L’enquesta electoral sobre Barcelona, ​​publicada per La Vanguardia, assenyalava que les opinions favorables i contràries a la superilla estaven pràcticament repartides a parts iguals. És una raó més per aprofundir les conseqüències d’aquesta operació urbanística a l’Eixample de Barcelona, ​​que significa la total destrucció del Pla Cerdà, la configuració urbanística que ha funcionat amb èxit des de fa més de 150 anys. Un canvi radical d’aquesta magnitud l’hauria de precedir una àmplia informació als ciutadans sobre les seves conseqüències, atès que es tracta d’una transformació radical, en la qual no s’hi pot entrar a cegues, que és on som ara.

La base del desenvolupament econòmic d’una ciutat és la seva capacitat exportadora, que es defineix per la producció de béns i serveis que són consumits per persones que no viuen a la pròpia ciutat, bé perquè es desplacen a ella per adquirir-los, bé perquè els béns són exportats.

La diferència entre la qualitat del desenvolupament urbà es manifesta en aquest aspecte, i tenim com a exemple, les dificultats que té Santa Coloma i Sant Adrià per aconseguir-ho, precisament per aquesta causa. També alertava que entre la base econòmica i la mobilitat hi ha una articulació molt estreta, configuren un sistema que cadascuna de les parts està vinculada amb l’altra. La Superilla significa la liquidació radical de l’actual model de mobilitat a l’Eixample, el districte central de Barcelona, ​​sense que s’hagi definit quin és el model de substitució, més enllà de la congestió i la contaminació als carrers on s’acumula el trànsit que no pot passar per les vies on s’impedeix circular.

És també una evidència, la ruptura total de la isometria de l’Eixample, que garantia una homogeneïtat i una notable igualtat de l’espai físic, amb una independència notable de la renda dels que hi vivien. Mentrestant, el nou projecte de Colau i Collboni donaria lloc a una ciutat de primera i una altra de segona dins del mateix perímetre urbà. Els eixos verds, d’una banda, i la resta dels carrers, de l’altra, on s’acumularia tot allò que està prohibit als vials verds, teòricament privilegiats.

Tot això són raons concretes de molt de pes i només es poden debatre en el marc dels fets i les dades, i no en el de les sensacions provocades per imatges artístiques de com serà la Superilla, per un relat bucòlic, perquè això forma part d’una ficció que no respon a cap fet.

A més, hi ha un altre capítol en què hem de fixar la nostra atenció, perquè es tracta d’examinar la pròpia realitat de les conseqüències de la Superilla, perquè ja podem observar-les analitzant el que passa amb la prohibició absoluta de la circulació per Consell de Cent i també, de manera especial, amb l’evolució que ha experimentat la Superilla del mercat de Sant Antoni.

En el primer cas, les conseqüències són evidents sobre el carrer València i sobre la mobilitat en una part de l’Eixample. Hi ha molta més congestió, es triga molt més temps als desplaçaments i, per tant, s’infringeix un cost contra les economies particulars i de la ciutat. Els qui viuen i treballen al carrer València habiten en un ambient molt més nociu a causa de la càrrega més gran de contaminants atmosfèrics i del soroll. Tot això sexpressa en xifres que lAjuntament ha de donar a conèixer. On són els sensors atmosfèrics i els mesuradors de soroll instal·lats als carrers de València i a l’entorn? Quines són les xifres de trànsit i els temps de desplaçament dels vehicles privats, autobusos i taxis, dels temps i costos de distribució de càrrega i descàrrega? Com afecten les obres de Consell de Cent l’activitat econòmica? Quants aparcaments públics estan afectats? Quins tipus de negocis hi ha i quina és la tipologia dels seus clients?

Totes aquestes són dades que se suposa que ha de disposar l’Ajuntament i s’han de fer públiques. Perquè si no fos així, ens trobaríem davant d’una veritable banda d’irresponsables que provoquen revolucions urbanístiques ocultant o desconeixent les conseqüències que provoquen.

Aquestes mateixes mesures s’haurien de donar en relació amb la Superilla del mercat de Sant Antoni, però en aquest cas el més interessant rau en com la zona que anomenen “pacificada” s’ha transformat, perquè ens assenyala el que passarà massivament a tot l’Eixample.

En aquest cas, la informació gira sobre l’evolució del preu dels lloguers, la taxa de substitució dels veïns per altres procedents d’orígens externs al barri. Ambdues qüestions ens donarien una dimensió concreta de la gentrificació, del procés de substitució de la població originària per una altra de més capacitat econòmica, i la subsegüent destrucció del teixit social i econòmic del barri, que també es manifestaria en com s’ha modificat l’activitat econòmica a peu de carrer, al comerç de proximitat i l’hostaleria. A simple vista i per a un observador atent, resulta clara aquesta destrucció, tot i que és una superilla recent, i aquest és un procés acumulatiu que exigeix ​​temps. Hem de conèixer la magnitud i com s’està produint, tancant comerços de tota la vida i apareixent-ne de nous que ja no estan dirigits a atendre els veïns, sinó a un territori més ampli, perquè són,fashion, i també s’observa un desenvolupament singular de bars i restaurants nous i transformats.

Això és el que hem de debatre amb fets concrets. No es tracta d’estar en contra o a favor del model de Superilles en general o abstracte. Es tracta de decidir si és bo per a Barcelona i per a tots nosaltres el projecte concret del govern municipal de Colau-Collboni. No es tracta d’emocions ni de sentiments, sinó de preveure la destrucció a què està abocat el centre de Barcelona, ​​i sobre el qual ja hi ha dades evidents, que l’Ajuntament amaga o només proporciona de manera escassa i en allò que li convé, i això és intolerable.

Una modificació d’aquesta magnitud no es pot fer sense una consulta ciutadana prèviaColau s’ha omplert la boca al llarg de tot el mandat amb la participació, però l’ha practicat només en qüestions marginals. No sotmetre la superilla a consulta és una burla. És prendre els ciutadans de Barcelona per estúpids.

Les obres no poden continuar fins que es faci la consulta, que prèviament ha d’haver estat preparada amb informació sobre el que ha passat fins ara. L’alcalde Hereu mai no es va omplir tant la boca amb la participació, però va fer una consulta sobre el tramvia per la Diagonal. Se’n va anar de l’Ajuntament, però ho va fer amb dignitat. Colau intenta mantenir-se amb l’engany. És indigne.

Omple el formulari adjunt si et vols adherir a la Declaració de Converses a Catalunya “Salvem el Pla Cerdà. Salvem l’Eixample”.

    A la reunió del 19 de gener a Barcelona, entre Macron i Sánchez, també hi participarà Pere Aragonès. Mentrestant, Junqueras es manifestarà a fora. Et sembla coherent aquesta posició?

    Mira els resultats

    Loading ... Loading ...

    Print Friendly, PDF & Email

    Entrades relacionades

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà.

    Fill out this field
    Fill out this field
    Introduïu una adreça electrònica vàlida.