Els 3 fracassos recents d’Ada Colau

És evident que Colau ha fracassat amb les que eren les banderes de la seva entrada a l’Ajuntament: l’habitatge, els desnonaments, el turisme, la lluita contra la pobresa i la marginació. Tots aquests aspectes estan ara pitjor que quan ella es va fer càrrec del municipi.

En el cas del turisme, el problema ara es a la inversa. Falten visitants i Barcelona se’n ressent. I aquest és el primer fracàs de la nova llista que s’afegeix a l’anterior. Malgrat el temps transcorregut, i a diferència de la resta de Catalunya, Barcelona no es recupera del trauma econòmic que va representar la covid. A aquestes alçades, i malgrat les bones notícies que en general ha aportat el mercat de treball, Barcelona no ha arribat al nivell d’afiliació a la Seguretat Social que hi havia al quart trimestre del 2019. Aquest fet contrasta amb el conjunt de Catalunya que ja s’ha situat en el mateix estadi. I encara contrasta més amb les àrees urbanes de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la Costa Daurada i la resta de Catalunya, que han superat clarament aquella xifra. En altres paraules, tot Catalunya ja està per sobre i és la ciutat de Barcelona que tiba cap avall. Això demostra que l’Ajuntament ha estat incapaç d’adoptar mesures per compensar-ho, i no només per atreure el turisme internacional, perquè aquest tampoc ha vingut a Catalunya, sinó per aconseguir que de la resta de Catalunya i d’Espanya vinguessin a Barcelona, i també, perquè els mateixos habitants de la ciutat consumissin en ella. És un fracàs espectacular que arrossega amb ella també a Collboni, que en definitiva és el regidor responsable d’aquest àmbit.

El segon gran fracàs recent és el de la contaminació. Colau ens va prometre la llunya en un cove amb les seves mesures de la Zona de Baixes Emissions i l’urbanisme tàctic. La realitat és que avui els indicadors de contaminació de la ciutat són tan dolents com els d’abans de la covid, i això que efectivament han deixat de circular per la urb els vehicles més vells afectats per la ZBE. Els problemes que va ocasionar sobre aquests ciutadans, que certament no tenien el cotxe vell per gust, sinó per manca de diners per canviar-lo, en obligar-los a no circular sense cap mesura compensatòria substancial, no ha tingut l’efecte esperat perquè els altres components de la contaminació s’han multiplicat. I aquí n’hi ha dos que demostren la capacitat d’error i deixadesa del govern municipal. Un és l’urbanisme tàctic limitant la circulació de vehicles per la ciutat que només genera congestió i per tant més contaminació. L’altre és no haver actuat malgrat els seus compromisos contra el transport de l’última milla, els taxis i demés vehicles de lloguer, que són els principals agents contaminants per la quantitat d’hores de funcionaments dels motors. Cap mesura per promoure la substitució per vehicles menys contaminats s’ha dut a terme. I en el mateix sentit la substitució de la flota d’autobusos per vehicles d’impacte zero, no s’ha dut a terme, i encara estan en procés de substitució.

El tercer gran fracàs recent és la seva incapacitat per generar massa verda, zones i lineals verds. S’ha apressat a col·locar cartells  penjats a arbres i altres llocs insòlits, assenyalant els refugis climàtics, però la ciutat continua a la cua en transformació de verd. És escandalós que a aquestes alçades es mantinguin intocades la totalitat de places dures que hi ha a Barcelona. Amb tants anys com porta de mandat podria haver-les transformat totes i hauríem generat espais verds, pulmons de refrigeració i anticontaminació arreu de la ciutat.

També és perfectament descriptible la situació de l’arbrat. Son molts quilòmetres els que podrien haver-se plantat i també són moltes les baixes en l’actual població vegetal que deixen cicatrius obertes i no son substituïdes. La manca de repoblació de la vesant Barcelona de Collserola és un altre clam al cel.

Quan es critica a l’Ajuntament, i amb raó per aquestes grans mancances, sempre addueixen plans i programes curs. Ens aquest cas ens parlen de les zones verdes a Gràcia i el districte 22@, que quan es facin seran minses actuacions. En les necessites de la ciutat, Colau sempre es refugia darrera les muntanyes d’excuses, la culpa sempre és dels altres, i tones de paper. Però a la pràctica ni cinc de calaix.

Malgrat aquesta realitat una vegada més els continuadors de, com titula el director de La Vanguardia “L’amic francès de Colau”, els seguidors de Valls, els regidors de Barcelona pel canvi, li han fet el segon favor de la seva vida a l’alcaldessa, ves a saber per què, aprovant-li el pressupost electoral, aquell amb el qual Colau pensa que pot recuperar les posicions perdudes a força de gastar i gastar. No n’hi ha per a menys, es passen de 2.400 milions d’euros a 3.400 milions, una xifra que ni en somnis ha pogut aspirar cap alcalde de la ciutat. Un pressupost electoralista que els elegits a la llista de Valls, ves a saber per què, li han donat suport, malgrat que en aquesta ocasió ni tan sols l’opositor-aliat d’ERC va votar a favor. És del més alt interès veure on acaba tot aquest munt de diners.

👉 ¡Uneix-te al nostre grup de Facebook de Converses a Catalunya!

Comentem entre tots les notícies de Catalunya per a estar informats.
Podreu consultar totes les claus del dia!

Esteu d'acord que el PDeCat signi amb la CUP, ERC, Jxcat, EH Bildu i el BNG, la supressió del "títol de rei", amb les esmenes que han presentat a la Llei de Memòria Democràtica?

Mira els resultats

Loading ... Loading ...
Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú