L’impacte de la tercera onada està resultant greu i perillós en la major part del territori espanyol, molt per sobre dels 500 casos per 100.000 habitants en els últims 14 dies, que és el llindar establert per la UE per assenyalar les zones crítiques d’Europa
A Catalunya és molt possible que comenci un lleuger descens i que, per tant, les eleccions es produeixin en un marc de xifres de contagi perilloses. Però clarament menors que les del dia d’avui, si es compleixen les previsions sobre la mutació B117, l’anomenada britànica, malgrat que no és clar que tingués en aquell país el seu origen. Pel 14 de febrer les situacions dels hospitals i les UCI continuaran en estat crític, perquè registren l’alleugeriment amb de 10 a 15 dies de retard en relació amb l’índex de contagi.
El famós programa de vacunació està fallant amb una doble evidència. Primer perquè no hi ha tal programa, no es fan públics els grups a vacunar, els terminis, ni els indrets de vacunació. Per exemple, els metges que no treballen a la sanitat pública no han estat vacunats, amb escasses excepcions. I a aquesta mancança se li afegeix l’incompliment per part de les farmacèutiques de les xifres de vacunes que havien de portar. Si aquest fet es confirma i no es resol ràpidament, la fallida de crèdit de la Comissió Europea serà brutal, perquè s’hauria demostrat incapacitat i impotència malgrat el seu extraordinari pes econòmic. En tot cas, encara que recuperin els ritmes de vacunació, és evident que d’aquí a l’estiu, amb prou feines s’haurà vacunat el 12-15% de la població en lloc del 70% anunciat per Sánchez i confirmat per la Generalitat. I aquest fet es produirà, no ja pel retard en arribar les vacunes, que evidentment empitjoren l’escenari, sinó perquè els ritmes assolits no permetien complir amb aquell objectiu.
Sobre aquest escenari plana la quarta onada, a conseqüència del B117, la mutació britànica. En aquest moment es considera que de l’ordre d’un 7% de casos ja tenen aquest origen. El que preocupa no és la xifra, sinó el fet que 30 dels 75 casos detectats no responen a cap viatge a Gran Bretanya ni relació amb alguna persona que tingués aquella procedència, per tant és transmissió comunitària, que significa que la mutació ja circula lliurement entre nosaltres. La previsió és que ràpidament s’imposi a la variant actual i sigui predominant el mes de març, a principis o a finals, i aleshores previsiblement es desencadenarà la quarta onada. Ho farà una vegada més sense que els hospitals s’hagin recuperat i, per tant, es multiplicarà la fatiga de persones i recursos.
Aquesta expectativa tampoc farà possible que l’alleugeriment de l’actual nombre de contagis doni peu a una normalització relativa de l’activitat econòmica, perquè l’amenaça del B117 i l’escassa vacunació ho faran impossible. En altres paraules, tots els sectors que van patint econòmicament continuaran en aquesta situació que, per la seva durada, previsiblement els hi provocarà una asfíxia insuperable, que només és possible superar amb importants ajuts econòmics.
D’aquí que l’interès primordial de la campanya electoral sigui saber a què es comprometen els partits davant aquest escenari que converteix el 2021 en un any també extraordinàriament difícil per a l’economia, i tràgic per a la salut.
A més, és imperatiu resoldre problemes cronificats, com la vulneració dels drets de la gent gran a les residències que, en nom de la seva seguretat, restringeixen els seus drets constitucionals. Aquest és un fet molt greu que passa desapercebut, si bé ja hi comencen a haver respostes, com la plataforma Els Estels Silenciats. L’altra greu discriminació és la que estan patint els metges que actuen en primera línia però que no pertanyen a l’ICS, sinó que treballen per a les mútues. Malgrat que el seu risc és tan important com el dels metges de la sanitat pública, la vacunació és gairebé inexistent.
En tot això hi ha una greu negligència del Col·legi de Metges de Barcelona i del seu president, Jaume Pedrós.
Més informació sobre el coronavirus a ESPECIAL CORONAVIRUS
Loading ...
