La propera presidència alemanya de la UE (juliol-desembre 2020) serà la “presidència corona”

La presidència de la UE és rotatòria. Un estat membre l’exerceix cada sis mesos. L’actual presidència correspon a Croàcia (gener-juny 2020) i la propera a Alemanya (juliol-desembre  2020).

La darrera presidència alemanya va ser el primer semestre de 2007,  fa tretze anys. Els estats membres que exerceixen la presidència col·laboren estretament en grups de tres, que constitueixen  els denominats “trios“. El “trio” actual  el formen Romania, Finlàndia i Croàcia. El proper estarà format per Alemanya (presidència de juliol-desembre 2020), Portugal (gener-juny 2021) i Eslovènia (juliol-desembre 2021). La propera presidència espanyola serà el segon semestre de 2023 i formarà “trio” amb Bèlgica i Hongria.

Croàcia és el país més jove de la UE. Ha estat el darrer país que s’hi ha incorporat (2013). És la primera vegada que presideix la UE. Les prioritats inicials de la seva presidència es regien per un lema més aviat retòric i propi d’un país novell: “Una Europa forta en un món de reptes: una Europa que prospera, una Europa que connecta, una Europa que protegeix i una Europa influent“. Al començament de la seva presidència, el coronavirus encara no havia entrat amb força en escena.  Els temes importants aleshores eren dos: les negociacions de sortida del Regne Unit de la UE (Brexit) que haurien d’acabar abans de finals d’any i el marc financer plurianual de la UE (2021-2027) que encara continua sense  aprovar-se. El coronavirus no va  afectar gaire  a la presidència croata al seu principi, però sí poc després i molt a partir de març. El que ja és segur és que la pandèmia serà la gran protagonista de la presidència alemanya i de l’activitat del  nou “trio” presidencial  de la UE a partir de juliol d’enguany.

Un llegat important de la presidència croata és haver deixat encaminat el procés d’adhesió a la UE dels països balcànics de l’oest: Albània, Macedònia del Nord, Sèrbia, Bòsnia i Hercegovina, Kosovo i Montenegro. Albània i Macedònia del Nord  ja han rebut el vistiplau oficial de la UE sobre el seu procés d’adhesió (març passat). Amb aquest pas la UE no solament ha donat una bona notícia a albanesos i macedonis sinó que  ha volgut  demostrar que la crisi del coronavirus no ha  trastocat les prioritats europees a mig i llarg termini. Com a territori de l’antiga Iugoslàvia -ho són també tots els països citats menys Albània- Croàcia té un especial interès per la qüestió. Aquest interès croat és compartit  pel conjunt de la  UE, que aspira a frenar les ambicions de  Rússia i la Xina en aquesta regió del sud-est d’Europa. Les ambicions de Rússia  responen al  seu   paneslavisme tradicional .  Xina busca una  penetració econòmica  creixent, que cultiva de manera especial a través del grup conegut com a “16+1“, format setze països  del sud-est d’Europa més Xina. Aquí juguen   les oportunitats  ofertes per  les  “noves rutes de la seda“ que promociona Pequin.   Brussel·les observa  amb preocupació  el control xinès del port del Pireu (Atenes) o els flirtejos recents d’Itàlia i d’altres països europeus amb les  importacions d’equipament i ajudes diverses rebudes de la Xina relacionades amb la pandèmia, així com amb les oportunitats ofertes per les “noves rutes de la seda“ que prometen fortes inversions en infraestructures. L’aposta decidida dels països balcànics de l’oest  per la UE, impulsada per Croàcia, en detriment de Rússia i la Xina, és considerada a  Brussel·les  una bona notícia  geopolítica.

Abans de l’arribada del coronavirus, Alemanya havia preparat un esborrany de programa per a la seva presidència basat en la transició cap a una economia verda, la digitalització, la reforma de la política migratòria, la redefinició de les relacions amb el Regne Unit post Brexit  i el plantejament d’unes noves relacions amb la Xina. Però la pandèmia ha obligat Alemanya a revisar les seves prioritats.

L’Ambaixador alemany davant de la UE, Michael Claus,  va avisar per carta a Berlín a primers d’abril  en relació amb “l’impacte massiu“ del coronavirus sobre la presidència alemanya, i va aconsellar “que l’èmfasi de la presidència es posés en els programes de sortida de la crisi i possiblement fins i tot en la necessitat de garantir la continuïtat de la integració europea en els moments actuals de gran dificultat”.

Àngela Merkel ha recollit el guant declarant  que “la presidència alemanya del Consell tindrà un caràcter diferent del que havíem planejat en un principi; estarà clarament dominada per la qüestió de com combatre la pandèmia  i les seves conseqüències; aquesta pandèmia és el desafiament més greu de la història de la UE“. El ministre de salut alemany, Jens Spahn ha afegit  a continuació, reblant el clau, que la presidència alemanya podrà ser  batejada com la presidència de la corona (corona presidency)“.El programa oficial no sortirà abans de juny, però ja és conegut que Berlín l’ha modificat  segons les línies anteriors.

Un primer fruit del gir de Merkel és la presentació conjunta francoalemanya, el 18 de maig, d’una proposta  sobre el fons de recuperació econòmica que està preparant la Comissió Europea i que s’hauria de fer públic a finals de maig. Es tracta de què la Comissió Europea s’endeuti als mercats per un valor de 500.000 milions d’euros i que aquests diners extres en el pressupost comunitari  es reparteixin  entre els sectors i les regions  més afectats  per la crisi derivada de la pandèmia. La gran novetat és que es tractaria de transferències i no pas de crèdits.  Efectivament, els receptors no haurien de retornar aquestes quantitats, sinó que la UE en el seu conjunt assumiria  aquesta càrrega en el període 2021-2027 i la repartiria en virtut de la contribució de cada país al pressupost comú.  També es deixa marge a què els recursos puguin sortir, en part, de noves fonts d’ingressos comuns, com per exemple impostos. S’està parlant de diners de debò i no pas de “mobilitzar“ recursos. Macron ha declarat “que es tracta d’una iniciativa fruit d’un intens treball bilateral entre França i Alemanya, però amb moltes consultes a Itàlia, Espanya, Portugal, Països Baixos, el President del Consell Europeu Louis Michel  i la presidenta de la Comissió Europea Úrsula von der Leyen“.

Amb aquesta proposta, Àngela Merkel  trenca un tabú, car significa un canvi de filosofia rellevant per part d’Alemanya: permet el deute comú per pagar la recuperació. Merkel ha acabat acceptant una solució que s’acosta bastant a la mutualització del deute preconitzat per França, Espanya i Itàlia. Alemanya accepta que la UE emeti deute i per una suma important. Accepta facilitar transferències i no només crèdits a les regions més afectades per la pandèmia i que siguin finançades per deute emès per la Comissió Europea. Merkel ha reconegut, una vegada més, que “a Alemanya només li anirà bé si a Europa li va bé“. És perfectament conscient que es tracta d’una proposta que cal defensar, encara que pugui ser contestada a la mateixa Alemanya i, per descomptat, als països més durs del nord.

👉 ¡Uneix-te al nostre grup de Facebook de Converses a Catalunya!

Comentem entre tots les notícies de Catalunya per a estar informats.
Podreu consultar totes les claus del dia!

La reacció  per part de la presidenta de la Comissió Europea, Úrsula von der Leyen, no s’ha fet esperar: “em congratulo de la proposta constructiva de França i Alemanya“. El cert és que aquesta  iniciativa  ha vingut a salvar a la presidenta de la Comissió, perduda en la preparació del pla de recuperació, al mateix temps que li marca la línia a seguir. “És exactament el que Espanya estava buscant”, també s’ha afanyat a declarar la vicepresidenta espanyola d’afers econòmics,  Nadia Calviño.

A la vista d’aquests esdeveniments, els analistes pro europeus  més entusiastes estan llançant  les campanes federalistes al vol  i diuen que la UE ha arribat al seu “moment hamiltonià“. “El que importa és que França i Alemanya han acordat que, en una crisi, la UE pot emetre el seu propi deute a gran escala. El senyal polític és que la UE és més que un grup d’estats nacions i que té la seva pròpia identitat federal“, acaba d’escriure Henrik Enderlein, director del Centre Jacques Delors de Berlín.  Alexander Hamilton seria el model a seguir. Ell va ser el secretari del Tresor nord-americà que l’any 1790 va aconseguir que el govern federal assumís el deute en què els estats havien incorregut durant la guerra d’independència, la qual cosa va posar les bases per a la creació d’un govern federal fort. Hamilton torna a posar-se de moda a Brussel·les, però cal ser prudent per dos motius: falta veure quin recorregut té el nou pla i  cal tenir en compte la condició que ha imposat Alemanya de què el nou pla de recuperació siguin un cas únic i limitat en el temps.

A la reunió dels ministres d’Economia de la UE del 19 de maig s’han reflectit les posicions previsibles: operació de venda del producte per part dels ministres alemany i francès i oposició dels països frugals (Àustria, Dinamarca, Països Baixos, Suècia, Finlàndia). El ministre francès d’Economia, Bruno Le Maire, ha declarat: “És un pas històric per a tota la UE perquè és la primera vegada que França i Alemanya arriben a un acord per finançar  despesa pressupostària en els estats membres de la UE amb deute comú“. El ministre alemany d’Economia, Olaf Scholz ha reblat per la seva part: “Aquests nous 500.000 milions permetran que sortim de la crisi junts i més forts”.

Però encara no està tot guanyat. Els països frugals tenen líders molt forts com l’austríac Sebastian Kurtz,  que acaba de declarar: “La nostra posició no ha canviat“. Això vol dir senzillament: no a les transferències i no a augmentar el sostre de despesa. Per la seva banda, el primer ministre holandès, Mark Rutte, ha anunciat que els països frugals estan preparant una resposta comuna sobre el fons de recuperació econòmica. “La posició holandesa ha estat sempre la d’avalar els altres a través de crèdits”, ha dit Rutte. Reconeix que el sud està més afectat per la crisi i que té menys marge de maniobra que ells, però a partir d’aquí es pregunta per les raons d’aquesta situació. Perquè els països del sud no són capaços d’invertir en la seva economia com nosaltres ? ha declarat Rutte tot qüestionant-se si les economies dels països meridionals han desaprofitat els anys de creixement per millorar la seva estabilitat pressupostària, com ha sigut clarament el cas d’Espanya. A més, pels holandesos és essencial que els ajuts vagin acompanyats de reformes importants. “La nostra proposta indicarà molt clarament que si formules una petició d’ajuda, has de dur a terme reformes de gran envergadura a fi de poder assegurar la teva autonomia en la pròxima ocasió“.

El principi de condicionalitat dels ajuts no es qüestiona, el que pot provocar debat és el grau i la manera en què s’aplica. La proposta francoalemanya parla de “aplicar polítiques econòmiques sanes i un programa de reformes ambicioses“. La Comissió Europea també ha  indicat que inclourà una relació entre els ajuts i el Semestre Europeu, que és el mecanisme de supervisió amb que la UE avalua l’avanç dels països en els objectius marcats. Espanya ha de prendre bona nota d’aquesta realitat. Com també  de l’informe de la Comissió Europea sobre l’economia espanyola del 20 de maig. Brussel·les demana a Espanya més inversió en sanitat i ocupació, i afirma que la pandèmia ha revelat “problemes estructurals“ en el sistema de salut espanyol per falta de despesa, així com “mals crònics“ que l’economia espanyola arrossega des de fa temps. El pacte del PSOE, Podem i Bildu del 20 de maig per anul·lar la reforma laboral vigent no ajuda en aquests moments. La vicepresidenta  Nadia Calviño s’hi ha oposat frontalment: “Seria absurd i contraproduent obrir un debat d’aquesta naturalesa i generar la més mínima inseguretat jurídica en aquest moment“.

Els procediments a la UE són lents. El proper pas important és la proposta de la Comissió Europea sobre el fons de recuperació econòmica que, després d’ajornar-la en diverses ocasions, serà presentada el 27 de maig. La decisió sobre el fons haurà de ser presa per unanimitat i posteriorment ratificada per part dels parlaments nacionals.  

Tot apunta que el nou fons  arribarà efectivament a finals de maig  i que serà l’eina fonamental de la lluita europea contra la crisi socioeconòmica provocada per la pandèmia.  La presidència alemanya de la UE el començarà a gestionar a partir de primers de juliol. Amb  paraules de Merkel: “l’objectiu  de tot plegat és que Europa surti d’aquesta crisi enfortida, cohesionada i solidària“.

Més informació ESPECIAL CORONAVIRUS

A la reunió dels ministres d’Economia de la UE s’han reflectit les posicions previsibles: venda del producte per part dels ministres alemany i francès i oposició d'Àustria, Dinamarca, Països Baixos, Suècia i Finlàndia Click To Tweet

Creus que són fiables les xifres sobre la Covid-19 que dona el Departament de Sanitat de la Generalitat de Catalunya?

Loading ... Loading ...
Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

1 comentari. Leave new

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú