La insultant bona salut de la monarquia britànica

La institució hereditària de la monarquia britànica va tornar a demostrar el passat cap de setmana, en ocasió del coronament del rei Carles III, que gaudeix d’una magnífica forma física en un context de crisi política arreu d’Occident.

Carles III, a pesar d’haver estat un personatge carregat de polèmiques, obté uns nivells de popularitat que són l’enveja de nombrosos líders polítics electes: des de la mort de la seva mare la reina Elisabet, entorn al 60% dels britànics enquestats aproven la seva gestió. L’esperança dels militants republicans anglesos, que pensaven que Carles enfonsaria la imatge de la monarquia, sembla haver-se esvaït, o almenys ha quedat ben allunyada.

Segons un sondeig de YouGov per a la BBC, un 58% dels britànics prefereix la monarquia a tenir un cap d’estat escollit a les urnes, com succeïx en la major part de repúbliques. Tan sols un 26% dels enquestats es declara partidari d’aquesta segona opció.

És cert que entre els joves el suport a la institució hereditària s’esfondra: només el 32% dels enquestats d’entre 18 i 24 anys es declara partidari de la monarquia, mentre que un 38% es manifesta contrari. Però també cal dir que es tracta d’un patró fortament vinculat a l’edat, i que per tant canvia a mesura que l’enquestat es fa gran.

A més, per respondre a les preocupacions de les noves generacions, així com de forma general dels sectors més escèptics amb la monarquia, Carles posseeix uns importants avantatges que el diferencien de la seva mare i predecessora. El nou rei és un reconegut progressista en molts aspectes, i el seu propi coronament ha deixat en evidència que la reducció de la despesa està a l’ordre del dia.

Efectivament, fou el propi monarca qui demanà reduir a la meitat la durada de la cerimònia, i ha reduït el nombre de convidats dels 8.000 del coronament d’Elisabet II als 2.000 d’enguany. A més, no dubtà en convidar en grans quantitats representants d’organitzacions caritatives i del sector de la salut, sovint en detriment d’altres candidats provinents de l’Establishment britànic.

Però inclús en els aspectes financers els britànics semblen acceptar la monarquia. Segons el sondeig de YouGov ja citat, el 54% dels britànics considera que la monarquia suposa un bon equilibri qualitat/preu.

Carles és també un ecologista entusiasta (a vegades se l’arriba a considerar un “místic” de la naturalesa), conrea ell mateix un hort ecològic i té un Aston Martin que funciona amb biometà. De fet, les seves iniciatives personals i privades en aquest àmbit són molt nombroses, i això des de ben abans que l’ecologisme esdevingués un fenomen de moda, de forma que ningú el pot acusar d’hipòcrita.

En definitiva, la monarquia britànica sota Carles III obre un nou capítol i a diferència del que molts preveien o inclús esperaven, la institució manté una molt bona salut. Si a més es considera que l‘hereu de Carles, el Príncep Guillem, té una reputació netament millor que la del seu pare, la corona anglesa es pot projectar les properes dècades amb força seguretat.

Sens dubte, la monarquia, per la tradició i continuïtat que representa, seguirà sent l’objecte de les més furibundes crítiques per part dels que volen fer tabula rasa del passat per reconstruir la societat tal i com ells voldrien que fos.

No obstant, la monarquia britànica segueix seduint a la gran majoria de britànics precisament perquè reflecteix una part important de la seva identitat com a poble.

En ple segle XXI, en unes societats occidentals cada cop més desestructurades, dividides i desvinculades, una institució basada en la continuïtat i la tradició és un actiu especialment valuós.

Països que per motius històrics propis han adoptat una forma republicana, com França o Alemanya, senzillament no poden aspirar a disposar d’un instrument institucional tan interessant com la monarquia. D’altres que sí l’han conservada, com Espanya, haurien de fer molt més per extreure’n tot el potencial social que la monarquia emmagatzema.

No obstant, la monarquia britànica segueix seduint a la gran majoria de britànics precisament perquè reflecteix una part important de la seva identitat com a poble Click To Tweet

Creus que les promeses preelectorals de Sánchez a cada acte públic, el beneficiarà electoralment?

Mira els resultats

Loading ... Loading ...

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.