Catalunya decadencia

Catalunya: si els fets no assenyalen la nostra decadència, ja ens explicareu què volen dir

En aquesta setmana que tot just comença, Catalunya concentra les portades informatives d’Espanya, i en alguns aspectes és notícia internacional. El problema és que aquesta gran notorietat no és precisament per a bé.

Els nous aldarulls a Barcelona després de la desolació causada a l’internacionalment conegut Passeig de Gràcia, amb l’atac incendiari a un vehicle de la Guàrdia Urbana amb una agent dins (una imatge que ha fet la volta al món), genera la pitjor imatge de la ciutat que es pugui  desitjar en les actuals circumstàncies de desertització econòmica en la qual viu: la violència va associada al nostre país.

Per si no n’hi hagués prou, la CUP es nega a condemnar els fets i Arran, i altres organitzacions d’aquesta família política, celebren aquelles agressions i aporten instruccions de com fer front a la policia. Cal preguntar-se, ara que això es porta tant, si en aquesta acció dels grups de la CUP no hi ha clarament un delicte d’odi que ha de ser perseguit d’ofici per la Fiscalia.

La violència s’ha convertit en una patata calenta de la negociació, perquè la CUP és la nineta dels ulls d’ERC, i tant pot acabar aquesta organització com a força de govern, que presidint el Parlament. El problema de la governabilitat futura del nostre país seria indescriptible i podria superar al de l’època Torra.

No és un bon signe en aquest sentit que el candidat a la presidència, Pere Aragonès, que tant va trigar a condemnar els fets, ara davant els nous disturbis sigui incapaç d’utilitzar el mot “policia” i condemni els atacs “als servidors públics”. Un president amb aquests complexos difícilment farà bé la seva feina.

Per complicar-ho més, hi ha la negociació barrejada amb les exclusions. Els independentistes exclouen el PSC, els comuns que tenen una representativitat mínima es permeten, per la boca de Jessica Albiach, que potser s’ha empatxat amb tants cartells amb la seva imatge, donar lliçons de modus,  afirmant que “pel bé del país és que JxCat es quedi fora del govern, no serem on siguin ells”, com si la seva minsa representativitat la situés en un altar que li permet determinar a qui li toca i a qui no estar al govern, i a més fer-ho en nom de Catalunya.

Hi ha també el cinturó entorn a Vox, que tal com van les coses de desgavellades només pot que enfortir-lo, perquè el convertirà en protagonista. Com el tonto que quan el dit del savi assenyala la lluna ell mira el dit, els nostres partits polítics no s’adonen que no és important el cordó, sinó el prestigi dels qui l’executen. A Alemanya funciona perquè Merkel, la CDU i el CSU tenen el reconeixement dels seus conciutadans, a França només ha servit per engreixar les forces de Le Pen, que ja fa anys que són l’única alternativa al president de torn.

Hi ha, en tot plegat, una evidència escandalosa: com poden pretendre governar-nos bé a tots si la major part del temps l’inverteixen a desqualificar-se entre ells, que vol dir desqualificar tots els ciutadans que no pensen el mateix.

En aquest context, l’ANC s’instal·la als núvols en lloc de fer aterrar la política a la realitat i proclama no desaprofitar “el grandíssim resultat del 14F”, aquell que consagra la pèrdua de més de 600.000 vots per part de l’independentisme. Amb el consol que “els altres encara n’han perdut més”. Pura partitocràcia, i això fa inútil a l’ANC. En realitat el problema de fons és que tenim una classe política de vol i tremp gallinaci.

👉 ¡Uneix-te al nostre grup de Facebook de Converses a Catalunya!

Comentem entre tots les notícies de Catalunya per a estar informats.
Podreu consultar totes les claus del dia!

Amb tot això, la indignació de la societat creix i més de 150 associacions i grans empreses exigeixen “que la Generalitat i els ajuntaments exerceixin la seva autoritat i les seves responsabilitats sense complexos a fi de recuperar la pau i la convivència als nostres carrers”. I signen una llarga llista on hi ha Foment, Pimec, Femcat, Cecot, associacions com el RAC, UFEC, la Federació d’Hostaleria de Catalunya, Forum, Pont Aeri, Barcelona Oberta, i un llarg etcètera.

Per acabar-ho d’adobar, la notícia internacional, que supera la del cotxe de policia cremant, és l’entrada de la policia a les instal·lacions del Futbol Club Barcelona i la detenció de Bartomeu, l’expresident, i tres col·laboradors més que després de ser detinguts han passat la nit a la comissaria. És un escàndol que commou al món esportiu internacional donada la importància del Barça i que contribueix a deteriorar encara més la imatge de Catalunya. La idea que el Barça és “més que un club” ha quedat destruïda.

Per acabar d’embolicar la troca, la Fiscalia de Catalunya  ha denunciat el president sortint del parlament d’ERC, Roger Torrent, i tres membres més de la mesa, per desobediència al Tribunal Constitucional. Un fet que situa una vegada més als republicans d’avant la niciesa absoluta de les seves negociacions amb el govern espanyol.

Ja era el nostre punt de vista que les eleccions no resoldrien res. Però la realitat supera les perspectives. No és que no hagin servit de res. És que han empitjorat la situació.

Seria bo per Catalunya un govern amb ERC, JxCat i la CUP?

Mira els resultats

Loading ... Loading ...
Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú