Estats Units: entre vella guàrdia neo-liberal i reformistes, el futur del Partit Republicà en joc

Des de la derrota del president sortint Donald Trump a les eleccions nord-americanes de l’any passat s’ha parlat molt sobre quin rumb prendria el Partit Republicà per preparar la seva revenja electoral.

Un any després, amb l’actual president Joe Biden afectat per una crisi de credibilitat tant en política interna com exterior, amb un Partit Demòcrata dividit entre centristes i extremistes de la ideologia woke, els republicans han obtingut diverses victòries importants.

No només Virgínia, un estat clau de tendència progressista, ha passat recentment a l’òrbita republicana, sinó que els candidats a les eleccions parcials legislatives de l’any vinent avancen els seus rivals demòcrates a les enquestes amb el marge més important dels darrers 40 anys.

No obstant, els líders republicans no estan d’acord amb quina estratègia desplegar en el seu camí per reconquerir la Casa Blanca al 2024. Segons Oren Cass, director del think-tank American Compass, hi ha dues grans tendències difícilment conciliables al sí del partit.

La primera, que podríem dir “tradicional”, defensa tornar a la fórmula neo-liberal que Ronald Reagan encarnà als anys 80 del segle passat. Es tracta de centrar-se en els grans clàssics del partit: baixades d’impostos i reducció de la despesa pública, amanit amb el discurs de duresa contra els criminals, la denúncia del “socialisme” i l’estil club de golf.

La línia “tradicional” se centra en els grans clàssics del partit: baixades d’impostos i reducció de la despesa pública, amanit amb el discurs de duresa contra els criminals, la denúncia del “socialisme” i l’estil club de golf

Aquesta línia és, com Cass assenyala, la que dominava el statu quo republicà quan Donald Trump féu esclatar-lo pels aires el 2016.

En aquell moment, l’assagista recorda, el partit estava com paralitzat per esclerosi. Era totalment incapaç d’imaginar un programa electoral que anés més enllà de quatre eslògans gastats de l’era Reagan en un món (i un país) que havia canviat massa perquè servissin ni tan sols per guanyar unes eleccions, no parlem ja de governar bé.

La segona línia, que es podria tractar de “reformista“, intenta adaptar el partit a la societat nord-americana tal com és avui en dia, així com als reptes dels Estats Units al segle XXI.

La tendència “reformista” està menys portada per la ideologia liberal i més oberta a adaptar-se a les necessitats actuals del país, posa més èmfasi en la protecció de la família i no dubta en menar la guerra cultural

Econòmicament parlant, està menys portada per la ideologia liberal i més oberta a adaptar-se a les necessitats actuals del país. Des del punt de vista social, posa més èmfasi en la protecció de la família com a nucli de la societat. I culturalment parlant, presenta batalla sense embuts davant de les ideologies woke i de la cancel culture que amenacen la cohesió social nord-americana.

Hi ha indicis que aquests sectors reformistes estan guanyant terreny. El nou president del venerable think-tank conservador The Heritage Foundation, Kevin Roberts, per exemple, no dubta a l’afirmar que “la destrucció del nucli familiar és un problema molt més greu que la falta de dinamisme econòmic”.

Hi ha també un tercer element, impossible de categoritzar, que és la persona de Donald Trump. Un personatge tan únic que se n’ha derivat un moviment, el “trumpisme”, i que combina part de cadascuna de les dues tendències del partit.

El seu principal problema, no obstant, és que durant el seu mandat es mostrà incapaç d’articular a partir dels trets tradicionals i reformistes un programa de govern coherent.

El principal problema de Trump és que durant el seu mandat es demostrà incapaç d’articular a partir dels trets tradicionals i reformistes un programa de govern coherent

En qualsevol cas, de moment no hi ha cap líder republicà que pugui fer ombra i disputar a l’expresident les pròximes eleccions primàries. Només el temps dirà si l’ala reformista aconseguirà imposar-se a la vella guàrdia neo-liberal, amb Trump o sense.

Només el temps dirà si l'ala reformista aconseguirà imposar-se a la vella guàrdia neo-liberal, amb Trump o sense Click To Tweet

Amb relació a la teva situació econòmica, com creus que serà el 2022?

Mira els resultats

Loading ... Loading ...

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.