Postpandèmia

Aires de canvi rasant i de postpandèmia que cal consolidar

La Covid-19 ha provocat la recessió més forta des de les guerres mundials del segle XX. Ha deixat ferides econòmiques i socials profundes, s’han  exacerbat les desigualtats i   causat  desastres demogràfics. Després de molt patiment, sembla que el pitjor  de la pandèmia està quedant enrere  i  que  s’està començant a superar.

Al mateix temps, apareix un reguitzell de  noves esperançadores en diferents àmbits  que albiren un canvi de rasant: moviments de fitxes a la qüestió catalana, millora de l’economia, arribada imminent dels fons europeus de recuperació,   convenciment dels líders europeus de la  capacitat  de resistència dels ciutadans mentre els auguren una nova era més verda, digital, sostenible i  justa,  canvis a la  geopolítica mundial  amb  l’elecció de Joe Biden a la presidència   dels Estats Units i la desaparició de Donald Trump de l’escena  internacional, etc. Tot això permet que l’esperança i l’optimisme s’estiguin obrint pas a  molts nivells.  

Les XXXVI Jornades del Cercle d’Economia que s’acaben de celebrar  a  Barcelona s’han dedicat a  la reconstrucció postpandèmia. Amb aquest motiu, el president  de la Generalitat,  Pere Aragonès, s’ha vist amb  el Rei Felip VI, malgrat no haver volgut assistir al sopar inaugural.

L’estada barcelonina del Rei  s’ha desenvolupat en un clima millor que el d’anteriors visites. La qüestió catalana  ha ocupat un lloc important a les Jornades. El cap de govern espanyol, Pedro Sánchez,    ha declarat en la seva intervenció que “la concòrdia també és un valor econòmic” i  que “Catalunya necessita sense demora diàleg, acord i pacte“.  Ha afirmat  tenir un projecte per a Catalunya,  que les responsabilitats del “procés“ es troben a  totes dues parts confrontades i que els indults als presos pretenen obrir  un nou cicle polític. Diàleg i negociació han estat les dues paraules més repetides durant els diferents fòrums polítics i empresarials de les Jornades del Cercle. El seu president, Javier Faus,  ha reclamat un pacte “amb cessions recíproques“. Ha dit que “dels quatre grans problemes que Espanya tenia plantejats a començaments del segle XX -l’agrari, el militar, el religiós i el català- només subsisteix en l’actualitat el problema català“. En un acte posterior,  celebrat  en el Liceu de Barcelona, Sánchez ha declarat que “els indults són un primer pas del procés de reforma territorial d’Espanya“. El president Aragonès es reunirà el dimarts 29 de juny amb el president espanyol,  en el marc de la taula de diàleg i negociació  entre els governs català i espanyol.  

De la política a l’economia.

El consens dels analistes  ha revisat a l’alça les seves previsions i augura un fort creixement  d’Espanya els pròxims dos anys. Dibuixen una gràfica amb una sortida de V asimètrica fins a finals del 2022.  L’OCDE millora en dues dècimes la seva previsió de creixement de l’economia espanyola aquest any (del 5,7% al 5,9%)  i en 1,5 punts la previsió de 2022 (fins al 6,3%). Les estimacions del Panel de Funcas (Fundació Caixes d’Estalvis) apunten a  un creixement del 5,7% l’any 2021 i del 5,8% l’any 2022. El Govern espanyol preveu , per la seva banda, un creixement del 6,5% aquest any i del  7% el 2022.

La millora de les previsions es deu principalment a l’avenç del consum domèstic. La despesa de les famílies ha mostrat un gran dinamisme el mes de maig, després de la caiguda  de l’estat d’alarma.  Així ho reflecteixen les dades d’operacions amb targeta de crèdit que  estan mostrant una intensa recuperació, especialment en el sector hoteler.  Funcas ha millorat la seva previsió de creixement del consum de les famílies  del 5,8% al 6,4% aquest any i del 4,6 al 5,6% l’any que ve.

L’OCDE  anticipa una ràpida recuperació de la inversió estimulada pels fons europeus.  Si les seves estimacions de començaments d’any eren del 4,1% i del 4,6% el 2022, ara estima un avenç del 8,4% i del 12,3% respectivament, és a dir, gairebé el triple.  La gran esperança de la recuperació està en la demanda interna, però  també es preveu un important augment de les exportacions, gràcies a la recuperació de l’economia europea i la reobertura de fronteres per a l’arribada de turistes.

El ministre Escrivá -responsable d’Inclusió,  Seguretat Social  i Migracions- acaba d’avançar el tancament de juny  amb una recuperació “extraordinàriament forta de l’ocupació“. Segons les seves estimacions, s’espera acabar aquest mes  amb un increment d’afiliació mitjana a la seguretat social de 220.000 treballadors.

Espanya ha rebut fa uns dies  l’aval de la Comissió Europea al seu pla de recuperació i resiliència. Ha batallat d’ençà que va esclatar la pandèmia  per disposar dels coronabons del programa europeu Next Generation EU. Els primers fons europeus per a la reconstrucció estan a punt d’arribar.  El pla de recuperació espanyol busca aconseguir efectes immediats postpandèmia. Està dissenyat per convertir-se en una força de xoc que posi fi al dèficit estructural  d’inversions que arrossega  l’economia,  i per aconseguir-ho concentra el 80%  dels ajuts en els tres primers anys.

👉 ¡Uneix-te al nostre grup de Facebook de Converses a Catalunya!

Comentem entre tots les notícies de Catalunya per a estar informats.
Podreu consultar totes les claus del dia!

Entre el 2021 i el 2023 han d’arribar 54.000 milions  d’ajuts europeus, deixant-ne 15.500 per als tres exercicis posteriors.  Són un total de 69.500 milions que no s’han de retornar. A part queden  70.000 milions en forma de crèdits en molt bones condicions, als que Espanya es pot acollir.

Es busca clarament, per començar, un objectiu contra cíclic o, en llenguatge més col·loquial, “donar una xutada a l’economia“. A més,  Espanya juga amb un avantatge:  es poden desemborsar gran part dels fons de manera immediata perquè hi ha un coixí de 38.000 milions provinent dels  fons estructurals  europeus (agrícoles i regionals) atribuïts al període 2021-2026, que continuaran facilitant ajuts al llarg de tot el període.

Brussel·les té la sensació d’estar fent de manera correcta els deures de cara a la superació de la pandèmia -després de moments inicials de desconcert-  especialment amb el llançament exitós del programa Next Generation EU i els plantejaments atractius d’un futur verd, digital, sostenible i just per a Europa.

Els resultats del recent viatge a Europa del nou president dels Estats Units, Joe Biden, han sigut bons  pel que respecta al reforçament de les relacions   transatlàntiques   i  a la normalització de les relacions entre Washington i  la UE, després dels quatre anys tempestuosos de la presidència de Donald Trump.

En el marc d’aquests esdeveniments  tan prometedors,  es van deixant enrere els pitjors temps de la pandèmia i hom té la sensació que la situació general està canviant de rasant en positiu.  Però val a dir que  res està guanyat del tot.  Els reptes que tenim  al davant continuen essent molt grans i  difícils.   Sobre la qüestió catalana, estan per veure tant els efectes dels indults als presos independentistes com els resultats de la taula de diàleg entre els governs català i espanyol.

Sobre la pandèmia, els experts  diuen  que “ja no tindrem probablement una altra gran onada de coronavirus“, però també  que  “la precaució s’ha d’imposar perquè  la variant Delta i altres possibles variants del virus suposen una amenaça“. La variant índia s’estén actualment per Europa, principalment en el Regne Unit,  i amenaça la desescalada a escala continental. A la majoria de països de la UE el percentatge de vacunació oscil·la entre el 20 i el 30%, lluny  encara de l’objectiu del 70% fixat per a l’estiu.

Els analistes econòmics coincideixen en el fort creixement  que es respira, però al mateix temps adverteixen que l’important no és la seva força,  sinó que es mantingui i  que s’eviti crear una altra bombolla. Els fons europeus  són una gran notícia, però està per veure que s’emprin degudament a casa nostra.

Els països del nord de la UE consideren que Espanya ha de tornar a la senda de l’equilibri pressupostari i de  l’austeritat, reduint el deute. La ministra Calviño els dona la raó quan   declara que  “cal reduir el deute i el dèficit a partir d’aquest mateix any“. Espanya continua, tant per raons polítiques com econòmiques,  en situacions delicades i compromeses.  En matèria econòmica, la  llista dels problemes estructurals  és llarga:   sostenibilitat del sistema de pensions, normativa laboral disfuncional,  baixa productivitat crònica,  deute públic descomunal   (que ens pot ofegar quan els  tipus d’interès tornin a pujar),  sistema educatiu divorciat de les necessitats productives de les empreses,   sistema de recerca, desenvolupament i innovació raquític,    inseguretat jurídica que malmet les inversions, etc.

Sembla que moltes  coses comencen efectivament a millorar, però el camí continua essent feixuc. La Cancellera alemanya, Angela Merkel, sempre prudent, acaba d’advertir-nos  que “encara no ha arribat a cap país de la UE l’hora de llençar les campanes al vol;   les millores aparents ens poden  fer  feliços, certament, però també ens han de fer ser conscients que  es tracta de  progressos  encara fràgils  que cal consolidar“.

La precaució s’ha d’imposar perquè la variant Delta i altres possibles variants del virus suposen una amenaça Click To Tweet

 

 

 

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú