Ara ja és evident que la carta de Junqueras i el moment i l’escenografia estan atiant una forta divisió en l’independentisme, que pot acabar afectant a les mateixes bases d’ERC i fins i tot al mateix govern.

L’ANC ja s’ha pronunciat afirmant que discrepa totalment de la posició d’Oriol Junqueras. La CUP ho considera un error perquè constata que en el marc de la Constitució no es produirà ni l’amnistia ni el referèndum pactat, i JxCat manté una distància crítica, si bé, segurament matisada per la seva permanència al govern, però amb la forta veu de Jordi Sánchez, qui ha formulat una enèrgica desqualificació en un article publicat com a resposta a la carta de Junqueras.

El secretari general de JxCat assenyala que no es pot descartar cap via democràtica a la independència, si bé defensa també que una possible és la del diàleg i l’acord. També sosté que el referèndum del 2017 no es va fer tant per assolir la independència com per forçar el govern espanyol a negociar i afirma que si aquesta via no va funcionar va ser perquè “alguns van fer un gir de guió i no van saber aguantar la pressió de l’estat”. Tanmateix subratlla que no la van aguantar quan ell i Cuixart ja estaven empresonats, i no s’està de fer una referència crítica a les 155 monedes de plata en relació amb la piulada de Gabriel Rufián el 25 d’octubre del 2017.

Sánchez assenyala que l’acord entre JxCat i ERC implica dissenyar una estratègia conjunta per a l’independentisme i sense renúncies prèvies a cap estratègia. També considera un error el moment escollit per a la publicació de l’article de Junqueras, que considera que no va ser neutral perquè es va fer públic una hora abans de l’acte a Foment de Treball en el qual van coincidir Aragonès i Sánchez i una nodrida representació de l’empresariat per fer un homenatge a Javier Godó.

Precisament, l’escenografia del moment és objecte d’una duríssima desqualificació del director de Vilaweb, Vicent Partal, qui assenyala que mentre tot això passava els Mossos detenien un dirigent de l’ANC pel Tsunami Democràtic. Partal carrega molt dur contra Godó, Foment del Treball i Sánchez Llibre i el lobby empresarial, i que la barreja de tot això amb Pere Aragonès, Sánchez i la carta crea un conflicte que donarà lloc a una acceleració del problema, i escriu “de manera que ja us podeu agafar ben fort, que veurem passar coses extraordinàries en una direcció i una altra, en les renúncies cada cop més accelerades i en la de la consolidació de la legitimitat del primer d’octubre i l’acorralament de la violenta reacció espanyola” en una al·lusió en aquesta última frase a la hipotètica desqualificació de les sentències en els tribunals europeus.

En definitiva, el que sembla evident és que la partida no ha quedat ni molt menys tancada, sinó que se n’obre una altra de nova que pot multiplicar els factors de conflicte i les divisions en lloc de reduir-los. D’una banda el fraccionament en el camp independentista comportarà el creixement de les desqualificacions i les pugnes en el seu si. D’una altra creixerà la pressió sobre Aragonès per a que tot aquest clima, segurament escenificat amb excés, tingui resultat.

Una patata calenta en aquest àmbit és l’exigència d’indults per a tots aquells que estan encausats pel procés, i no només per als líders empresonats. I no és poca la gent que té qüestions pendents o que ja ha estat condemnada. En aquest mateix cistell hi ha el tema tan complicat de Puigdemont i els altres membres del govern que romanen fora. Si Junqueras surt, és evident que el contrast entre ell i Puigdemont serà molt gran i difícilment explicable a les bases independentistes, perquè un passarà com a “amic” del govern espanyol, i l’altre com a “exiliat” d’aquest mateix govern i estat.

La por de Sánchez i el PSOE a la reacció a l’indult ha portat a una estratègia immediatista, com a la que ens té acostumats el seu gurú, Iván Redondo, que ha volgut escenificar un canvi radical abans de la manifestació a Madrid de la plaça de Colón d’aquest cap de setmana. Però aquesta voluntat de desactivar el problema que té a Espanya, el que ha aconseguit és encendre més encara al camp independentista.

El que revela tot plegat és que a l’independentisme no hi ha una visió d’estat –català- i de la seva construcció, sinó que el que impera són les pugnes electorals, de la mateixa manera que a Sánchez tampoc s’hi troba aquesta visió d’estadista i és dubtosa la seva voluntat de reconciliació proclamada, perquè el que intenta és pagar el mínim cost en vots a Espanya de la seva necessitat de mantenir l’aliança electoral que li permet governar amb els vots d’ERC.

👉 ¡Uneix-te al nostre grup de Facebook de Converses a Catalunya!

Comentem entre tots les notícies de Catalunya per a estar informats.
Podreu consultar totes les claus del dia!

La carta de Junqueras està atiant una forta divisió en l’independentisme, que pot acabar afectant a ERC i al mateix govern Click To Tweet

La carta d'Oriol Junqueras representa la fi de la via independentista a mitjà termini?

Mira els resultats

Loading ... Loading ...
Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

1 comentari. Leave new

  • A la fi, sembla mentida, el ridícul “politiqueig” dels Polítics mestretites està per terra ! És el moment de fer repicar les campanes ! “La Independència ja no és la solució per Catalunya” ! Fins ara es donen compte d’això ? Quina vergonya ! Quina poca visió ! Per arribar a aquesta decisió, hem tingut de veure morts, ferits, engarjolats, destrosses i, a més, un increment de la tírria espanyola vers els Catalans! Ara, més que mai, és el moment del FEDERALISME, que fa més d’un any ho estic recome-
    nant !!! Sería la gran solució per la UE, pel Govern Central, per a unes 3 o 4 Regions espanyoles que
    ho desitjen, amb la gran avantatge d’un petit avanç anomenat AUTONOMIES !!! Deixem-nos ja de
    romanços i tirem al dret amb ganes, tots units, amb PATRIOTISME !!!!!!!

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú