El 8-M s’ha convertit, no tant en una reivindicació, com en una celebració institucional del poder polític i mediàtic, derivant cada vegada més cap a una “pose”, que a un abordatge real de la situació de la dona. Vegeu sinó la declaració de vaga per part de l’empresa, una pràctica realment sorprenent, de Ferrocarrils de la Generalitat i de Transports Metropolitans, amb uns serveis mínims del 85%!; és a dir, és una declaració de vaga sense vaga.
Aquest poder institucional té manifestacions de gran irresponsabilitat social que no poden passar-se per alt per molt poder que tinguin.
A la tarda de diumenge a Barcelona es van produir petites manifestacions feministes, però d’una gran agressivitat. Van pintar, és a dir, embrutar, aparadors de botigues, com si ja no tinguéssim prou càstig amb el que està passant, i també d’esglésies. A la parròquia de Santa Teresita es podia llegir una pintada feminista tan “convivèncial” com “Foc a l’Església”.
La comunitat científica ha reiterat una vegada i altra que no s’han de produir concentracions ni manifestacions, per molt que es digui que es mantindran condicions de seguretat, per la senzilla raó que aquesta mena de pràctica no és possible quan es concentren nombroses persones que criden i s’exciten, i més quan a la finalització i a l’inici es produeixen desplaçaments en grup, i tot plegat facilita el contagi.
En aquesta ocasió el govern espanyol ha après la lliçó del 8-M de l’any passat i ha manifestat rotundament que no es fessin manifestacions. Tornar a passar pel risc de tenir ministres encomanades era una exposició massa perillosa per a la imatge política del govern. Per la seva part, el delegat del govern a Madrid ha prohibit les manifestacions i el Tribunal Superior de Justícia li ha atorgat la raó perquè davant el conflicte de dos brecs contraposats, els de la manifestació i el de la salut, ha considerat que ha de prevaldre aquest segon. Però, una vegada més, la Generalitat de Catalunya va per una altra banda i ha autoritzat per avui dilluns una manifestació al Passeig de Gràcia.
D’una banda, les autoritats sanitàries catalanes no es cansen d’advertir que la situació no és bona. Certament, no ho és, perquè malgrat el rigor de les restriccions i la seva durada, Catalunya no acaba d’aconseguir una bona reducció dels contagis. Després de Madrid i el País Basc, el nostre país és junt amb Astúries, la comunitat en la qual encara es presenta una major incidència i on hi ha més gent a les UCI.
El temor generalitzat a una quarta onada sense haver buidat les unitats de crítics plana sobre el nostre escenari. També la lentitud en la vacunació no ajuda.
Malgrat això, les feministes i els sindicats, UGT i CCOO, amb el vist-i-plau del govern de la Generalitat, han decidit passar-se el risc pel forro i anar a una manifestació clarament innecessària. Després, els polítics s’estranyaran de la desafecció ciutadana, però què poden pensar els bars i restaurants obligats a tancar a les 5 de la tarda, els comerços que han d’atendre amb restriccions, els centres comercials que han estat tancats durant mesos, i tantes altres activitats? Què pensar del toc de queda a les 10 de la nit, quan aquesta tarda de dilluns es concentraran uns milers de dones al Passeig de Gràcia? Després s’estranyaran que tants joves es dediquin a fer festes pel seu compte saltant-se les mesures quan veuen actuacions institucionals d’aquesta mena.
El feminisme del poder vol demostrar això, que té el poder i que ni les restriccions per a la salvaguarda de la salut dels catalans ho limiten.
Loading ...
