Divendres 20 de gener, el president francès Emmanuel Macron anuncià que el pressupost de defensa de França pel període comprès entre 2024 i 2030 seria de 400.000 milions d’euros, aproximadament una tercera part més que el corresponent al sexenni 2019-2025 que acaba dintre de poc.
Efectivament, França prepara la seva despesa militar des d’una òptica plurianual, basada en les anomenades “lleis de planificació militar” que tenen una durada de sis anys, i que permeten aportar major estabilitat als programes d’armament i de desenvolupament de capacitats, particularment lents i costosos.
L’anunci de Macron permetrà elevar la despesa militar francesa als 57.000 milions d’euros anuals els propers anys. Un increment molt significatiu tenint en compte que el pressupost previst pel 2023 és de 43.900 milions d’euros.
Però és que si es té en compte que al 2017, la despesa militar de França era de 32.700 milions, s’observa com en menys d’una dècada les forces armades del país veí disposaran de quasi bé del doble de finançament.
La llei de programació militar 2019-2023 tenia com objectiu restaurar les capacitats militars franceses, després d’un llarg període de retallades pressupostàries.
La nova llei cerca dos objectius diferents: un de públic i un altre de no declarat.
El primer objectiu és fer front a les noves amenaces, la primera de les quals és el retorn de la guerra convencional (entre estats) a Europa per la guerra d’Ucraïna. En aquest escenari, es tracta de preparar-se per a conflictes d’alta intensitat entre forces armades que disposen de recursos i mètodes similars.
El segon objectiu, menys evident, és preservar el paper de França com a primera potència militar europea.
En efecte, París ha estat tradicionalment la punta de llança de l'”Europa de la defensa”, i a pesar de les crítiques que li plouen constantment per la seva independència, des de Charles de Gaulle França ha estat la sola alternativa mínimament viable a la dependència dels Estats Units en matèria de defensa.
Altres potències militars emergents dins de la Unió Europea?
Però la posició de preeminència de França, que no lideratge perquè les seves crides rarament han tingut efecte sobre els altres socis europeus, es troba arran de la invasió russa d’Ucraïna més amenaçada que mai.
D’una banda, la pacifista Alemanya anuncià l’any passat un programa de rearmament d’abast inaudit, que situaria la seva despesa militar per sobre de la francesa.
El pressupost militar germànic pel 2023 supera els 50.000 milions d’euros davant dels quasi 44 mil ja esmentats de França, i les seves forces armades tenen a més a més un fons únic de 100.000 milions més per a modernitzar-se.
Però la falta d’una cultura de defensa està jugant males passades a Berlín. L’execució dels pressupostos és ara per ara un enorme fiasco que ha desembocat en la recent dimissió de la ministra de defensa del país, Christine Lambrecht.
D’altra banda, Polònia es troba immersa en un frenètic programa d’armament, que preveu passar d’una actual despesa del 2,4% del seu PIB al 5%.
A diferència de França, que cerca desenvolupar les seves forces armades de forma equilibrada (incloent la seva dissuasió nuclear), Polònia està invertint massivament en les seves forces terrestres. Així doncs, el seu punt de mira és clarament Rússia.
Polònia disposa ja de més tancs i peces d’artilleria que Alemanya, i preveu a més doblar els efectius del seu exèrcit de terra. En poc temps, Varsòvia podria disposar de fet de les forces armades terrestres més potents d’Europa.
En menys d'una dècada les forces armades del país veí disposaran de quasi bé del doble de finançament Share on X
Loading ...
