Cop de Sánchez a les companyies elèctriques

De les mesures establertes en el pla de xoc aprovat en el Consell de Ministres d’ahir destaca, pel seu impacte polític i econòmic, la intervenció del govern sobre el benefici de les elèctriques. Concretament, volen limitar els guanys d’allò que s’ha estat anomenant “beneficis caiguts del cel”. En concret es tracta de retallar-los quan se situïn per sobre dels 20 euros per MW/h. Quan es sobrepassi aquest límit les empreses hauran d’ingressar els beneficis en uns comptes especials que crearà la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència (CNMC). Amb aquesta fórmula el govern considera que pot recuperar 2.600 milions d’euros fins l’abril del 2022, que anirien dirigits a compensar els increments del gas.

Cal recordar que avui dimecres el preu assolirà el seu màxim històric de 172,78 euros MWh.

Les elèctriques han contestat amb duresa a aquesta intervenció acusant-la de contrària al dret i pensen recorrer-la, amb la qual cosa comença una guerra jurídica, i es tractarà de veure si aquest nivell d’intervencionisme del govern s’ajusta a dret o no.

D’altra banda, i més important per als ciutadans, és que segons les empreses elèctriques el seu impacte sobre el preu final serà molt limitat i acusen la mesura de ser més populista que efectiva. També les empreses productores d’energia nuclear assenyalen que pot fer inviable la continuïtat d’aquesta producció i aprofundir més la penalització de la generació elèctrica d’energia nuclear, fins a obligar al tancament anticipat de les centrals. Uns i altres consideren que el problema està en l’excessiva pressió fiscal. La patronal de les elèctriques proposa una mesura alternativa, donat que una de les causes de la pujada de preus és el gas. Consideren que l’estat hauria de posar al mercat part de les reserves de gas que té emmagatzemades que va adquirir a 20 euros per MWh i que ara podria posar al mercat al preu de 50 euros, obtenint uns ingressos importants per a l’estat i alhora moderant els preus.

El govern Sánchez està compromès en la rebaixa de la factura de manera que a final d’any la mitjana estigui situada en 600 euros. Això significa que s’hauria de reduir la facturació actual per sota del 30%.

Altres mesures en el mateix paquet són les de limitar durant dos trimestres la tarifa regulada de gas natural a fi de tenir un millor control del seu preu. Aquesta tarifa es revisa de forma trimestral i podria tenir un increment del 4,4%, un percentatge molt inferior al que s’ha donat en la realitat, que ha registrat un increment del 28%. Però, atenció, perquè aquesta limitació no és tal, sinó que en realitat hi hauria una pujada diferida. Els consumidors anirien pagant en el futur el percentatge d’increment que durant el període actual no s’aplica de manera fraccionada. Això faria que si el gas baixa al llarg de l’any que ve en el mercat majorista, no es traslladaria a la factura. En realitat, aquesta mesura actua com un embassament, que manté un determinat nivell i deixa anar aigua regulada de manera que no es produeixin excessos. El consumidor a mig termini acabarà rascant-se igual la butxaca, però el seu impacte serà menor perquè serà esglaonat.

Tot plegat actua sobre un mercat molt complexa que té tres problemes bàsics:

El primer, la seva regulació a escala europea denominada marginalista, perquè allò que marca el preu del conjunt és el de l’última provisió d’energia més cara que es produeix, que és en aquest cas el gas, encara que la seva partició en el conjunt sigui petita. Aquest enfocament, que té moltes crítiques, respon a una lògica econòmica, perquè segons la interpretació ortodoxa és la fórmula que millor estimula la substitució de les fonts d’energia més contaminants per altres alternatives, és a dir, afavoreix la transició energètica.

El segon factor que impedeix la baixada de preu, i ho fa cada vegada amb més força, són els drets d’emissió de CO2: es paga cada vegada més per totes aquelles activitats productores d’energia que emeten diòxid de carbó a l’atmosfera.

I en últim terme hi ha el fet circumstancial de l’augment del gas, però la causa fonamental és la transició energètica.

👉 ¡Uneix-te al nostre grup de Facebook de Converses a Catalunya!

Comentem entre tots les notícies de Catalunya per a estar informats.
Podreu consultar totes les claus del dia!

I aquesta és la crítica que s’ha de fer al govern. És evident que calia actuar, segurament abans, per aturar el cop de l’increment del rebut elèctric, que està creant importants danys a les famílies i el teixit productiu, però alhora cal explicar que si volem avançar cap a la descarbonització, aquest fet no és gratuït i té un cost important, cada vegada més, que actuarà durant bastants anys.

Primer, perquè serà necessari arribar a la substitució total de la producció primària d’energia de totes aquelles fonts emissores de CO2. Però al mateix temps s’ha de superar un problema encara no resolt que és l’emmagatzematge d’aquesta energia. Es podria donar el cas que es disposés d’una capacitat que cobrís el 100% la demanda de fonts netes i continuar necessitant gas per produir energia en moments concrets del dia (a la nit, quan no fa sol, quan no hi ha vent), perquè els excedents procedents de l’energia neta, quan es produeixen, no són emmagatzemables, ja que no està resolt el problema de les piles que podrien dur a terme aquesta funció.

D’altra banda l’accelerada transformació del sector automobilístic cap el tot elèctric tendirà a augmentar el consum d’energia i, per tant, pressionarà a l’alça els preus, com ho farà la irregularitat del clima cada vegada més gran, que fa que no sigui només a l’hivern, sinó també a l’estiu, que provoqui alces en el consum per una major necessitat d’aire condicionat.

En resum, potser sí que el govern se’n sortirà en parar el cop enguany, però amb les mesures que hi ha sobre la taula, queden dos greus inconvenients. La manca de claredat de les causes que fa que la població no sigui conscient que l’arrel del problema sigui l’augment del consum, i la transició energètica. Per solucionar això es necessita un plantejament que avui, a escala de la regulació europea i especialment espanyola, no existeix. Continuem amb polítiques de vol gallinaci i aplicació populista.

Estàs d'acord que els alumnes d'ESO puguin obtenir el títol sense haver aprovat totes les assignatures?

Loading ... Loading ...
Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú