És inqüestionable que era necessari algun tipus de mesura que fes possible atenuar el creixent augment de les hipoteques. En aquest sentit, l’acord entre el sector bancari i el govern espanyol difícilment es pot qualificar d’altra manera que com a positiu. Però, feta aquesta valoració de la intenció i llegint la lletra petita, es pot veure que la concreció queda molt per sota de la bona intenció i de l’anunci del fet presentat com una solució.
Una primera limitació important és el de l’accés a aquesta possibilitat de negociar la hipoteca, perquè les famílies que tenen uns ingressos inferiors a 29.400 euros i que més d’un 50% d’aquests ingressos no estan dedicats a pagar la hipoteca, no tenen dret als seus possibles avantatges. Si ens aturem a pensar que el nucli familiar acostuma a estar format com a mínim per 2 o 3 persones, veurem que la renda per càpita a què dona lloc aquell límit és molt baixa i que la pressió de la hipoteca és altíssima i que, per tant, el conjunt de persones que hi tindran dret serà molt reduït.
Però és que, a més, aquestes persones que tenen uns ingressos modestos i una pressió hipotecaria molt alta o perquè el seu pagament afecta el 50% o més de la seva renda, es trobarà que allargant la hipoteca podrà tenir un cert alivi ara, però a canvi d’un cost molt més elevat en el futur.
Concretament, i segons l’empresa kelisto.es, l’ajornament de 7 anys de la hipoteca permetrà reduir la quota un 34% i això és clarament un avantatge. El problema rau que després haurà de pagar molt més. En contret, i segons els mateixos càlculs, un 72% més. Com més redueixi el pagament ara, perquè té diverses opcions (ajornar el retorn del capital, els interessos o tot plegat), més s’encarirà en el futur. El resultat de tot plegat és que un cop finalitzat el període d’allargament, la quota resultant serà més gran i el total d’interessos que haurà de donar al banc s’incrementaran, ja que el termini de l’amortització haurà crescut.
Kelisto.es, a partir de la hipoteca mitjana, considera que ajornar-la 7 anys permetria passar de 674,26 euros mensuals a 446,46 euros, el que equival a una reducció anual de 2.733,6 euros l’any. Però el que acabarà pagant al final de tot l’hipotecat serà, en lloc dels 12.277 euros inicials que correspondrien a aquest període de 7 anys, 21.076,26, és a dir 8.798.9 euros més. Aquest serà l’increment que a partir del setè any incrementarà en la part que pertoqui a les noves quotes hipotecàries.
En definitiva, es pot salvar el cop, però és difícil que en aquestes condicions les famílies que estan ofegades pels seus baixos ingressos i elevades hipoteques se’n puguin sortir bé. De fet, l’única solució viable era que fos el govern de l’Estat el que es rasqués la butxaca i aportés de l’exuberància fiscal en la qual viu a causa de la inflació ajudes directes a aquestes famílies a fi d’haver aconseguit una solució que incorporés a més gent afectada i que no hipotequés tant el seu futur.
Loading ...
