El Govern ha construït bona part del seu discurs sobre una contraposició cada vegada més marcada entre llogaters i propietaris. Però hi ha un problema que gairebé mai apareix en aquest relat: una part significativa dels propietaris que lloguen també voten socialista.
Les dades permeten estimar que entre el 6,5% i el 8% dels votants del PSOE són arrendadors d’almenys un habitatge. Si apliquem aquesta proporció als 7.760.970 vots socialistes de les eleccions generals de 2023, parlem d’entre 504.000 i 621.000 electors, amb una estimació central d’uns 543.000. No és una dada directa del CIS, que no pregunta habitualment si l’entrevistat cobra rendes de lloguer, sinó una estimació construïda a partir de dades fiscals, demogràfiques i electorals.
Mig milió llarg de votants no decideix per si sol unes eleccions, però és una magnitud prou important perquè un partit no pugui ignorar-la, sobretot quan el PSOE presenta una posició tan feble com l’actual i necessita recuperar prop d’un milió de vots.
El petit propietari no és necessàriament un rendista
Aquí apareix el segon error del discurs polític. Quan es parla de propietaris, sovint s’utilitza una imatge dominada pels grans tenidors, els fons d’inversió i l’especulació. Però l’estructura real del mercat és molt diferent.
Les dades fiscals permeten calcular que a Espanya hi ha aproximadament 1,27 milions de petits arrendadors amb un únic habitatge llogat. I entre 700.000 i 750.000 cobrarien una renda igual o inferior a la mitjana del seu mercat local; una estimació central raonable és d’uns 725.000. Si utilitzem la mediana, que és una dada directament observable, la xifra seria d’uns 638.000.
És important entendre què significa això. Una part substancial dels arrendadors espanyols no respon a la figura del gran propietari. Pot tractar-se d’un jubilat que complementa la pensió amb un pis heretat, d’una família que conserva l’antic habitatge o d’un petit estalviador que ha invertit en una segona propietat.
Precisament, aquest perfil encaixa especialment bé amb una característica de l’electorat socialista: està més envellit que la mitjana. Entre els qui recordaven haver votat el PSOE el 2023, un 34,6% tenia 65 anys o més, segons el CIS utilitzat en l’estimació, davant del 26,4% del conjunt de la mostra. L’edat incrementa notablement la probabilitat de disposar d’un habitatge en lloguer.
Dos decrets i un conflicte polític
Els dos reials decrets llei aprovats pel Govern el 29 de setembre i derogats pel Congrés el 2 d’octubre exemplifiquen aquesta tensió. Un ampliava les mesures de protecció davant els desnonaments de persones vulnerables; l’altre reforçava extraordinàriament la continuïtat dels contractes d’arrendament, amb noves obligacions per al propietari i, en determinats casos, amb indemnitzacions per al llogater quan l’arrendador decidia no continuar el contracte.
El problema polític no consisteix a negar la necessitat de protegir una família vulnerable. Consisteix a preguntar-se qui suporta finalment el cost d’aquesta política social.
Quan l’Estat protegeix el llogater però trasllada al propietari particular una part substancial del risc, de la inseguretat jurídica, de les pròrrogues obligatòries o dels retards en les compensacions, deixa de fer política social amb recursos públics i passa a fer-la, parcialment, amb el patrimoni d’un tercer.
I aquest tercer també vota.
Llogaters contra propietaris: una mala equació per al PSOE
A Espanya hi ha aproximadament quatre milions de llars de lloguer, on viuen més de deu milions de persones. És, per tant, lògic que qualsevol govern intenti respondre a la preocupació que genera l’augment dels preus.
Però, electoralment, la qüestió és més complexa. El PSOE necessita simultàniament el vot dels llogaters perjudicats pels preus i el dels petits propietaris que consideren que el Govern els converteix en responsables d’un problema que l’Estat no ha resolt.
Aquesta contradicció pot ser especialment intensa entre els electors socialistes de més edat: propietaris d’un habitatge addicional, amb una renda de lloguer modesta o mitjana, que no es reconeixen en la figura del «gran tenidor», però perceben que les noves normes els imposen obligacions creixents.
La batalla electoral de l’habitatge, per tant, no es jugarà només entre propietaris i llogaters ni entre esquerra i dreta. També pot jugar-se dins del mateix electorat socialista.
I el fet que entre mig milió i més de 600.000 possibles arrendadors votessin el PSOE el 2023 constitueix una magnitud massa gran per considerar-la políticament irrellevant.
El diumenge 29 de novembre tindrem la resposta.
Amb les eleccions generals convocades per al diumenge 29 de novembre, la política d’habitatge pot convertir-se en una trampa electoral per al PSOE. #PSOE #Habitatge Share on X
Loading ...
