Quan tindrem el fons de recuperació econòmica de la UE contra el coronavirus?

El fons de recuperació econòmica hauria de completar la cinquena i definitiva fase de la reacció de la UE contra la crisi del coronavirus. Cal reactivar l’economia. Després d’una crisi sense precedents, es necessita un fons de recuperació també sense precedents. Els estats membres de la UE s’han posat d’acord sobre l’arquitectura d’aquest fons, la Comissió Europea l’està elaborant a tota marxa, però la feina encara no està acabada.

La cita del 6 de maig no s’ha pogut respectar.  Sembla que no falta gaire perquè el fons  sigui presentat en públic. Les  idees centrals són la seva gran dotació (uns dos bilions d’euros), que estigui situat en el marc del pressupost de la UE i que a través d’aquest pressupost es puguin   canalitzar  importants recursos   als països que ho necessitin.

El comissari europeu d’Economia, l’italià Paolo Gentiloni, ha declarat recentment que el fons ha de ser una barreja de crèdits i transferències i que les seves prioritats es basaran en dos criteris: el dels països més afectats (Itàlia, Espanya) i el dels sectors més tocats, com el turisme. L’objectiu és evitar que una crisi comuna  (simetria) acabi provocant efectes molt diferenciats en funció dels països (asimetria). Tots els països no estan en la mateixa situació, depèn molt de la importància a cada país dels sectors més afectats. A més, els països europeus tenen un poder fiscal molt diferent. El suport a l’ocupació i a la dimensió social també serà essencial, i només hi haurà condicionalitat respecte al seu ús per a temes sanitaris o de prevenció.

El portaveu principal de la Comissió Europea, Eric Mammer, ha  declarat el 5 de maig que la Comissió Europea  està treballant intensament en la seva proposta per rellançar l’economia europea. Tot i això, ha dit que el seu pla no arribarà de forma immediata: “La proposta no arribarà demà, sinó només quan la tinguem preparada“. Això ho afirmava després que, poques hores abans,  el president del Parlament Europeu, David Sassoli, hagués  apressat la presidenta de la Comissió Europea, l’alemanya Úrsula von der Leyden, a “aclarir ja el calendari i l’ambició de la seva proposta per reactivar l’economia“.

La Comissió Europea no està concentrada únicament en la preparació del fons de recuperació. Dos exemples ho demostren.

El primer és que acaba de fer públiques les seves primeres previsions econòmiques que mesuren l’impacte del coronavirus.  Alerten d’una recessió econòmica de proporcions històriques per a tota la zona euro i encara més pronunciada per a Espanya, que es converteix en l’economia que més cau juntament amb Itàlia i Grècia. En concret, el PIB espanyol es reduiria aquest any en un 9,4 %, al que seguiria un repunt el 2021, que es quedaria en un 7 %, lluny doncs de recuperar el camí perdut. Aquest any, el dèficit es dispara fins al 10,1 %; el deute, al 115,6 % i l’atur, al 18,9 %. Entre els grans, Itàlia i França tenen una caiguda del seu PIB similar a l’espanyol, mentre que Alemanya té un dels millors comportaments  i es contraurà un 6,5 %.

El segon exemple és la conferència virtual de donants per al coronavirus que  la Comissió Europea acaba de llençar  en el marc del G-20, amb la col·laboració de l’OMS (Organització Mundial de la Salut)  i de països com el Regne Unit, el Japó, l’Aràbia Saudita i d’actors privats, com la fundació Bill Gates, per aconseguir un mínim de 7.500 milions d’euros per facilitar l’accés a productes terapèutics, diagnòstics i vacunes a escala mundial.  En la conferència virtual s’han registrat absències destacades, com la dels Estats Units. El seu president, Donald Trump, ja va anunciar a l’abril que retiraria el finançament a l’OMS. Aparentment, el lema  America first també s’aplica en l’àmbit sanitari. Al seu torn, la Xina ha rebaixat al màxim el nivell de la seva representació i ha delegat al nivell d’ambaixador. “Com europeus, tenim l’obligació d’ajudar els llocs del planeta menys preparats, com l’Àfrica i l’Amèrica Llatina“, ha declarat el grec Margaritas Schinas, vicepresident de la Comissió Europea. Bones intencions d’una conferència que s’ha fixat l’objectiu d’evitar l’ús restringit de la vacuna contra el coronavirus.

El que no estava previst és que, en plena preparació del pla de recuperació, esclatés el 5 de maig una sentència del Tribunal Constitucional alemany declarant parcialment contrari a la Constitució alemanya el programa de compra de deute del Banc Central Europeu (BCE) iniciat el març del 2015 a l’Eurozona (programa de compres de deute públic, PSPP, Public Sector Purchase Programme ), quan el BCE era presidit per l’italià Mario Draghi.

L’alt tribunal, en resposta a una demanda d’un grup d’economistes alemanys, ha dictaminat que algunes de les accions del BCE violen els principis constitucionals d’Alemanya. En conseqüència, estableix que el Bundesbank, el banc central alemany,  ha de deixar de comprar deute públic d’aquí a tres mesos si el BCE no justifica abans la proporcionalitat de les adquisicions per enquadrar-les en el mandat de la institució, que és l’estabilitat de preus.

Els bancs centrals de cada país són els que executen els programes de compra del BCE, seguin les seves directrius.

Dues hores després de conèixer la sentència del Constitucional alemany, la Comissió Europea es va alçar en contra seu,  recordant que el dret europeu té primacia sobre el dret nacional i que les sentències del Tribunal de Justícia de la UE  (TJUE) són vinculants per a tots els tribunals dels estats membres. Feia referència a una sentència del TJUE de desembre de l’any 2018, que va avalar el programa de compra d’actius del BCE per mantenir l’estabilitat de la zona euro. La Comissió també  va donar ple suport a la independència del BCE per definir la política monetària de la UE. El que no va precisar la Comissió és que la competència  del TJUE es circumscriu estrictament al dret comunitari. Fora d’aquest àmbit, el Tribunal Constitucional alemany té la darrera paraula en el seu país i  el TJUE actuaria ultra vires, és a dir, més enllà dels seus poders o de la seva competència, si no ho respectés .

L’actual presidenta del BCE, la francesa Christine Lagarde, és partidària de continuar la línia de Mario Draghi . Al començament de la crisi  sanitària, ella mateixa va tenir uns primers moments de dubte sobre què s’havia de fer, però va reaccionar de seguida i el Consell de Govern del BCE (que ella presideix) va decidir, en relació amb el coronavirus, que estava “completament compromès a fer el que sigui necessari dins del seu mandat“.  Aquesta declaració va tranquil·litzar els mercats.

 

Banc Central Europeu

Christine Lagarde i el seu vicepresident, l’espanyol Luis de Guindos, no se senten acovardits per la sentència del Tribunal alemany. La presidenta, dos dies després de la sentència,  parafrasejant el mític whatever it takes de Mario Draghi, ha declarat que “els bancs centrals, inclòs el BCE, es guien pel seu mandat, de manera que farem tot el necessari per complir-lo“.

Luis de Guindos, aprofitant una compareixença telemàtica davant la Comissió Econòmica del Parlament Europeu, ha declarat en la mateixa línia  el següent: “Seguirem totalment compromesos a fer tot el que calgui i posar en marxa i recalibrar tots els instruments per evitar la fragmentació en els mercats, i la primera línia de defensa és el mercat de deute sobirà“.

Tots dos coincideixen en afirmar que el moment actual és absolutament excepcional i això exigeix i justifica clarament que l’actuació del BCE vagi més enllà de l’ús de les eines convencionals de la política monetària. Ara és molt el que està en joc perquè l’Eurozona ja té a sobre la pitjor recessió en noranta anys i molts països i empreses podrien tenir moltes dificultats per finançar-se sense el suport decidit i total del banc central al mercat del deute.

La sentència del Tribunal Constitucional alemany és rellevant per la transcendència econòmica del tema tractat, per obrir un cisma polític a la mateixa Alemanya entre partidaris i contraris de la línia Draghi-Lagarde i per desencadenar una polèmica jurídica al cor d’Europa a l’afirmar que “el Tribunal Constitucional Federal no està obligat per la decisió del TJUE de desembre de 2028, sinó que ha de realitzar la seva pròpia revisió per determinar si les decisions de l’Eurosistema romanen dins de les competències que li confereix el dret primari  (Tractats) de la UE“.

Amb aquesta sentència, l’alta magistratura alemanya ha interferit en les preparacions del fons de recuperació econòmica que està ultimant  la Comissió Europea, i  amenaça encara més el marge per a la reivindicació d’Itàlia, Espanya i França de rebre finançament dels seus socis a fons perdut per evitar inundar-se en un mar de deutes.

Segons destacats coneixedors del dret comunitari, aquesta controvèrsia podria acabar de forma raonable  si es complís el que el Constitucional alemany reclama a les autoritats alemanyes i en particular al Bundesbank, com a membre del consell del BCE, és a dir,  que es justifiqui la proporcionalitat de les mesures adoptades i s’accepti la justificació per part del Tribunal Constitucional alemany. Al final, segurament que la sang no arribarà al riu. És molt probable que Ángela Merkel no ho permeti.

La implicació política i econòmica de la sentència del Constitucional alemany és que el BCE no pot continuar sent el salvador únic de l’Eurozona. La seva expansió quantitativa  (compra massiva d’actius financers) passa a estar subjecte a més escrutini i no pot ser il·limitada.  Els mercats tenen present que el balanç del BCE ja supera els 5,4 bilions d’euros – el 45 % del PIB de l’Eurozona- i que s’ha multiplicat per 2,5 des del març de 2015. Al costat de la política monetària, s’hi troba a faltar una política fiscal.

A l’espera de què es faci públic el pla de recuperació econòmica contra el coronavirus, la conclusió dels darrers esdeveniments  és que ha arribat l’hora d’una veritable política fiscal comunitària que no depengui tant de la crossa monetària del BCE. La crisi del coronavirus hauria de convertir-se, com a mínim, en  el gran revulsiu per fer un pas endavant en el procés d’integració europea cap a l’assoliment del  pilar fiscal que li manca a la Unió Econòmica i Monetària (UEM).

Més informació ESPECIAL CORONAVIRUS

El Tribunal Constitucional alemany ha dictaminat que algunes de les accions del BCE violen els principis constitucionals d’Alemanya Click To Tweet

Creus que la Generalitat de Catalunya és responsable del mal tracte donat a les residències de gent gran?

Loading ... Loading ...

           

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú