manifestacions

Per què han desaparegut de cop i volta les manifestacions?

Resulta sorprenent la manera com les manifestacions i conflictes a la via pública provocats pels CDRs i Tsunami Democràtic han desaparegut d’una manera pràcticament absoluta. Només ha quedat un petit relicte, que durant dies i dies ha tallat durant unes hores l’avinguda Meridiana de Barcelona, ​​una de les vies d’accés a la ciutat.

La pregunta, fruit de la sorpresa, no és intranscendent perquè aquelles organitzacions ens van anunciar en el seu moment conflictes continuats si els polítics presos no eren alliberats. Els mitjans de comunicació no es pregunten el perquè d’aquesta desaparició sobtada d’aquells successos que es van produir després de la sentència del 14 d’octubre, que d’haver-se mantingut amb la intensitat d’aquelles setmanes, hagués situat en un compromís a la policia de Catalunya i al conjunt de forces i cossos de seguretat de l’Estat. Perquè sens dubte s’hagués donat un esgotament de la seva capacitat de resposta. Era l’oportunitat de situar el problema de Catalunya en un destacat pla de la política europea, cosa que sempre ha intentat i mai ha aconseguit. Ho tenia a l’abast de la mà. Per què han desaparegut?

Hi ha diverses hipòtesis raonables de les causes d’aquesta aturada:

  1. La por. Les detencions del grup anomenat Equips de Resposta Tècnica (ERT) sorgit dels CDRs i la seva entrada a la presó, juntament amb la intervenció de l’Audiència Nacional, indagant sobre Tsunami Democràtic com a presumpta organització terrorista, poden haver despertat la por en el seu nucli dirigent, preferint de moment sortir d’escena.
  2. L’impacte econòmic. És un altre tipus de temor. Es tractaria d’haver rebut alarmes, fins i tot instruccions, que aquella part de l’empresariat que sosté l’independentisme, discreparia de la violència activa i passiva en la via pública, dels bloquejos de ferrocarril, per la seva possible repercussió econòmica, i això hauria estat suficient per aturar l’acció.
  3. Facilitar les negociacions polítiques. Aquesta hipòtesi és la menys versemblant de totes, perquè significaria que els CDRs i Tsunami Democràtic estan fortament influenciats per Esquerra Republicana de Catalunya, perquè és ella la què opta per la negociació amb Sánchez. No sembla el cas perquè més aviat la influència està en mans Puigdemont i Torra, i l’ala més radical de JxCat i la CUP, partidaris de “com pitjor millor”.
  4. Els presos ho han exigit. És una possibilitat molt real. L’advocat de Joaquim Forn, Xavier Melero en el seu llibre L’encàrrec, no s’està de criticar diverses actuacions independentistes que han perjudicat la causa dels presos. Concretament “la campanya internacional de desqualificació de la democràcia i la justícia espanyola”. Amb aquests antecedents pot ser que els presos hagin fet arribar la seva opinió que els disturbis impedien obtenir els beneficis als quals poden tenir dret, simplement a partir de la qualificació en 2n grau, que els correspon de manera immediata, i que els permetria començar a sortir al carrer, com en el cas d’Undargarín. Un nivell alt de conflictivitat facilitaria argumentar que la seva presència al carrer comportaria riscos.
  5. La por a una pèrdua de suport electoral. És una evidència que el que va succeir al llarg d’aquells dies de manifestacions i talls de carretera, va perjudicar sobretot la majoria de gent d’aquest país que no podien fer la seva vida quotidiana, cobrir les seves necessitats, estudiar, treballar, sortir a sopar o al teatre amb normalitat. A diferència del que ha succeït a Hong Kong, on la població ha donat un suport massiu a la insurrecció, amb el seu vot que va aconseguir més del 60%, l’independentisme català, que mai ha arribat al 50% pot témer que una part del seu electorat li doni l’esquena, perquè li està complicant la vida de cada dia.

En tot cas el que queda clar és que Catalunya no és Hong Kong, i els responsables de la moguda no estan disposats a un pols permanent basat en el conflicte i l’enfrontament amb les forces policials. D’aquesta manera abandonen un altre dels múltiples tòpics internacionals utilitzats. La llista és llarga: Quebec, Escòcia, la via bàltica, Montenegro (molt famós durant el període de la independència a termini fix, en 18 mesos, perquè constituïa una possible referència avalada internacionalment), i finalment Hong Kong.

El que queda de tot això no és la desaparició del conflicte, sinó el fet que ens trobem davant d’una situació enquistada en la qual la part independentista té consciència de la seva incapacitat per assolir, fins i tot aproximar-se, als seus objectius. Però al mateix temps, aquesta debilitat congènita queda compensada per l’altra incapacitat, la de l’Estat, de trobar vies polítiques que s’aprofitin d’aquella impotència.

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

9 comentaris. Leave new

  • Hi ha un altra factor a tenir en compte: la darrera acció, els famosos tres dies que havien d’aturar-ho tot, van ser un autèntic fracàs. Ni tant sols van poder bloquejar l’estació de Sants, i ja es va veure que eren quatre gats mal comptats. Catalunya no està per aquestes històries. Aquesta és una revolució de gent amb salaris d’entre 90 mil i 150 mil euros l’any, i els pobrets de sota potser se n’estan adonant.

    Respon
    • Es clar perque els de salaris baixos ja estan d’acord amb que el Estat q ens desprecie i ofega econòmicament sigui el que mani a Cat.
      De boixos la teva deducció.

      Respon
      • Ho explico millor: els pobrets de sota s’han adonat que això no va d’independència, ni de millorar salaris, ni de si Espanya ens roba. Això va d’uns partits que volen mantenir els seus càrrecs, amb els seus respectius salaris (el del Torra multiplica x2 el del “opressor” president espanyol). Només una pregunteta: perquè Puigdemont va fugir quan va saber que en el seu lloc de votació repartien galetes?. Perquè no va plantar cara com un valent?. Ell i la resta de “líders”: ni un va patir ni una esgarrapadeta. De debò no et diu res això? de debò?.

        Respon
  • Es sencill la gent no pasa gana. Esperu q toquin les pensions i las empreses grans fotin al camp a asia i no sera arran del conflicte catalunya españa. Sera un tema de costos i tecnologia. llavorens si q hi haura un aument brutal a favor de la indepebdencia. A qui agradi o no la independencia es inevitable pq europa en general pasara a ser una potencia de riure. Llavorens recordarem la Rajoi la nacionalidad europea española i catalana. temps al temps

    Respon
  • El que cobra el president espanyol no ho sabrà mai ningú, ho tenen ben lligat, li paguem el palauet, el servei i les despeses, i gran part del seu pressupost és secret d’estat.
    Per contra, el nostre president legítim a l’exili no té ni sou ni servei de segutetat. Vergonya

    Respon
    • Una llufa tot plegat: decebuda d polítics i polítics. Només sento q estic sense estat, i per temps i temps estaré

      Respon
    • Rosa, parla amb coneixement de causa. Hi ha una web de transparència on surten totes les despeses. Un dels errors del procés és crear “mites” completament falsos. El cas és el següent: President espanyol, 80.000 euros/any. President català: 150.000 euros/any. Au, ara surt al carrer a protestar, i sobretot a fer “sacrificis”.

      Respon
  • Jo no crec en bruixes aqui nomes primen el interes d’uns i d’altres i la poblacio esta al mig uns volen catalunya per el q es i ela altres la volen per en la excusa q es la seva casa podran fer el q lis dongui la gana .lo q es clar es q ni un tenen raò ni els altres conseguiran doblegar al poble enviant policies no vull veure la tv en fan fastic uns i els altres

    Respon
  • Avatar
    Pepe Juan Godofredo
    4 desembre, 2019 18:46

    Ahir a la sortida del metro de Sagrera hi havien Policies Antidisturbis preparats per reprimir si algun grup intentava afegirse al bloqueig de la avinguda meridiana. És evident que sutilment la policia ho està reprimint ja que aquestes manifestacions estan questionant moltíssim l’status quo.

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú