L’origen de la festa de Sant Joan a Catalunya la trobem a les antigues celebracions paganes del solstici d’estiu, que amb el temps van incorporar tradicions com les fogueres, els petards, la coca i el cava.
La nit del 23 al 24 de juny és, per a molts catalans, la més especial de l’any. Carrers i places s’omplen de fogueres, els petards esclaten fins a la matinada, les famílies comparteixen coca de Sant Joan i el cava acompanya els brindis que donen la benvinguda a l’estiu.
Uns orígens molt anteriors al cristianisme
La festa de Sant Joan té unes arrels molt més antigues que el mateix sant que li dona nom. Els seus orígens es troben en les celebracions paganes del solstici d’estiu, el moment de l’any en què el sol arriba al seu punt més alt i els dies són més llargs. Les antigues cultures agrícoles europees consideraven aquesta data un moment de renovació i fertilitat, i celebraven rituals destinats a protegir les collites, afavorir la prosperitat i allunyar els mals esperits. El foc era l’element central d’aquestes cerimònies perquè simbolitzava la força del sol i la seva capacitat purificadora.
Quan el cristianisme es va estendre per Europa, moltes d’aquestes tradicions es van adaptar al calendari religiós. La celebració es va associar al naixement de Sant Joan Baptista, commemorat el 24 de juny. D’aquesta manera, els antics rituals vinculats al solstici van sobreviure sota una nova interpretació cristiana.
Les fogueres: l’ànima de la revetlla
Les fogueres continuen sent el símbol més potent de la Nit de Sant Joan. Durant segles, encendre foc la vigília del 24 de juny s’ha considerat una manera de purificar-se, deixar enrere allò que és vell i protegir-se dels mals auguris. En moltes poblacions es mantenia la creença que saltar la foguera portava salut, sort i prosperitat.
A Catalunya hi ha constància documental de celebracions amb fogueres des de l’època medieval. Ja als segles XIV i XV apareixen referències a aquestes pràctiques en viles i ciutats catalanes. Malgrat els intents d’algunes autoritats de limitar-les per por dels incendis, la tradició sempre va acabar imposant-se.
La Flama del Canigó, símbol d’identitat catalana
Una de les tradicions més singulars de la revetlla catalana és la Flama del Canigó. Cada any, una flama que es manté encesa permanentment al Castellet de Perpinyà és renovada al cim del Canigó i distribuïda arreu dels Països Catalans per encendre les fogueres de Sant Joan. Aquesta iniciativa, impulsada a mitjan segle XX, s’ha convertit en un símbol de continuïtat cultural i d’unió entre territoris de parla catalana.
D’on venen els petards?
Si el foc és l’herència més antiga de la celebració, els petards són la seva expressió moderna. La pirotècnia es va anar incorporant a les festes populars durant els segles XIX i XX, coincidint amb la popularització de la pólvora com a element festiu. El soroll dels petards manté, en certa manera, la funció simbòlica ancestral d’espantar els mals esperits i anunciar l’arribada d’una nit excepcional.
Avui, la revetlla de Sant Joan és pràcticament inseparable de l’esclat de coets, fonts i petards, especialment entre els més joves, que viuen la festa com una nit de llibertat i celebració col·lectiva.
La coca de Sant Joan: el sol convertit en dolç
Els historiadors de la gastronomia relacionen la coca de Sant Joan amb els antics pans rituals que es preparaven durant el solstici d’estiu. La seva forma allargada no és casual: tradicionalment es deia que havia de ser el doble de llarga que d’ampla, evocant simbòlicament el recorregut del sol en el dia més llarg de l’any. Amb el temps, aquells pans senzills van evolucionar fins a convertir-se en les coques actuals, enriquides amb sucre, ous, fruita confitada, crema i pinyons.
La fruita confitada, tan característica de la coca tradicional, també té una càrrega simbòlica. Els seus colors vermells, verds i grocs recorden les espurnes i les flames de les fogueres de Sant Joan.
Tot i l’aparició de versions modernes —de xocolata, tiramisú, cheesecake, festuc o fins i tot gelat— les més venudes continuen sent les tradicionals: la de brioix amb fruita confitada i pinyons, la de crema i la de llardons.
Les pastisseries de referència
Catalunya viu cada any una autèntica competició per elaborar la millor coca. El concurs “La Millor Coca de Sant Joan” s’ha convertit en una cita de referència i el 2025 va reunir més de 270 elaboracions artesanes.
Entre les pastisseries amb més prestigi destaquen:
- Brunells (Barcelona), guanyadora de diversos premis en categories creatives i considerada una de les grans referències actuals.
- Escribà (Barcelona), una institució de la pastisseria catalana, coneguda per les seves interpretacions innovadores de la coca.
- Foix de Sarrià (Barcelona), una de les cases històriques més valorades pels amants de les receptes tradicionals.
- Hofmann (Barcelona), que els darrers anys ha destacat amb versions gourmet i molt elaborades.
- Oriol Carrió (Barcelona), guanyador en diverses ocasions de concursos de coca de crema i altres especialitats de la pastisseria catalana.
- Fleca Rovira (La Roca del Vallès), guardonada amb la millor coca de crema i pinyons del 2025.
- Forn el Racó (Granollers), premiat per la millor coca de llardons.
- Morreig (Barcelona), guanyadora de la millor coca tradicional de fruita el 2025.
Una bogeria de vendes: prop de dos milions de coques
La dimensió del fenomen és espectacular. Segons el Gremi de Pastisseria de Barcelona, cada Sant Joan es venen a Catalunya prop de dos milions de coques artesanes, una xifra que converteix aquesta celebració en la campanya més important de l’any per a moltes pastisseries, només comparable a Nadal o Reis. El 2024 el sector preveia superar les 1,9 milions d’unitats venudes, amb creixements propers al 5%.
Això significa que, en una sola setmana, es consumeix aproximadament una coca per cada quatre habitants de Catalunya. Moltes famílies en compren més d’una: una per al sopar de revetlla, una altra per al dinar de Sant Joan i, sovint, diferents varietats per satisfer tots els gustos.
Per això els forns i pastisseries treballen pràcticament dia i nit durant les jornades prèvies. Per a molts artesans, la nit de Sant Joan representa l’examen definitiu de l’any: una tradició que combina història, identitat i gastronomia, i que ha convertit la coca en una de les grans icones culinàries de Catalunya.
El cava, el brindis de la revetlla
La incorporació del cava és molt més recent que la de les fogueres o la coca, però avui sembla inseparable de la festa. L’expansió de la producció de cava al Penedès durant els segles XIX i XX va convertir aquest vi escumós en la beguda de les grans celebracions catalanes. La revetlla de Sant Joan, que marca l’inici simbòlic de l’estiu, es va consolidar com una de les ocasions ideals per brindar amb cava en família o entre amics.
Però avui, aquest brindis de Sant Joan ja no es fa només amb cava. En els darrers anys han guanyat protagonisme els escumosos Corpinnat, una marca creada el 2018 per diversos cellers del Penedès que reclamaven una vinculació més estreta entre qualitat i territori. La seva aparició reflecteix l’evolució del sector vitivinícola català i la voluntat de posar en valor l’origen i l’excel·lència d’uns vins escumosos que continuen sent protagonistes indiscutibles de la revetlla més emblemàtica de Catalunya.
De festa de barri a gran celebració popular
Durant el segle XIX i bona part del XX, les revetlles eren sobretot celebracions de barri. Els veïns recollien fusta durant setmanes per construir la foguera i organitzaven sopars, balls i activitats comunitàries. Amb la transformació de les ciutats i els nous hàbits socials, moltes d’aquestes pràctiques han canviat, però l’esperit de trobada col·lectiva continua ben viu.
Avui, la Nit de Sant Joan és una combinació única de tradició ancestral i modernitat. Manté rituals que es remunten a mil·lennis enrere, però alhora incorpora elements contemporanis que la converteixen en una de les celebracions més participatives del calendari català.
Per això, cada 23 de juny, quan s’encén una foguera, esclata un petard o s’alça una copa de cava al costat d’una coca acabada de tallar, Catalunya no només celebra l’arribada de l’estiu: també renova una tradició que ha travessat segles d’història i continua definint una part essencial de la seva identitat cultural.
Catalunya viu cada any una autèntica competició per elaborar la millor coca. El concurs La Millor Coca de Sant Joan s'ha convertit en una cita de referència i el 2025 va reunir més de 270 elaboracions artesanes. #SantJoan Share on X
