D’acord amb l’enquesta publicada pel diari ABC, i en el supòsit de convocar-se unes noves eleccions, els principals perdedors serien el PSOE i Vox, i el màxim beneficiari el PP. Però aquest moviment d’escons, i d’altres de menors, no resoldrien nítidament la qüestió; al contrari, podrien complicar-la més. Veiem la radiografia:
El PSOE passaria a tenir 117 diputats, per tant en perdria 3, i assoliria el 27,7% dels vots. El PP arribaria als 99 diputats, per tant 10 escons més i el 23%, ja molt a prop del PSOE, i amb l’afegit de NA+ es plantaria en els 101. En el cas de Vox, la pèrdua seria clara, 7 diputats per quedar-se amb 45. Molt més resistent es mostraria UP amb 34 escons i la pèrdua d’1. El seu 13% de vots ja seria pràcticament igual al de Vox (14%). Cs, malgrat la gran davallada que va patir, encara no tocaria terra i en perdria 1 més, i quedaria reduït a 9 i a l’exigua proporció del 6,5% dels vots emesos. ERC disposaria de 14 escons, 1 menys, el PNB 7, 1 per sobre dels obtinguts, que perdria Bildu que es quedaria amb 4.
Tots els altres grups menors, inclòs JxCat, no variarien la seva posició, excepte el BNG que incrementaria amb 1 escó el seu actual resultat.
Per blocs, PSOE-UP perd 4 escons, mentre PP-Vox-Cs en guanya 2. El resultat fa que ambdós quedin pràcticament empatats i dipositin tot el pes en els grups nacionals i regionals. El fet que ERC en perdés 1 i el PNB en guanyés un altre, deixaria el joc final de forces amb un escenari pràcticament idèntic a l’actual.
Dues conclusions i una reserva es fan evidents. En primer lloc, constatar que unes noves eleccions no sembla que comportessin un canvi radical de panorama. Continuaria la minva socialista però no seria suficient per capgirar el panorama. La segona conclusió fa referència al fet que en realitat el cost que pagaria el PSOE per fracassar una altra vegada amb la investidura existiria, però seria molt modest. L’electorat el castigaria molt poc, i qui pagaria la festa seria aquell que no hi té “ni art, ni part”, és a dir, Vox, perquè és clar que un sector dels seus votants voldria sortir de l’atzucac apostant per una hipotètica victòria del PP.
La reserva que cal fer és que aquesta enquesta, i el supòsit d’unes noves eleccions està feta en fred, és a dir, sense l’escenificació d’un nou fracàs de Sánchez, i en aquest sentit és possible que infravalori les conseqüències sobre l’electorat socialista. També hi ha la possibilitat, remota però real, que vistos els reiterats intents que han acabat malament, el candidat socialista fos substituït i això obrís una inèdita perspectiva electoral.
