membres. A l’informe del 2020 ja s’assenyalava que a Eslovènia, pel que fa als periodistes , “l’assetjament i les amenaces en línia són freqüents i el sistema judicial rares vegades els sanciona“.
La sèrie de discòrdies entre Brussel·les i Eslovènia és llarga en temes tan importants com la independència judicial, el respecte a la premsa lliure, la immigració o el nomenament de jutges i fiscals. Davant d’aquest panorama, a Brussel·les es tem que els sis mesos de presidència europea eslovena es puguin perdre entre tensions i embolics, amb una Eslovènia alineada amb els governs d’Hongria i Polònia.
El partit de Jansa forma part del PPE (Partit Popular Europeu), el més nombrós de l’Eurocambra -format per partits conservadors com la CDU d’Angela Merkel- del qual el mes de març es va retirar el partit del líder hongarès Viktor Orban per evitar la seva expulsió que ja s’estava preparant després d’anys de problemes provocats per la seva “democràcia il·liberal“. Alguns analistes estimen que Eslovènia podria corre la mateixa sort. Jansa ha replicat en to amenaçador que “si no milloren les coses, la UE pot acabar perdent un altre Estat membre, i aquesta vegada no serà a l’oest (referint-se al Regne Unit), sinó a l’est“.
A la vista de com ha arrencat la presidència eslovena, podria ser que els incompliments de l’Estat de dret i la divisió est-oest es convertissin en el seu tema central, marginant els objectius centrals del Trio presidencial: recuperar l’economia afectada per la Covid-19, accelerar la transició ecològica i digital, i reforçar la capacitat de resiliència de la UE.
A Brussel·les es tem que els sis mesos de presidència europea eslovena es puguin perdre entre tensions i embolics, amb una Eslovènia alineada amb els governs d’Hongria i Polònia Share on X
Loading ...
Víctor Pou és doctor en dret i llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona,