La publicació del ranking de la Fundació Conocimiento y Desarrollo (CYD) ha tornat ha posar de relleu que els campus catalans copen els millors llocs entre les universitats espanyoles.
Concretament la UAB (1), la UPF (4); UB (7), URL (8) i la UPC (9) constitueixen la meitat de les 10 primeres universitats. El fet encara és més notori si es considera que Madrid només n’hi incorpora dues, l’Autònoma i la Carlos III, mentre que les tres restants són la Universitat de Navarra, la pontifícia de Comillas y la Universidad de Mondragón. Aquest fet es veu potenciat perquè en el ranking de les 10 pitjors no n’hi ha cap de catalana.
Aquests resultats, que reiteren els obtinguts anteriorment, posen de relleu que quan hi ha una bona gestió des de l’àmbit públic, els resultats que obté Catalunya en el conjunt espanyol són singularment bons. El problema radica en que aquesta circumstància és cada cop més escadussera. Per exemple, el que es diu de bo de les universitats no podria aplicar-se a la situació de l’ensenyament que està instal·lat en nivells de mediocritat espanyola que, a la vegada, ocupa els llocs pitjors en el context europeu.
