Aquest dijous 19 de desembre passarà a la història, petita o gran, del conflicte català, perquè en ell han coincidit dues decisions judicials les repercussions de les quals no són gens clares, però en tot cas són molt importants.
Una d’elles és que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha fallat que Oriol Junqueras gaudia d’immunitat parlamentària després de la proclamació de resultats de les eleccions europees del 26 de maig, i que el Tribunal Suprem hauria d’haver-lo excarcerat a fi de recollir la seva acta, i posteriorment i immediatament presentar un suplicatori a l’eurocambra per seguir jutjant-lo per rebel·lió en el judici del procés que va concloure el mes de juny. Per tant, Junqueras, tenia dret a aquella immunitat.
Però això no és tot, en la línia de la informació i anàlisi del que publicàvem dimarts a Converses, la sentència de la justícia europea també determina que és la sala penal del Tribunal Suprem la que té la responsabilitat “d’apreciar els efectes aparellats a la immunitat que gaudeix Junqueras”. En altres paraules, deixa la interpretació en mans de la jurisprudència i justícia espanyola.
Per tant, no determina que en l’actualitat Junqueras pugui sortir en llibertat per exercir com a diputat al Parlament Europeu. En concret, el president del tribunal espanyol, Manuel Marchena, ha donat cinc dies a les acusacions, fiscalia, advocacia de l’estat i Vox, i a les defenses perquè presentin els corresponents informes sobre si Junqueras ha de sortir de la presó per prendre l’acta d’eurodiputat, o donat que la sentència és ferma, no hi ha lloc a tornar les actuacions a una situació prèvia a aquesta. Per tant, el cas Junqueras es manté, ara més complex, i tardarà dies a resoldre’s.
Difícilment s’aclarirà la determinació del Suprem abans de l’inici del nou any. Però és que a més, si la defensa considera que el que estableix el Suprem vulnera la sentència del Tribunal de Justícia de la UE, la pilota pot tornar a Luxemburg.
La sentència de la justícia europea pot tenir un efecte benèfic sobre Puigdemont i Comín, que no van poder accedir al seu ascó al Parlament europeu perquè no estaven a la llista enviada pel govern espanyol en raó que no havien complert el tràmit de jurar o prometre la Constitució espanyola de manera presencial. Ara pot ser que sí que se’ls hi reconegui aquesta condició d’eurodiputat, si bé cal matisar en el sentit que ambdós estan fugats de la justícia i sobre ells pesen ordres d’extradició. I aquesta és l’altra qüestió, el tribunal belga (que per raons històriques són poc favorables a atendre casos de la justícia espanyola) pot trobar en el precedent de Junqueras una raó per negar l’extradició.
Per si tot això no fos prou complicat, l’altre fet judicial del dia d’avui és la inhabilitació de Torra durant un any i mig per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. La sentència, no per esperada, té menys impacte polític, perquè a partir d’avui la Generalitat està presidida per una persona jurídicament inhàbil.
Torra pot fer tres coses, delegar en el vicepresident el seu mandat, superar l’any i mig d’inhabilitació, dimitir i presentar un nou candidat al Parlament o convocar eleccions anticipades. També pot guanyar temps recorrent la inhabilitació al Tribunal Suprem i això donaria marge per un termini que podria anar entre uns mesos, si fos una decisió ràpida, o arribar tranquil·lament a l’any que és el termini habitual per a aquesta mena de recursos. En tot cas, la complexitat i amb ella la inestabilitat a partir d’avui s’han multiplicat perquè aquests fets incideixen sobre l’horitzó electoral de Catalunya i sobre el pacte d’ERC amb Sánchez.
