A l’hora de parlar dels mals alumnes de la Unió Europea en matèria d’estat de dret, Hongria i Polònia son constantment el centre d’atenció.
La realitat, però, escriu Gideon Rachman, periodista principal del Financial Times en política internacional, és que les deficiències en estat de dret al sí de la Unió suposen un problema molt cada cop més general, que depassa i de molt aquests dos països.
Rachman afirma encertadament que Varsòvia i Budapest monopolitzen l’atenció per raons ideològiques: els seus governs respectius, de caire marcadament conservador, emmarquen les seves decisions dins d’una agenda orientada a protegir els valors tradicionals dels seus països de les influències jutjades contràries.
En aquest sentit, el primer ministre hongarès Viktor Orbán ha inclús desenvolupat un model de governança particular, que ha batejat sense embuts com “democràcia il·liberal”.
No obstant, els arbres polonès i hongarès tapen un bosc de corrupció, arbitrarietats i partidismes que s’estén cada cop més entre els països de la perifèria est de la Unió Europea, com Bulgària, Romania, Eslovàquia, Eslovènia o Croàcia.
els arbres polonès i hongarès tapen un bosc de corrupció, arbitrarietats i partidismes que s'estén cada cop més entre els països de la perifèria de la Unió Europea Click To Tweet
Rachman inclús afegeix a aquesta llarga llista països del sud sense vincles amb l’antic bloc soviètic, com Malta i Xipre.
Mentre Brussel·les disserta sobre el problema d’Hongria i Polònia, la corrupció, els abusos de poder i les males pràctiques s’estenen, almenys, entre un quart i dos terços dels països membres de la UE. Sense atraure l’escrutini constant que els mitjans infligeixen a Varsòvia i Budapest.
El missatge passat als governants sembla ser el següent: si voleu consolidar el vostre poder i enriquir-vos, feu el que vulgueu però eviteu els discursos oficials contra els principis de la UE. Més enllà d’aquest punt, la barra és lliure.
En bona part d’aquests països silenciosament il·liberals, però, la situació al carrer és més tensa. El govern búlgar fa front des del juliol a un ampli moviment de protesta contra les acusacions de corrupció que afecten el primer ministre Boyko Borisov i el seu govern.
A Romania i Croàcia, altíssims càrrecs polítics –un ex-primer ministre sense anar més lluny- han entrat recentment a la presó acusats de corrupció. A Malta i Eslovàquia s’han produït assassinats de periodistes que investigaven casos de corrupció governamental. A Malta i Xipre els governs han distribuït passaports europeus a estrangers de forma totalment il·legal, incloent a criminals internacionalment cercats.
La corrupció, independentment del país europeu on se situï, afecta a la UE en el seu conjunt: en nombroses àrees, com els pressupostos, Brussel·les necessita l’acord dels 27 membres per aprovar una decisió.
Aixi doncs, cada país disposa d’un dret a veto si els altres volen entrar en una zona considerada crítica.
Més enllà d’això, un passaport donat de forma fraudulenta dóna dret al beneficiari a desplaçar-se lliurement en els 27 països. Sense oblidar que la presidència del Consell canvia cada 6 mesos i ja ha permès a governs dubtosos com el búlgar de pressionar per imposar la seva agenda.
La Unió Europea disposa de poques armes per fer front a la corrupció i vulneracions diverses de l’estat de dret per part dels seus membres. La Oficina del Fiscal Europeu només pot actuar en casos que impliquin malversació de fons europeus. I la participació en aquest organisme per part dels estats membres és voluntària.
Però per trobar abusos de poder no cal anar tant lluny com Malta o Hongria: el govern espanyol de Pedro Sánchez ha intentat reformar el poder judicial al seu avantatge, fet que ha motivat una resposta ferma des de Brussel·les. Sense parlar dels escàndols constants del Senyor Tezanos al capdavant del CIS.
Loading ...
