Eleccions! S’ha equivocat Sánchez en no facilitar el pacte?

És un secret a veus que a La Moncloa es respirava la idea que una repetició electoral afavoriria el PSOE i empenyeria a la baixa a Podemos, afeblint-lo encara més. Es confirmarà aquesta hipòtesis que ha facilitat que Sánchez actués com si la resta haguessin de facilitar-li la presidència, en lloc de captivar-los ell per fer-ho possible?

Si l’enquesta més recent d’Electomania (link) l’encerta, Sánchez podria emular els errors comesos per altres polítics, des d’Artur Mas a David Cameron, d’entrar a unes eleccions amb una idea d’èxit i sortir amb un resultat pitjor.

Concretament, si es complís la previsió electoral d’Electomania crearia un escenari encara més complex que l’actual, perquè el PSOE empitjoraria lleugerament els seus resultats i sumats als de Cs o Podemos ja no faria majoria amb els primers, i tindria més necessitat de suports externs en el cas de pactar amb els segons. Fer govern seria més difícil.

El PSOE obtindria el 28,4% i 121 escons, per tant en perdria 2. El PP seria el gran beneficiat perquè s’acostaria al 21%, guanyaria 27 escons i n’obtindria un total de 93. Les diferències amb el PSOE s’haurien reduït de manera substancial. Podemos, en percentatge de vots faria el sorpasso a Cs, si bé pel que fa a diputats encara quedaria per sota: 36 per a Iglesias, perdent-ne 2, i 39 per a Rivera, perdent-ne 18. El cop per a aquesta formació és demolidor. Si es confirmés, posaria en qüestió el lideratge fins ara indiscutible de Rivera. Vox també registraria una pèrdua moderada i continuaria present amb 20 diputats, 4 menys.

El bloc format pel PP, Cs i Vox sumaria amb aquest nou escenari 152 diputats. El bloc de l’esquerra obtindria 157 escons i per tant quedarien molt equilibrats, fet que donaria molta força als partits minoritaris. I aquí entra en joc l’independentisme, sobretot ERC, que és qui manté una capacitat de maniobra política més gran i a més perquè tindria 16 diputats, i per tant la clau de la governabilitat. JxCat, a més de les limitacions que imposa el diktat de Puigdemont des de Brussel·les, té un pes molt inferior, perquè només assoliria 7 diputats. En tot cas, les dues forces millorarien respectivament amb un diputat, el que assenyala el vigor de l’independentisme.

En realitat, el que pot succeir és que amb menys vots, els partits més mobilitzats obtinguin millors resultats perquè els seus adversaris encara davallin més electoralment.

El factor més difícil de calcular és sempre la participació, si bé en aquest cas existeix consens a que baixarà. La qüestió és quant ho farà, i si es distribuirà simètricament entre tots els partits, o carregarà més sobre aquells que siguin percebuts com a culpables de la repetició.

El 2019 la xifra de participació va estar situada en el llindar habitual, va ser del 71,8%, i és possible que ara es redueixi. Les participacions més baixes s’han produït el 1979 amb el 68% i precisament el 2016, una altra repetició, amb el 69,8%.

Podria ser raonable pensar que les que es duran a terme el 10 de novembre poden situar-se entre 2 i 5 punts per sota de les darreres, i això en funció de quina sigui la xifra real de reducció pot trasbalsar tot el panorama.

Aquest escenari beneficiaria els partits independentistes catalans que tenen sempre un electorat més mobilitzat. Una mica d’aquesta tendència és la que vindria assenyalant els resultats d’Electomania. També permet explicar que Vox no pateixi un gran desgast, malgrat la gran pujada dels populars.

En el cas concret de Catalunya,  ERC seria la primera força política perquè guanyaria a Barcelona amb 9 diputats, per sobre del PSC amb 8. A Girona amb 3; a Lleida amb 2, també com a primera força; i a Tarragona empataria en la primera posició amb els socialistes amb 2 escons cadascú.

A més dels 16 diputats d’ERC i dels 7 de JxCat, el PSC n’obtindria 12 i seria la segona força política. Aquests tres partits serien els únics que obtindrien representació a totes les subscripcions.

Els Comuns de Colau haurien d’acontentar-se amb 6 escons (i continuaria la seva davallada) dels quals 5 correspondrien a Barcelona i 1 a Tarragona. Cs només n’obtindria 3, tots a Barcelona i el PP 2. L’enquesta també dona un escó a Vox, però sembla improbable que aquesta previsió es compleixi.

            ⇒     Què canviaria amb una repetició electoral? El que diuen les enquestes

 

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.