temporalitat

La temporalitat del sector públic supera al privat

Un dels efectes de la crisi econòmica d’aquest any 2020 és l’augment de la temporalitat laboral. Però aquestes conseqüències han tingut més pes en el sector públic que en el privat. Segons les dades de l’enquesta de població activa (EPA) de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), el cop de la covid en el mercat laboral espanyol ha tingut un efecte oposat en l’ocupació privada i pública ampliant la diferència en el pes dels contractats temporals sobre el total entre tots dos. La temporalitat en el sector públic va arribar el 27,9% en el tercer trimestre d’enguany, fregant màxims i gairebé cinc punts per sobre del 23,2% del sector privat, que ha patit el gruix de l’impacte de la pandèmia especialment en l’ocupació temporal.

En el segon trimestre de l’any, afectat de ple per la pandèmia i l’estat d’alarma, un de cada cinc treballadors assalariats exercia la seva activitat en el sector públic, l’equivalent a 3,2 milions de persones. Entre abril i juny es van crear 80.000 llocs de treball en el sector sanitari; 15.000 en residències, i 56.000 en el sector educatiu, però gran part d’aquestes ocupacions era de caràcter temporal.

En concret, el 26,9% dels assalariats del sector públic comptava amb un contracte de caràcter temporal en el segon trimestre, enfront del 21,2% del sector privat. La taxa de temporalitat global, sumant tots dos sectors, va tancar el primer semestre de l’exercici en el 22,4%. Segons Asempleo, en l’Administració Central i en la de Seguretat Social, que representen el 17% del total de l’ocupació pública, la taxa de temporalitat ronda el 9,5% i el 9,1%, mentre que en un nivell intermedi es troben les empreses públiques, amb una taxa de temporalitat del 17,8%.

En el tercer trimestre, en el qual s’ha recuperat al voltant de la meitat de tota aquesta ocupació destruïda, 111.200 ocupacions han estat en el sector públic i 458.500 en el privat, la qual cosa ha fet créixer la taxa de temporalitat en l’ocupació privada a aquest 23,2% però també la pública fins a fregar el 28% -el màxim està en el 28,2% del segon trimestre de 2019- sempre en dades de la EPA.

El sindicat CSIF va reclamar al Ministeri de Política Territorial i Funció Pública iniciar una negociació per a “aconseguir un acord de legislatura en matèria de retribucions i de plantilles”, que encari el problema “de l’excés de la temporalitat i afrontar el dèficit estructural” de plantilla de l’administració pública. El sindicat, al costat de CCOO, UGT i CSIT Unió Professional es van concentrar aquest dijous en els centres sanitaris de totes les comunitats autònomes per a denunciar les manques que ha posat en evidència la pandèmia del coronavirus i exigir la contractació de 62.000 professionals. Els assistents van denunciar la falta de previsió de les autoritats sanitàries davant la segona onada de la pandèmia, l’absència de planificació sanitària, així com la seva “preocupació” per la falta de professionals i d’equipaments adequats per a afrontar la situació, amb el perill que es produeixi de nou una situació de col·lapse. De fet, CSIF ha acudit al Defensor del Poble per a denunciar aquesta situació.

Més informació sobre el coronavirus a ESPECIAL CORONAVIRUS

La temporalitat en el sector públic va arribar el 27,9% en el tercer trimestre d'enguany, fregant màxims i gairebé cinc punts per sobre del 23,2% del sector privat Click To Tweet

El govern espanyol hauria d'assumir la direcció i planificació de la lluita contra la pandèmia, o bé ha de deixar-ho en mans de les Comunitats Autònomes?

👉 ¡Uneix-te al nostre grup de Facebook de Converses a Catalunya!

Comentem entre tots les notícies de Catalunya per a estar informats.
Podreu consultar totes les claus del dia!

Mira els resultats

Loading ... Loading ...
Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú