“L’avió ha esdevingut massa barat pel que és”. Aquesta afirmació lapidària no la fa cap activista contra el canvi climàtic, sinó el conseller delegat de Ryanair, Michael O’Leary. L’astut i polèmic dirigent irlandès ha afegit que “la indústria de les companyies aèries a baix cost no és sostenible amb uns preus tan baixos”.
Quan qui es podria considerar com l’inventor dels vols low-cost a Europa pràcticament sentencia a mort el sector, cal considerar el que diu atentament.
Els preus dels bitllets d’avió haurien d’augmentar entre un 25 i un 50% en els propers anys
Segons recull el Financial Times, els preus dels bitllets d’avió augmentaran entre un 25 i un 50% en els propers anys. En el cas de Ryanair, O’Leary apunta que el preu mitjà d’un bitllet passarà dels 40 als 60€ al 2025. Cal notar doncs que l’increment de les tarifes no és degut únicament a l’actual conjuntura actual amb una forta inflació, sinó que s’inscriu en una tendència a llarg termini.
Efectivament, els elevats preus dels carburants aquest estiu no són l’única causa de l’alça de les tarifes del transport aeri. A aquests se’ls hi afegeix un marc regulador de les emissions de gasos contaminants cada cop més estricte, i que obligarà a les companyies a fer servir un percentatge creixent de combustibles sintètics. També es preveu que s’incrementin els impostos vinculats al medi ambient.
Paradoxalment, i com si es tractés del preludi a la fi del low-cost, consistent en vendre la major quantitat possible de bitllets a uns preus molt ajustats, aquest estiu Europa està vivint un autèntic caos aeroportuari.
L’aeroport d’Amsterdam-Schiphol, el segon gran d’Europa en volum de passatgers, opera en mig d’un caos permanent des de fa dos mesos, amb cues quotidianes de vàries hores per passar els controls de seguretat. Se suposa que la raó és la falta de personal als esmentats punts de control.
La confusió generada ha estat tan gran que a començaments de juliol la principal companyia aèria holandesa, KLM, ha anunciat cancel·lar una altra tongada de vols i frenar la venta de bitllets, excepte els més cars. Lufthansa, la línia aèria convencional més gran d’Europa (Ryanair la supera), ha anunciat prendre la mateixa mesura.
Aquest estiu la indústria del transport aeri ha venut més seients dels que realment pot gestionar
Ambdues empreses han justificat la decisió per l’increment de la demanda degut a la retirada de les restriccions per Covid-19, combinat amb les dificultats per a trobar personal. El resultat és que aquest estiu la indústria del transport aeri ha venut més seients dels que realment pot gestionar.
Les mesures preses per Lufthansa han resultat en que els bitllets disponibles tinguessin un cost únic de 500€, fet que ha encarit els trajectes d’anada i tornada fins als 1000€, inclús per a les destinacions més properes.
Aerolínies low-cost com EasyJet, la segona més gran rere Ryanair, estant patint problemes similars. Aquesta mateixa ha hagut de cancel·lar ja el 13% dels vols totals que tenia previst operar l’estiu.
Entre una demanda desbocada i uns costos que no paren de créixer, aquest estiu podria marcar la crisi definitiva del low-cost a Europa.
El sector del transport aeri s’encamina cap a un canvi de model semblant al que ja està patint la indústria de l’automòbil, i que podria resumir-se en una frase: vendre menys però més car.
S’observa des de fa anys com les marques de cotxes cada cop fabriquen menys vehicles però incrementen el seu marge de benefici per unitat venuda.
Les mesures preses aquest estiu per companyies com Lufhansa, o les anunciades pel conseller delegat de Ryanair apunten en la mateixa direcció: vendre menys bitllets d’avió però a un preu superior per tal d’assegurar que els números surtin a pesar de l’increment de costos causats, en bona part, per la transició energètica que la Unió Europea exigeix.
Entre una demanda desbocada i uns costos que no paren de créixer, aquest estiu podria marcar la crisi definitiva del low-cost a Europa Share on X
Loading ...
