Progressivament Espanya i Catalunya han anat millorant la seva taxa de vacunació. L’última xifra d’acord amb l’Our world in data la xifra espanyola se situa en un 1 les dosis aplicades per 100 habitants. És realment una xifra baixa molt lluny de la d’Israel del 22,3%. Però també a distància del Regne Unit amb un 4,2 i els EUA amb un 2,8%. Itàlia també ens avança amb un 1,3%, però així i tot és una magnitud millor que la de la majoria de països europeus, fins i tot que la d’Alemanya amb un 0,8%, i ja no diguem que França que de moment ha tingut un començament absolutament nefast amb un 0, 33% de dosis aplicades.
Però amb aquesta xifra no es pot garantir una mínima normalitat per a la temporada d’estiu. Cal considerar que ens estem referint a les dosis i que donat que aquestes són dobles per ser efectives, en realitat significa que a 12 de gener només s’ha vacunat a Espanya el 0,5% de les persones. A aquest ritme, fins i tot encara que es doblés, arribaríem a l’estiu molt lluny del 60% de població vacunada, com a mínim, que necessitem perquè hi hagi una certa immunitat de grup, més quan no està gens clar que la vacuna que protegeix al vacunat, serveixi per impedir que aquest transmeti la malaltia si ja estava infectat. A Catalunya, Sanitat es vanta d’haver vacunat 16.229 persones en un dia i que ja són més de 50.000 les persones vacunades en dues setmanes. Cal dir que amb aquestes xifres ens plantaríem al mes de juliol amb poc més de 300.000 catalans immunitzats (ens referim a persones i no a dosis). I que el gener del 2022 amb prou feines arribaríem als 700.000 catalans. Davant una població de 7,4 milions, encara que descomptem els infants i els immunitzats de manera natural, és evident que estaríem llunyíssim dels 5 milions de persones vacunades que necessitem per estar en unes condicions de seguretat raonables.
No deixa de ser una paradoxa que després de l’esforç i el cost que significa disposar de vacunes en un temps rècord, la majoria de països, i Espanya en primer terme, no estigui desplegant una mobilització extraordinària per vacunar. L’exemple d’Israel és palès. Però també ho és l’esforç d’altres països com la Gran Bretanya i els EUA. El ritme actual de vacunació està lluny de considerar que vivim en una consideració d’emergència vital i econòmica amb morts que creixen cada dia i que ara ja signifiquen comptats de manera estricta més de 1.200 per cada milió de persones, alhora que l’economia continua absolutament prostrada i la nostra dependència del turisme ens fa particularment sensibles al que succeeix a l’abril i als mesos d’estiu.
La conclusió és clara: o el govern espanyol i els autonòmics, però sobretot el primer que és el que té els mitjans, es posen les piles o una gran part del 2021 tornarà a ser un any negre.
Loading ...
