L’habitatge és el gran repte de la nostra economia perquè si no es fa una inversió massiva la seva capacitat d’estrangular la vida social i econòmica del país es farà, de fet ja és així, insuportable.
Per tant, hi ha una decisió a prendre: invertir massivament a construir habitatge que estigui a l’abast de la gent. Ara, si s’adopta aquesta decisió necessària, aleshores entrarà en joc un segon problema: el de la reduïda productivitat d’aquesta activitat econòmica i a més en els dos vessants, baixa productivitat de la inversió i també del treball. I, per tant, anirà a dificultar la millora d’aquest altre greu problema estructural de la nostra economia que ja es veu afectat pel pes extraordinari que té el turisme, un altre sector caracteritzat per aquesta condició negativa.
Cal recordar que en relació amb el treball, la productivitat espanyola el 2022 en termes d’hora treballada està molt per sota de la productivitat de la Unió Europea, perquè només significa un 76%. Però és que, a més, ha crescut menys que en els altres països: un 0,7% anual des d’inici de segle, per un 1,1% de la UE i l’1,4% dels EUA.
Pel que fa al capital, Espanya té un menor estoc per treballador que la mitjana de la UE. La productivitat més important de totes, la total dels factors (PTF) ha experimentat un retrocés del 7,3% des de l’any 2000, mentre que països com Alemanya o els EUA ha crescut en un doble dígit. El resultat és que la PTD espanyola és un 14,7% menor que la de l’eurozona i un 36,5% inferior a la dels EUA.
És evident que amb aquestes característiques, la inversió massiva i necessària en habitatge, si no es prenen mesures correctores de gran volada, encara ens farà retrocedir més en el rànquing de països europeus. I recordem que la productivitat d’avui significa els ingressos de la població de demà.