Si consuma en termes de vots el clima que fins a les 13:45 imperava al Congrés dels Diputats, sembla evident que Sánchez no obtindrà el suports necessaris, per molt que ERC hagi canviat el seu vot del no a l’abstenció, perquè li mancaran els escons decisius de Podemos. Fins i tot en el cas que IU i el propi Podemos optessin per l’abstenció només amb els vots del PSOE i del partit regionalista de Cantàbria, Sanchez no en tindria prou per superar el nombre de “nos”. La seva majoria relativa és massa petita com per superar els escons de la dreta.
El que avui s’ha viscut al Congrés amb el pròleg dels dies precedents, no ha estat res més que la continuació lògica de la posició manifestada pel candidat en la seva intervenció el primer dia del debat d’investidura i les rèpliques subsegüents. Es va fer evident que en cap moment tenia interès en atraure el grup de Podemos; més aviat va actuar en sentit contrari, marcant distàncies, criticant, entrant en una polèmica incomprensible si pretenia guanyar la presidència, i apel·lant reiteradament a l’abstenció de Cs i PP, que a més de ser un gest inútil, alimentava més i més la desconfiança de Pablo Iglesias i els seus diputats.
Com ja vam apuntar en un anàlisi precedent, les enquestes que disposa el president en funcions li assenyalen que pot millorar els seus resultats en el cas de convocar eleccions a expenses de Podemos i Cs. I encara quedaria una altra jugada, el que podríem dir la segona volta de setembre, en la qual Sánchez confiés per fer cedir en totes les seves posicions a Podemos un cop s’hagués vist confirmat el temor d’aquests de sortir malparats en una nova contesa electoral.
Perquè no hi ha dubte que entre ara i la cita de setembre les enquestes floriran com a bolets, i si Sánchez ha jugat bé al final de partida pot esperar obtenir uns bons resultats.
Resumint, el candidat disposa d’una poderosa arma: la pressió de les previsions electorals que tant li poden servir per imposar-se al setembre com per tornar a guanyar en unes noves eleccions.
