La Vanguardia, últim reducte del sanchisme

A mesura que la campanya electoral ha anat avançant, és evident que cada diari s’ha situat més o menys matisadament en la seva posició política. Ningú dubte del suport incondicional d’El País per al govern, ni tampoc del d’ABC pel PP.

En aquest context, La Vanguardia s’ha caracteritzat per una aferrissada defensa de Sánchez i de Yolanda Díaz que, en els últims dies s’ha accentuat i ha arribat a cotes inimaginables en el diari dels Godó.

El debat ha servit per posar en relleu aquest fet i així mentre que El País tot criticant, com és lògic, al PP i a Feijóo, tenia espai suficient per certificar que Sánchez havia estat derrotat i que el líder popular havia guanyat. Titulars l’endemà de confrontació verbal com “El líder del PSOE no va poder trencar el debat”, “Sánchez no va actuar quasi en cap moment com a president i no ha assolit dominar un encreuament decisiu”, “Sánchez només aconseguí portar la iniciativa en molt pocs moments del debat”, “Feijóo aconsegueix sortir sense petonades li va portar alguns missatges a favor seu”, donen compte que la línia d’El País sense abandonar la defensa dels socialistes introduïa importants consideracions que reconeixien l’evidència.

El contrast amb La Vanguardia és extraordinari. I a més no en l’àmbit de periodistes, sinó dels que marquen l’orientació d’aquest mitjà. Jordi Juan en la seva columna diària responsabilitzava a A3Media amb molta duresa, Comparava el programa amb Sálvame de Telecinco i criticava la conducció del debat. De fet, aquesta és la línia editorial de La Vanguardia en relació amb aquesta qüestió. Altres caps de brot del diari segueixen la mateixa orientació acusant els moderadors de passius. La tònica és la frustració que curiosament es descarrega sobre companys de professió, Vicente Vallés i Ana Pastor, i fins i tot anant més enllà, i això és insòlit, entre grups periodístics, carregant contra A3Media. Creuheres i algú Grup Planeta difícilment ara com ara restaran indiferents cap a la insòlita agressió del diari de Godó.

Juliana, per la seva banda, reitera la línia del director Jordi Juan i fins en tres ocasions assenyala els moderadors com a responsables. Per exemple: “un debat mal moderat que va impedir al president del govern explicar com pensa governar”, és a dir, Pastor i Vallés van ser responsables que Sánchez tingués un mal dia perquè no van fer possible que parlés, cosa realment sorprenent per a tots aquells, que són molts, que han vist el debat.

Més endavant insisteix: “un debat de fragmentació, mal moderat”. I arrambla el clau comparant aquest amb el que es va produir el 1993 entre Felipe González i José M. Aznar, en el que aleshores assenyala que en aquest cas sí que hi va haver un bon professional del periodisme al davant, assenyalant per passiva que ni Vallés ni Pastor pertanyien a aquest bon perfil. Tot l’article de Juliana es pot resumir amb aquests arguments. No és que Sánchez ho fes malament, sinó que qui ho va fer fatal van ser els responsables de moderar-ho i d’aquesta manera van donar avantatge a Feijóo.

Per la seva banda, una altra persona clau en l’estructura de direcció de La Vanguardia, Lola García, es despatxa a gust: “un dels debats més inútils que es recorda, desmanegat, sorollós una autèntica amanida de mentides“. Potser caldria preguntar-se si, amb la mateixa escenografia i comportament, Lola García diria el mateix si el vencedor del debat hagués estat Sánchez. I no és una dada rellevant aquesta, perquè de totes les confrontacions que s’han produït al llarg de la democràcia en aquest format, la duta a terme per Feijóo i Sánchez és la que dona un guanyador més clar. Perquè normalment cada part es declara com a victoriosa, però no és el cas en aquesta ocasió dels socialistes i afanis que es refugien en el “mal dia”, “en les mentides de Feijóo” sense reparar en les de Sánchez, com és lògic, i en les interrupcions que contínuament es van produir Sense fer esment que sobretot el principal autor de les mateixes i més vegades cridat a l’ordre pels moderadors, fins a 12, 3 de seguides, va ser el mateix Sánchez.

Lola García continua afirmant que “el candidat del PP va demostrar que és més fàcil construir que destruir”. “Se li van sentir molt poques propostes”. Cosa certa, però que caldria afegir que tampoc Sánchez va ser un model presentant el que pensava fer. Acusa Feijóo d’exagerar-ho tot, el mal estat de l’economia, els violadors presos al carrer i la utilització de “manera malintencionada dades seleccionades”. Com si aquesta no fossin les habilitats que pressuposta que preparen els respectius equips. I identificar allò que més et beneficia i allò que més perjudica l’altre, i la gràcia radica en trobar el millor argumentari per defensar-te de la crítica que et fan.

L’exemple que fa servir Lola García per referir aquesta mala intenció és tan desafortunat com la intervenció de Sánchez, perquè situa el focus en el cas Pegasus perquè diu que no ha estat arxivat per falta de col•laboració del govern, sinó d’Israel. Però omet un fet molt important: el jutge de l’Audiència nacional José Luís Calama ha arxivat del programa informàtic Pegasus sobre els telèfons mòbils del president perquè les interlocutòries que ha adreçat a Israel no han tingut cap resposta. Cosa que no pot estranyar a ningú perquè els governs d’aquell país estan cansats de rebre requeriments d’aquesta mena.

Però, el que no diu Lola García és que el govern espanyol davant aquest fet es va posar de perfil i en cap cas va intervenir democràticament o va interessar a la CE perquè el govern d’Israel en lloc d’arxivar la requisitòria a la paperera se la prengués seriosament.

García no es pot estar d’assenyalar que Feijóo es va sentir incòmode quan es van abordar els drets de les dones i del col•lectiu LGTBI, que és una de les preocupacions centrals de l’actual diari La Vanguardia. Encara que finalment no es pot estar de dir que, a diferència de Juliana, que Sánchez va perdre “l’oportunitat”.

Si al final Feijóo acaba governant, cosa que exigiran els votants i el Congrés dels Diputats, segur que en pocs mesos veurem una reconducció de la línia del diari.