La desfeta demòcrata a l’estat de Virgínia, on Biden havia guanyat fa tan sols un any, per 10 punts de distància respecte Trump, preocupa molt al seu partit.
Fins fa pocs mesos, Biden s’havia beneficiat de la seva gestió de la pandèmia, més ordenada que la del seu predecessor, i de l’extraordinària represa de l’economia.
Les coses començaren a esdevenir una mica més grises amb la catastròfica retirada d’Afganistan i amb les dificultats de la Casa Blanca per aprovar els plans de reforma de Biden. La popularitat del president quasi bé octogenari s’ha ressentit.
El gran revés simbòlic ha estat la derrota demòcrata a Virgínia a mans del candidat republicà Glenn Youngkin. Tots els sondejos han coincidit en assenyalar que el votant sub-urbà de classe mitjana i tradicionalment moderat (això és, la columna vertebral dels Estats Units) que l’any passat s’inclinà per Biden ha canviat de parer.
El votant sub-urbà de classe mitjana i tradicionalment moderat que l'any passat s'inclinà per Biden ha canviat de parer Click To TweetEl més important és que Virgínia no és un cas aïllat.
A Nova York, seu demòcrata per antonomàsia, el vencedor de les recents eleccions municipals fou Eric Adams, membre del partit però de posicions de centre, per no dir de centre-dreta. A més, guanyà amb un marge de vots escàs comparat amb els darrers comicis.
Com Converses explicà fa alguns mesos, que Adams fos el candidat demòcrata constituí ja de per sí una desfeta majúscula de l’ala progressista del partit, la més mediatitzada i recolzada per actors poderosos com el New York Times.
A la veïna Nova Jersei, tradicionalment també demòcrata, el candidat a governador d’aquest partit tingué moltes i inesperades dificultats a les eleccions del 2 de novembre per derrotar el seu opositor republicà. Un fet altament inhabitual.
La qüestió que es planteja és: què està passant amb el Partit Demòcrata ara que un dels seus és a la Casa Blanca?
Una primera raó és la dificultat per aprovar les lleis que han de permetre augmentar la despesa pública. En aquest debat, els demòcrates estan dividits internament entre moderats i progressistes.
Els darrers, obsessionats amb la idea de gastar més i més, han convertit el New Deal de Roosevelt dels anys 30 en l’ideal últim del bon govern, i s’han oblidat de les preocupacions del dia a dia dels nord-americans: la inflació i la pandèmia encara ben presents.
Els demòcrates també tenen un seriós problema ideològic: l’ala progressista (a la qual Biden no pertany), domina la guerra cultural amb la seva ideologia woke que gira entorn les minories racials i sexuals. Una posició de força que s’ha accentuat des de les protestes racials de la primavera del 2020.
No obstant, els abusos dels partidaris del wokisme als campus universitaris, a les escoles, als mitjans de comunicació o inclús a les empreses estan començant a passar factura.
La realitat és que postulats tan extrems (per exemple, que la història dels Estats Units es resumeix a l’esclavatge), combinats amb mètodes totalitaris (com acomiadaments, assetjament moral i agressions físiques) per implementar-los no són compartits ni de bon tros per tots els demòcrates.
A Virgínia, les enquestes han demostrat que la primera preocupació dels votants era una de tan cultural com l’educació
En aquest sentit, destaquen dos fets recents interessants: el primer, a Virgínia, les enquestes han demostrat que la primera preocupació dels votants era una de tan cultural com l’educació. Entre els temors de l’electorat, destacava la imposició de la doctrina woke a les escoles, que hauria portat a moltes famílies a votar pel candidat republicà, ferm opositor a aquesta ideologia.
El segon és que a l’epicentre de les protestes racials del 2020, Minneapolis, fa tan sols uns dies, l’electorat rebutjà en un referèndum la proposta de desmantellar el seu cos de policia per substituir-lo per un “departament de seguretat pública”.
En definitiva, tots aquests fets apunten en la mateixa direcció: el nord-americà mitjà no combrega en absolut amb els postulats de l’ala progressista del Partit Demòcrata.
De fet, l’electorat comença a estar frustrat per la manca de resultats de Biden i espantat per les consequències concretes de l’hegemonia cultural de l’extrema esquerra.
Si els demòcrates no viren cap al centre, tant en termes econòmics com culturals (cosa que és difícil en tots dos àmbits degut al domini mediàtic dels progressistes), seguiran perdent terreny
No cal oblidar que Biden guanyà a Trump per raons pragmàtiques molt concretes. Si els demòcrates no viren cap al centre tant en termes econòmics com culturals (cosa que és difícil en tots dos àmbits degut al domini mediàtic dels progressistes), seguiran perdent terreny.
Loading ...
