Mossos

La gran crisi que sacseja els Mossos d’Esquadra

Els Mossos d’Esquadra viuen segurament la que és la seva crisi més gran, malgrat que no és la primera vegada que passen per situacions difícils. És la conjunció de dos fets. Un, que podríem qualificar de “fatiga del material”, la continuïtat i intensitat de cops de totes bandes que la policia catalana ha estat rebent que ha generat ferides i que sobretot ha fatigat la voluntat del cos.

A aquesta situació prèvia se li afegeixen els darrers fets que tenen també un pròleg. En primer lloc els problemes de la violència independentista, encoratjada des de la mateixa presidència de la Generalitat en el mandat de Torra. Tot seguit l’incompliment dels acords sobre els recursos que havien de posar a disposició dels Mossos, que al final s’han concretat en els projectils de foam, ara qüestionats, i poca cosa més. I per últim l’escassa dotació de membres que condiciona tota la seva activitat. A tot això se li han afegit les bullangues, que fa més d’una setmana que hi ha al carrer, amb una violència que comporta l’agressió física del robatori a gran escala, junt amb la destrossa sistemàtica del mobiliari públic i els incendis al carrer.

👉 ¡Uneix-te al nostre grup de Facebook de Converses a Catalunya!

Comentem entre tots les notícies de Catalunya per a estar informats.
Podreu consultar totes les claus del dia!

La causa formal que ha provocat tot això és paradoxal. Un personatge Hasél sense ofici ni benefici que ha ingressat a presó, no per la lletra de les seves últimes cançons, sinó per l’acumulació de delictes, quatre, dos dels quals són per amenaces de mort i per agressió física. Aquest personatge s’ha convertit en el bo de la pel·lícula i la policia i els servidors de l’ordre en els dolents. Pitjor inversió impossible. I aquesta circumstància no contribueix precisament a donar ànims a la tropa.

Però la gota que han fet vessar el got i que té sotmès el cos a una crisi gens fàcil de superar ha estat l’actitud de JxCat, ERC i la CUP contra la seva pròpia policia, amanides per unes desafortunades declaracions del conseller d’Interior, Miquel Sàmper, que després a destemps ha intentat rectificar. En part també ho han fet ERC i JxCat, però cal dir que totes aquestes matisacions a la desqualificació policial sorgeixen després d’haver vist les imatges d’un Passeig de Gràcies amb les botigues assolades per les destrosses i els robatoris, amanides amb les nits de foc que ha viscut Barcelona, amb els contenidors incendiats sistemàticament.

La immaduresa dels polítics independentistes és acaplaradora. Ni tan sols han après la lliçó de Colau. Perquè cal remarcar que els comuns han passat a través d’aquest conflicte amb una actitud egípcia, és a dir, de perfil. Colau, cal recordar, va arribar a l’Ajuntament amb la bandera de dissoldre el grup d’antiavalots de la Guàrdia Urbana i ho va arribar a fer, però a continuació va reconstituir un altre grup amb un nom diferent i teòricament amb finalitats també d’una altra mena. Doncs bé, els antiavalots de la Guàrdia Urbana s’han fet ben presents aquests dies als carrers de Barcelona al costat dels Mossos. I és que el governant al capdavall s’ha d’acabar ocupant dels fets reals, i aquests són que Barcelona s’ha transformat, junt amb París, en una de les ciutats d’Europa on la bullanga i la destrossa és freqüent. I tot això en plena crisi de la pandèmia.

Creus que el Govern de la Generalitat gestiona bé la competència sobre ordre públic i seguretat ciutadana?

Mira els resultats

Loading ... Loading ...
Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú