pla de represa barcelona

L’Ajuntament de Barcelona sense pla de represa

L’Ajuntament de Barcelona ha presentat un pressupost rècord de 3.231 milions d’euros i un creixement del 6,5%. És un desplegament de recursos necessaris per afrontar la crisi profunda que està trasbalsant la ciutat. Però malgrat aquesta abundància de diners, no es percep quina és l’estratègia per contribuir a la represa de la ciutat.

En aquest sentit, un factor determinant és què es farà amb els sectors més danyats, bars, restaurants, hotels, àmbit cultural i esportiu, i tot el que es mou entorn d’ells, que va des del sector del taxi a proveïdors de diversa mena i condició. Cal considerar que Catalunya, amb dades d’octubre 2019-2020, és l’autonomia en la qual s’ha produït un major nombre de concurs de creditors, molt per sobre de la resta i que aquests es concentren en gran manera a Barcelona. Es va registrar un augment del 87% de concursos de creditors dels quals 768 corresponen a enguany.

El contrast amb Madrid és molt important, perquè a la capital es va registrar fins i tot un descens  del 15%. També han baixat el nombre de noves empreses constituïdes, en un 22%, i el capital subscrit, en un 23%, mentre que a Madrid si bé hi va haver una reducció del nombre d’empreses, del 21%, la inversió inicial va créixer un 15% fins arribar a prop dels 1.000 milions. En aquest context la situació de Barcelona és crucial.

Des del punt de vista de la política econòmica el que el manual demana en aquest moment és una reducció immediata dels impostos, sobretot d’aquells més vinculats a les activitats que romanen tancades o molt restringides. Però l’Ajuntament no fa res de tot això, es limita a congelar la pressió fiscal sense considerar que la majoria d’aquests impostos van registrar un important increment enguany. Per tant, primera providència, és més important reduir una part dels ingressos municipals per donar aire a les empreses a través d’aquesta via que voler-los-hi xuclar la poca sang que els hi queda per veure on van a petar aquests diners.

La inversió, motor important de l’economia, també creix fins els 795,4 milions d’euros, però d’una manera una mica erràtica perquè si bé augmenta la inversió en habitatge, cosa que és bona donat el gran dèficit que hi ha i les promeses incomplertes d’Ada Colau, i també augmenta la despesa en manteniment, cau insòlitament la inversió en transformació urbanística i de l’espai públic que baixa de 169,5 a 158,7, quan aquesta havia de ser una eina poderosa, la transformació urbanística, per al desenvolupament de la ciutat. També es redueix la despesa en equipaments de 94,8 a 81,6 milions.

Però el que es troba a faltar més en tot plegat és l’estratègia que doni sentit a totes aquestes xifres posant-les al servei de la represa. Per exemple, el boicot de l’ajuntament al museu de l’Hermitage és quelcom difícil d’entendre precisament ara que necessitem nous motors. I aquesta no és una qüestió pressupostaria, sinó de política de ciutat, del que dèiem d’un pla coherent per a la represa.

Creus que és coherent l'actitud del govern català d'autoritzar primer i desqualificar després la celebració de l'acte de beatificació de Joan Roig a la Sagrada Família?

👉 ¡Uneix-te al nostre grup de Facebook de Converses a Catalunya!

Comentem entre tots les notícies de Catalunya per a estar informats.
Podreu consultar totes les claus del dia!

Loading ... Loading ...
Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú