La suposada inversió de la situació no podria ser més mediàtica. Fa una quinzena d’anys, els països anglosaxons i d’Europa del nord encunyaren el cruel acrònim PIGS, que feia referència a Portugal, Itàlia, Grècia i Espanya (Spain).
Es tractava de les “cigales” del sud d’Europa, els països amb major despesa pública, menor productivitat i amb els desequilibris fiscals més escandalosos, havent de ser “rescatats” d’una o d’altra forma per les laborioses economies d’Europa central i del nord.
Això no obstant, arran de l’article de The Economist del desembre passat, tan airejat pel president del govern espanyol Pedro Sánchez, s’ha generat un subgènere periodístic que podríem resumir com “la venjança del sud”. Aquest consisteix a meravellar-se dels suposats èxits dels antics PIGS davant de les dificultats a les quals fan front països com Alemanya, França i el Regne Unit.
Un cop més, el famós article de la revista britànica té part de la culpa d’aquesta tendència, ja que juntament amb Espanya, destacava el comportament de les economies italiana i grega.
Seguint el raonament dels nous admiradors dels països d’Europa meridional (no parlarem més de mediterrània perquè seria desconsiderat envers Portugal), el centre de gravetat del Vell Continent s’estaria decantant cap al migdia per motius com els següents:
- Els costos d’endeutament s’estan equilibrant (Grècia per exemple podia posicionar el seu deute públic a nivells similars als de França a finals de l’any passat).
- Les reformes fiscals i econòmiques doloroses estan resultant eficaces, redreçant els comptes públics i donant confiança als inversors (noti’s que Espanya no se sol incloure en aquesta llista de reformadors virtuosos, que encapçalen Grècia i Portugal sota els seus respectius governs conservadors dels darrers quinze anys, juntament amb l’actual Itàlia de Giorgia Meloni).
- El creixement del PIB ha estat superior, des de la pandèmia, als països del nord (Portugal per exemple ha crescut més de pressa que Alemanya), i la creació de llocs de treball s’ha accelerat.
- L’atractiu internacional dels països del sud depassa ja en nombrosos aspectes als tradicionals pols situats al nord, i no precisament per l’interès turístic o per passar la jubilació al sol, sinó per a invertir (se citen aquí com a exemples Madrid com a nova destinació preferida del món hispànic, i Lisboa com a hub europeu dels brasilers).
- La posició geogràfica com a primera línia d’Europa davant les zones de conflicte i d’origen de la immigració massiva (Orient Mitjà i Àfrica), que confereix al sud una importància geopolítica de la qual depenen inevitablement els països més allunyats.
La conclusió, segueixen els periodistes de mitjans com el Financial Times, és que el sud d’Europa està cridat a tornar a ser capital pel futur del continent.
Com a titular periodístic o factor a tenir en compte, l’argument de la revenja del sud resulta atractiu, i inclús una línia de recerca estimulant.
El problema és que el sud d’Europa ha també de fer front a problemes específics que fan que el balanç general sigui molt més incert. Entre aquests cal tenir en compte:
- L’endeutament públic respecte al PIB continua sent desproporcionat en els PIGS, que conformaven el 2024 el top-6 dels pitjors països europeus (amb la intrusió de França i Bèlgica en la tercera i quarta posicions respectivament)
- Les reformes fiscals i econòmiques són desiguals i inclús en els millors casos (Portugal i Grècia), no responen als problemes estructurals que afecten particularment els PIGS, com per exemple la seva natalitat més baixa i l’envelliment més accentuat que la mitjana europea.
- El creixement del PIB dels darrers anys ha estat propulsat pel boom del turisme postpandèmic, i en general no s’ha basat en la creació de llocs de treball qualificats. Espanya n’és el paradigma.
- A pesar de la diversificació econòmica del seu interès internacional, els PIGS continuen destacant per la seva sobredependència del turisme de masses. El 2024 les manifestacions contra el turisme en tots els PIGS es multiplicaren, fent-se sentir especialment a Grècia i Espanya.
- La seva posició geogràfica els fa especialment sensibles a les crisis provinents d’Orient Mitjà i Àfrica.
