8-M

8-M: Missatges contradictoris. El feminisme de la confusió

Finalment, després de moltes anades i vingudes, el govern espanyol ha donat un no rotund a un 8-M al carrer. Ha fet una crida que ell mateix qualifica de “molt contundent” perquè s’evitin actes al carrer.

Ho fa per la situació de pandèmia i les restriccions imposades, i també perquè va sortir escaldat de la polèmica de l’any passat quan diverses ministres van ser contagiades pel SARS-CoV-2. Aquesta posició clara i rotunda també alleuja les crítiques de tots els sectors econòmics que es veuen constrenyits per les limitacions, i que no entendrien concentracions al carrer. Encara més quan la Setmana Santa, que està molt més lluny que el 8-M, s’encara amb limitacions importants com les d’impedir sortir de la pròpia Comunitat Autònoma.

Aquesta posició del govern és coincident amb l’opinió dels professionals de la salut i els epidemiòlegs, que insisteixen a que no es produeixin actes d’aquesta mena.

Tot i això, el govern de la Generalitat manté una posició diametralment oposada i considera que les manifestacions s’han de poder produir, i en concret ja ha donat el vistiplau a una que pensa acollir més de 2.000 persones al Passeig de Gràcia. El més contradictori del cas és que el govern català és un dels més restrictius al llarg dels mesos amb les mesures per evitar la transmissió, de manera que també el dany econòmic que està ocasionant és un dels més importants.

No s’entén des del punt de vista sanitari que, precisament, quan hi ha un consens, també polític, generalitzat també per evitar aquestes concentracions, la Generalitat opti per la via oposada, la d’encoratjar-les. Més quan el procés de reducció de la incidència de la Covid-19 manté Catalunya en una mala situació. De fet, només Madrid i el País Basc presenten una incidència acumulada pitjor que la catalana. Després d’aquestes dues comunitats, Catalunya i Astúries, ambdues amb una incidència acumulada que se situa, en els últims 14 dies, just per sota els 200 casos, presenten un nivell molt més alt que la mitjana espanyola, que està sobre els 150 casos, i clarament per sobre de la resta de comunitats. Per exemple, València està en els 90 casos, Balears en els 69, per citar dos àmbits ben propers. Una vegada més a Catalunya els interessos polítics i la ideologia passen per sobre de la salut i els interessos econòmics.

Seria bo per Catalunya un govern amb ERC, JxCat i la CUP?

Mira els resultats

Loading ... Loading ...
Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú