A contracorrent de la resta d’Europa, França té previst invertir 1.000 milions d’euros fins al 2030 en noves tecnologies nuclears civils. Entre les línies d’investigació destaquen els reactors petits modulables i la disminució dels residus generats.
L’anunci, que el president francès Emmanuel Macron ha fet oficial aquesta setmana, arriba en un context de crisi energètica inaudita a escala europea.
França és el bastió nuclear europeu, i més del 70% de tota l’electricitat es produeix a les centrals nuclears.
Gràcies a apostar tan fortament per la producció nuclear, avui els francesos són dels europeus que menys paguen per l’electricitat. A més, la producció és tan gran que permet a França revendre l’energia que no necessita als seus veïns.
No obstant, com en tots els països occidentals, el moviment antinuclear ha anat progressivament guanyant força.
La pressió s’incrementà sobtadament després del desastre de la planta nuclear japonesa de Fukushima al 2011.
Al començament de la seva presidència, Macron anuncià la intenció de tancar 14 reactors i de retallar la dependència de l’energia nuclear del 75 al 50% a l’horitzó del 2035
De fet, al començament de la seva presidència, Macron anuncià la intenció de tancar 14 reactors i de retallar la dependència de l’energia nuclear del 75 al 50% a l’horitzó del 2035.
No obstant, des de llavors han canviat moltes coses.
La primera ha estat el fracàs palès de l’estratègia energètica alemanya per arribar al “zero nuclear” al 2022. Com Converses explicava, des de llavors Alemanya emet més emissions de gasos d’efecte hivernacle i depèn més de les importacions de gas rus, geopolíticament sensibles.
Amb tot, l’anunci de Macron no deixa de ser oportunista: enmig de la pujada general de preus de l’energia, i encara amb el record viu de les Armilles Grogues, vol evitar ser vist com el president de l’energia cara. Especialment de cara a les eleccions presidencials de la primavera.
El fet que els seus principals rivals als comicis apostin fortament per l’energia nuclear també està empenyent Macron en aquest sentit. Anotació important: l’actual president, que arribà a la presidència sense un programa polític, ha canviat sobtadament de direcció en una gran quantitat de temes que exigirien una visió a llarg termini. L’energia no és una excepció.
Els defensors de l’energia nuclear apunten que a França, aquesta ha demostrat una disponibilitat i predictibilitat inigualades, especialment comparades amb les energies renovables com la solar i sobretot l’eòlica.
El pretendent outsider que poc a poc es va situant com alternativa a Macron, Eric Zemmour, és conegut des de fa molt de temps per defensar l’energia nuclear a ultrança.
Durant les recents discussions pel pla europeu per la transició ecològica, França ha demanat incloure la nuclear entre les energies renovables
Durant les recents discussions pel pla europeu per la transició ecològica, França ha demanat incloure la nuclear entre les energies renovables. També ha pressionat per suprimir la regla del mercat energètic europeu que estipula que el preu del conjunt és el de l’última provisió d’energia més cara que es produeix. Al ser aquesta el gas, encareix l’energia nuclear francesa de forma artificial.
Els crítics de les nuclears afirmen que cada euro de despesa en aquest sector és un euro que no s’inverteix en una font d’energia totalment neta.
Els problemes d’aquest raonament són la seva reducció simplista de suma nul·la (un euro es pot dividir en dues monedes de cinquanta cèntims, una per la nuclear, una altra per les renovables), i que inclús les energies suposadament 100% verdes generen greus problemes mediambientals al consumir per exemple enormes quantitats de materials rars.
El cas d’Alemanya també serveix de contra-exemple als que exigeixen inversions massives en energies renovables.
Espanya hauria de reflexionar en l’anunci francès. Actualment, el nostre país és un dels més dependents de tota la OCDE de les importacions energètiques de l’estranger. Pitjor encara, el principal proveïdor energètic no és altre que Algèria, país de fiabilitat i estabilitat més que dubtoses.
Espanya hauria de reflexionar en l’anunci francès: el nostre país és un dels més dependents de tota la OCDE de les importacions energètiques de l’estranger Share on X