Fa tot just un any, Converses ja advertia que Alemanya estava entrant en una no profunda, però sí greu crisi de conseqüències desconegudes per a la resta d’Europa ja que fins ara aquest país ha estat considerat la seva locomotora econòmica.
Un any més tard, el diagnòstic sembla confirmar-se, si bé els últims dotze mesos han estat una barreja de llums i ombres.
L’índex PMI de l’eurozona (“Purchasing Managers’ Index”, o Índex de gestors de compres) industrial, que mesura les previsions de compres de matèria primera dels actors econòmics i resulta particularment útil en el cas de la indústria, ha tocat el seu nivell més baix dels darrers cinc mesos, caient al 50,1. Recordem que el llindar de 50 punts separa la zona que es considera recessiva de l’expansiva.
Es tracta a més d’un resultat sensiblement més baix del que esperava l’enquesta feta per l’agència Reuters als analistes econòmics, que pronosticava una millora del 50,9 al 51,1 pel mes de juliol.
Pitjor encara, el resultat del sector industrial és particularment dolent, ja que passà del 45,8 to 45,6. De fet, les manufactures de l’eurozona se situen en el terreny negatiu de l’índex des de mitjans del 2022.
El cas d’Alemanya fou encara pitjor, ja que el seu índex PMI general baixà del 50,6 al 48,7, entrant doncs en terreny de recessió. La producció industrial davallà a més al nivell més baix dels darrers nou mesos.
Això implica que la recuperació post-Covid fou parcial i que des de llavors la indústria europea no s’ha enfortit, sinó que ha prosseguit la seva lenta davallada.
Aquests resultats mesurats contrasten amb la línia política de les institucions europees i dels governs dels estats membre, que proclamaren haver après les lliçons de la pandèmia i voler recuperar el terreny perdut en matèria de producció industrial en nom de la productivitat i la resiliència.
De fet, el sector industrial europeu fa mesos que està immers en un procés de destrucció neta de llocs de treball, cosa que augura un futur pròxim complicat.
En canvi, el sector dels serveis, que engloba àmbits particularment poc productius com el turisme i la restauració, segueix situant-se per sobre dels 50 punts en l’índex PMI, tot i que també ha patit un retrocés el darrer mes, quedant-se en el 51,9.
La divergència entre els sectors industrial i serveis tampoc resulta positiva, ja que apunta que l’economia europea manté el seu PIB purament gràcies a aquest darrer.
Segons els economistes consultats pel Financial Times, les dades més recents del PMI posen en dubte el moviment de recuperació que molts analistes havien assumit que es produiria la segona meitat de l’any 2024, afegint que el principal focus de tensió és Alemanya.
Efectivament, l’economia de l’eurozona visqué l’any passat un complicat període d’estancament, però semblava recuperar-se durant el primer trimestre d’enguany, en especial gràcies al moviment de frenada de la inflació.
Tot i que els preus han tornat a marcar una tendència a l’alça des de fa tres mesos, el consens dels analistes se situa encara en el fet que el Banc Central Europeu retallarà els tipus d’interès el mes de setembre vinent. Una decisió que les males dades en l’índex PMI podrien reforçar, amb l’esperança d’intentar rellançar l’economia.
Enmig d’aquest panorama, la nota positiva la donà França, que millorà el seu PMI del 48,2 al 49,5, per sobre de les expectatives dels analistes. El país veí porta des del 2022 sorprenent els economistes, en bona part gràcies a la seva menor dependència dels combustibles fòssils respecte a Alemanya.
El sector industrial europeu fa mesos que està immers en un procés de destrucció neta de llocs de treball, cosa que augura un futur pròxim complicat Share on X
