Presidència europea

La presidència portuguesa de la UE (gener-juny 2021)

La presidència rotatòria portuguesa de la UE ha començat l’1 de gener i acabarà el 30 de juny de l’any en curs. És la quarta presidència portuguesa de la UE. Les anteriors foren els anys 1992, 2000 i 2007. Les principals realitzacions de l’última presidència portuguesa (2007) varen ser la redacció i la signatura del Tractat de la Unió Europea (TUE) o Tractat de Lisboa – la màxima norma legal de la UE actualment en vigor – i les celebracions de la primera cimera UE-Brasil i la segona Cimera UE-Àfrica, dues regions d’interès prioritari per a Portugal.

Portugal presidirà el Consell de la UE, que és una de les set institucions actualment existents a la UE – tal com disposa el Tractat de Lisboa – juntament amb el Parlament Europeu, el Consell Europeu, la Comissió Europea, el Tribunal de Justícia, el Banc Central Europeu (BCE) i el Tribunal de Comptes.

👉 ¡Uneix-te al nostre grup de Facebook de Converses a Catalunya!

Comentem entre tots les notícies de Catalunya per a estar informats.
Podreu consultar totes les claus del dia!

El Consell Europeu és la màxima institució comunitària . Defineix les orientacions i prioritats polítiques generals de la UE. Està format pels Caps d’Estat o de Govern dels Estats membres, així com pel seu president (el belga Louis Michel) i per la presidenta de la Comissió Europea (l’alemanya Úrsula von der Leyen) . Participa en els seus treballs l’Alt Representant per a Afers Exteriors i Política de Seguretat (Josep Borrell). Es reuneix dues vegades per semestre a Brussel·les i el seu president pot convocar, quan convingui, reunions extraordinàries. Cal distingir el Consell Europeu del Consell d’Europa, institució que no pertany a la UE. Aquest últim és una organització intergovernamental dedicada a la promoció de valors democràtics i a l’estabilitat politicosocial a Europa. Té la seva seu a Estrasburg. Tots els seus Estats membres signen la Convenció Europea de Drets Humans.

El Consell exerceix, conjuntament amb el Parlament Europeu, la funció legislativa i la funció pressupostària. Defineix polítiques i té una responsabilitat de coordinació. És la institució que representa els governs dels Estats membres de la UE i reuneix els seus ministres o secretaris d’estat per adoptar legislació i coordinar polítiques. En el semestre que ara comença, Portugal planifica i presideix les reunions del Consell i de les seves instàncies preparatòries, i representa el Consell a les relacions amb les altres institucions de la UE.

En el marc de les instàncies preparatòries, destaca el paper del Comitè de Representants Permanents dels Governs dels Estats membres (Coreper), que està format per representants dels països de la UE a escala d’ambaixadors. La Comissió Europea té un representant en aquest organisme. Presideix el Coreper el representant de l’Estat que reté la presidència rotatòria del mateix Consell, que ocupa Portugal durant el primer semestre de 2021. Cada membre exposa la posició del seu govern. La seva tasca és molt important en el procés de presa de decisions de la UE. És una instància de diàleg i de control polític. No és un òrgan de decisió de la UE. Es reuneix cada setmana en diferents formats i a les seves reunions hi assisteixen membres de les Reper o representacions permanents de cada Estat membre de la UE a Brussel·les. Són “Ambaixades” dels Estats membres davant de les institucions europees, dirigides per un representant permanent o ambaixador del seu país davant de la UE. Al voltant del Consell funciona una munió de Grups de Treball i de Comitès, amb assistència de funcionaris, experts, etc. dels Estats membres i de funcionaris d’altres institucions europees.

El Programa de la Presidència semestral portuguesa de la UE conté una sèrie de prioritats i línies d’acció formalment definides. Les prioritats són: promoure la recuperació econòmica, assegurant la transició verda i digital; concretar el Pilar Social dels Drets Socials; reforçar l’autonomia d’una Europa oberta al món. Les principals línies d’acció són: treballar per a una UE més resilient, social, verda, digital i global. El lema de la presidència portuguesa és: “Temps d’actuar: per una recuperació justa, verda i digital”. El Programa va ser adoptat pel Consell de Ministres de la UE el 17 de desembre de 2020 i està alineat amb el programa pels 18 mesos del trio de Presidències Alemanya-Portugal-Eslovènia 2020/2021 i el programa de treball de la Comissió Europea 2021.

El Programa respon al compromís de fer front a la Covid-19 i a la recuperació econòmica i s’assenta sobre les principals prioritats de l’Agenda Estratègica definida per la Comissió Europea pel període 2019-2024: protegir els ciutadans i les llibertats; desenvolupar una base econòmica forta i dinàmica; construir una Europa amb un impacte neutra en matèria climàtica, verda, justa i social; promoure els interessos i valors europeus a l’escena internacional.

Més enllà de les definicions formals del Programa,  la majoria d’analistes coincideixen en afirmar que  la campanya de vacunació europea i la implantació del paquet d’ajuda econòmica de la Next Generation EU  seran els objectius més ambiciosos i les màximes prioritats  de la presidència portuguesa,  juntament amb l’endegament d’una nova relació amb els Estats Units de l’època post Trump, amb el nou president Joe Biden al capdavant,  i la gestió inicial de l‘acord sobre la retirada del Regne Unit de la UE (Brexit). La UE desitja establir una nova agenda transatlàntica caracteritzada pel diàleg, l’entesa i el retorn nord-americà al multilateralisme.  Portugal també se sent  preparada i ben situada per  tractar d’assolir una política migratòria comuna i el reforçament de  la relació dels 27 amb Àfrica.

Portugal succeeix a Alemanya i precedeix a Eslovènia en la presidència de la UE, països amb els quals integra el que s’anomena “trio de Presidències”. En conjunt, els tres Estats elaboren un programa per a 18 mesos, a partir del qual cada Presidència semestral defineix el seu programa específic. L’anterior presidència alemanya ha estat particularment fructífera per tres motius principals: a) adopció del programa Next Generation UE, que conté el nou pla de recuperació contra el coronavirus per un import de 750.000 milions d’euros, finançat per la primera emissió de deute comuna europea, b) acord sobre la sortida del Regne Unit de la UE (Brexit) i c) acord sobre inversions amb la Xina. El primer ministre de Portugal, Antonio Costa, ha declarat que “és un honor i una gran responsabilitat agafar la torxa d’Alemanya i de la seva consellera Àngela Merkel”.

Portugal no és un dels països grans de la UE, però té una bona reputació comunitària i és respectat no solament a Brussel·les, sinó també a les màximes instàncies internacionals.

El bon funcionament de l’actual govern de coalició a Lisboa (“el miracle portuguès”) proporciona a Portugal una envejada estabilitat política. L’anterior president de l’Eurogrup va ser un portuguès, Mario Centeno, que va ocupar el càrrec des del 13 de gener 2018 fins al 15 de juny de 2020. El vigent Tractat de la Unió Europea (Tractat de Lisboa) es va tirar endavant durant l’anterior presidència portuguesa. José Manuel Durao Barroso va ser president de la Comissió Europea gairebé bé durant deu anys (2004-2014 ). Va ser el segon president en ser reelegit després del mític Jacques Delors. L’actual secretari general de Nacions Unides, Antonio Guterres, és portuguès, i anteriorment havia ocupat el càrrec d’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR). Diego Freitas do Amaral va ser president de l’Assemblea General de l’ONU i Jorge Sampaio va ocupar diferents càrrecs de responsabilitat també a les Nacions Unides. Mario Soares, expresident i primer ministre de Portugal, és una personalitat política àmpliament reconeguda i respectada. Per tot això, i més, l’actual presidència portuguesa de la UE és ben acollida en el si dels 27 Estats membres de la UE i s’espera que doni bons resultats.

Després de quinze anys de “crisi existencial “i d’europessimisme en el si de la UE, el Trio presidencial Alemanya-Portugal-Eslovènia pot significar el rellançament del projecte d’integració comunitària. L’any 2021 hauria de ser el moment de recomençar, assolint primerament una resposta eficaç a la pandèmia- la vacunació és la palanca principal perquè hi hagi un fort creixement – i a les estratègies de recuperació en general, centrades en el Programa Next Generation EU.

En el terreny internacional, la UE pot tenir el vent de cua, amb el relleu en la presidència dels Estats Units i l’establiment d’una nova relació entre Joe Biden i els líders xinesos que obri el camí perquè la locomotora americana i la xinesa empenyin l’economia mundial. Per altra banda, amb Joe Biden els organismes multilaterals s’han tranquil·litzat i el multilateralisme i el respecte de les regles internacionals, que sempre ha defensat la UE, tornen a situar-se en el centre del terreny de joc internacional. Una altra incertesa que ha desaparegut del context geopolític ha estat el Brexit, després del recent acord de sortida del Regne Unit de la UE. Tot plegat propicia aquest nou vent de cua internacional que podria impulsar el projecte de rellançament de la UE.

El lema de la presidència portuguesa és: Temps d'actuar: per una recuperació justa, verda i digital Click To Tweet

Qui creus que guanyarà les pròximes eleccions catalanes del 14 de febrer?

Mira els resultats

Loading ... Loading ...

 

 

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú