woke

Ideologia woke: quan la Comissió Europea vol evitar l’ús de la paraula “Nadal”

“Senyores i Senyors”, “Nadal”, el nom propi “Maria” o “homosexual”… Segons la guia interna de llenguatge presentada per la Comissió Europea, tots aquests termes s’han d’evitar perquè no són “inclusius”.

L’escàndol, revelat pel diari italià Il Giornale i del qual altres diaris europeus com Le Figaro s’han fet ressò, ha inclús fet reaccionar el Vaticà, obligant la Unió Europea a retirar el document el 30 de novembre per “retreballar-lo”.

Tot començà el passat 26 d’octubre, quan la Comissària Europea d’Igualtat, la socialista maltesa Helena Dalli, va presentar en una publicació a Twitter una guia interna de llenguatge destinada a tots els treballadors de les institucions europees.

L’objectiu? Segons Dalli, aconseguir que “cadascú se senti reconegut en tots els nostres suports, independentment del seu sexe, raça, origen ètnic, religió, conviccions, minusvalidesa, edat o bé orientació sexual”.

Però l’exercici és portat a extrems ideològics més propis d’un campus universitari nord-americà assolat per la ideologia “woke” que no pas d’una institució que aspira a representar al conjunt d’Europa al món.

El wokisme és un corrent post-comunista que substitueix la lluita de classes pel combat de les minores (bàsicament sexuals, religioses i ètniques) contra l’hegemonia de la cultura occidental

El wokisme és un corrent post-comunista que substitueix la lluita de classes pel combat de les minores (bàsicament sexuals, religioses i ètniques) contra l’hegemonia de la cultura occidental. Aquesta última estaria basada no en altra cosa sinó en la seva opressió i s’ha per tant de destruir (o refundar, segons els postulats menys extremistes, tot i que a efectes pràctics és el mateix).

Vegem alguns exemples molt il·lustratius que conté el llibret de llenguatge “inclusiu” de la Comissió Europea per “lluitar contra els estereotips profundament arrelats en els comportaments individuals i col·lectius”:

  • “Per tal d’evitar fer invisibles les persones intersexuals i queers” cal evitar parlar de “dos sexes”, i mai s’ha de començar un discurs amb la formulació “Senyores i Senyors”,
  • El terme “homosexual es pot considerar ofensiu” ja que “s’inscriu dins d’una òptica medical i que a vegades és utilitzat per militants anti-gay”,
  • En comptes d’emprar els títols Sr i Sra, “basats únicament en el sexe assignat en el naixement […] en cas de dubte empreu Srx”,
  • S’ha de limitar i en qualsevol cas contextualitzar l’ús de la paraula “Nadal”, ja que “pressuposa que tothom és cristià”. Així doncs, en comptes de dir que “el període nadalenc pot ésser estressant”, cal dir “el període de vacances pot ésser estressant”,
  • Mai parlar de “nom de bateig” i, quan s’expliqui una història, “escollir noms pels personatges que no siguin típics d’una religió”. En comptes d’anomenar els protagonistes “John i Maria”, escollir “Malika i Julio” (Malika és perfectament típic de la religió musulmana, nota de l’autor),
  • Evitar al màxim les “connotacions negatives de determinats termes”. Per exemple, no dir “la colonització de Mars”. Preferir “l’enviament d’éssers humans a Mars”,
  • A fi de incloure els “apàtrides” i els “immigrants”, no utilitzar el terme “ciutadà” (que no obstant és una noció absolutament central en la UE, nota de l’autor).

Per estar segur que la lliçó és interioritzada pel personal europeu, el desplegament del llibret s’ha d’acompanyar de sessions de formació interna d’una hora i mitja.

El xoc ha estat tan profund que inclús el secretari d’estat de la Santa Seu, el cardenal Pietro Parolin, ha alçat la veu preguntant-se si l’objectiu del projecte era “anular la dimensió europea de la nostra Europa“. Tot plegat ha obligat a la Comissària Dalli a fer marxa enrere i retreballar el document.

Aquest trist cas demostra la força que està agafant la ideologia woke a Europa. Un fenomen que afecta inclús institucions que haurien de ser les primeres en defensar el llegat europeu.

El fet que aquest llibret es publiqui amb una majoria nominalment conservadora al Parlament Europeu, i amb una Presidenta de la Comissió vinguda precisament de la democràcia cristiana alemanya és encara més preocupant.

Com Converses exposava arran del sonat cas del Sofagate, costa de creure que la Unió Europea actual pugui jugar un paper en el món si els seus líders manifesten contínuament una feblesa cultural tan escandalosa.

El fet que aquest llibret es publiqui amb una majoria nominalment conservadora al Parlament Europeu, i amb una Presidenta de la Comissió vinguda de la democràcia cristiana alemanya és encara més preocupant Click To Tweet

Si heu anat a la plaça Sant Jaume de Barcelona per veure el pessebre d'enguany, heu aconseguit trobar-lo?

Loading ... Loading ...
Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú