Crisi del sector aeri: Ryanair a la caça d’oportunitats

Les companyies aèries han patit el 2020 una crisi inaudita. Però no totes acaben l’any amb el mateix pessimisme. El Consell Delegat de Ryanair, el controvertit Michael O’Leary, ha confessat estar a l’aguait per menjar-se rivals en hores baixes.

Aquest tipus de maniobres, si s’acaben produint, busquen expandir encara més el domini de l’aerolínia irlandesa als cels europeus.

👉 ¡Uneix-te al nostre grup de Facebook de Converses a Catalunya!

Comentem entre tots les notícies de Catalunya per a estar informats.
Podreu consultar totes les claus del dia!

“Mai en els meus 30 anys de carrera en la industria [del transport aeri] havia vist una neteja tan general”, ha afirmat recentment O’Leary, conegut pel seu to arrogant.

“L’autèntic terratrèmol de la Covid seran les oportunitats de creixement a Europa. Són molt més importants que després de la crisi financera o dels atemptats del 11S”, afegeix.

La destrossa que la pandèmia ha fet en el sector de les companyies aèries deixa la porta oberta als supervivents per omplir els buits que la crisi està obrint.

O’Leary preveu que, a causa de les fallides i retallades dels seus competidors, durant els propers 18 mesos el sector perdi una capacitat equivalent a 100 milions de seients d’avió. Aquesta dràstica reducció, que equival al 15% de la oferta a Europa, provindria sobretot d’altres companyies de baix cost.

“Algú ha de fer un pas endavant i omplir el buit”, declara O’Leary. El dirigent de Ryanair assegura que ja està en discussions amb aeroports espanyols i italians per obtenir els slots (les franges de temps que les aerolínies contracten per aterrar i enlairar-se) de la low-cost noruega Norwegian, actualment sota protecció judicial.

De fet, Ryanair ja ha començat a moure fitxa. Quan el principal rival, el britànic EasyJet, anuncià el tancament de la seva base a l’aeroport de Londres-Stansted, la companyia irlandesa s’afanyà per comprar més de 300 slots que havien quedat lliures pel proper estiu.

Però no tot són flors i violes pel líder del baix cost europeu. S’espera que al 2020 Ryanair hagi transportant tant sols una cinquena part dels passatgers del 2019.

Durant els primers sis mesos de l’any, l’aerolínia irlandesa perdé quasi bé 200 milions d’euros, i es preveu que les pèrdues per la segona meitat de l’any siguin encara més importants.

Per fer front a la crisi de liquiditat que pateix, Ryanair segueix aplicant la seva filosofia d’abaratir costos per tot arreu. Un dels últims mitjans que ha trobat és obtenir un descompte especial per una enorme comanda de 737 Max, el problemàtic avió de Boeing ara ja revisat.

Al cap i a la fi, els inversors ja han fet una aposta clara a favor de l’estratègia de Ryanair: la seva acció és més cara que fa un any, abans de l’esclat de la crisi sanitària.

Els vols de baix cost i de curta distància lideraran la recuperació del sector

Michael O’Leary és conegut per les seves excentricitats, però el cert és que ha sabut conduir Ryanair a través de dues dècades de creixement continuat. La recepta del seu èxit és tant coneguda com polèmica: optimitzar (altres diran reduïr) costos per tal d’apartar el màxim possible de rivals.

Ara que les vacunacions contra la Covid comencen a Europa, els analistes del mercat aeri preveuen que les companyies de baix cost liderin la recuperació, perquè les destinacions de curta i mitja distància que ofereixen es recuperaran abans que no pas els viatges intercontinentals més llargs.

De fet, es preveu que el principal tipus de passatger que més aviat torni a volar sigui precisament el turista que es mou entre destinacions properes.

En paraules del mateix O’Leary, pensant en els britànics: “tots que aquells que s’han quedat atrapats han anat aquest any a Bognor Regis [ciutat balneària al sud de Londres], voldran anar a Portugal, Grècia i Itàlia”.

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú