Covid, ómicron. Com es presenta el Nadal?

La informació que van publicant els mitjans en un continu degoteig ha sembrat la incertesa i l’alarma sobre com podrem passar aquestes festes de Nadal. Malgrat les incerteses, que hi són perquè encara no tenim ben apamat els efectes de l’ómicron, d’acord amb la tendència actual i les observacions de la sèrie des de l’inici de la pandèmia, és possible formular algunes hipòtesis de quin escenari tindrem entre el Nadal i Cap d’Any.

En relació al nombre de casos de covid observats setmanalment, la previsió és que continuïn augmentant. Però si es mantenen les xifres últimes observades, l’increment serà moderat. Si a la setmana del 22 al 28 vam sumar 11.732 casos, la previsió per la setmana actual ens donaria un total que superaria en poc els 12.000. Si aquesta xifra no es compleix, perquè el resultat real és molt superior, aleshores potser sí que hauríem de pensar que el Nadal es pugui complicar. Però a hores d’ara el que s’ha d’afirmar és el contrari i situar una observació més definitiva per a la setmana que ve.

Naturalment, hi ha tot el gran pont de la festa de la Puríssima i de la Constitució que pot introduir un biaix important, però en tot cas les xifres que defineixen l’horitzó pel que fa al nombre de casos són les assenyalades. En relació a la positivitat, és a dir el nombre de positius en relació a les proves per PCR test d’antígens produïts, la xifra actual és d’un 7%. No és poca cosa, sobretot si veiem les magnituds de l’1,6% a principis d’octubre. Per tant, l’evolució ha estat a l’alça i important. També hem sobrepassat una mena de sostre que indica un cert nivell de control, que es pot situar observant el comportament de tota la sèrie entorn al 4%. Si el doblem, i estem molts pròxims a fer-ho, voldrà dir que el creixement al futur estarà garantit. En la previsió no figura, i no sabem per què, un altre predictor molt important que és el que resulta de l’anàlisi de les aigües residuals. Si es fes públic, es podria fer una prospectiva molt més completa.

En tot cas, el que sí que és evident és que l’impacte en allò que és més decisiu, la mortalitat, continua sent molt baixa. Les xifres mínimes a les quals hem arribat s’han situat entorn als 20 morts setmanals. Ara estem en 21, per tant ens movem molt en la banda baixa. És clarament l’efecte de la vacuna.

Els dos altres aspectes decisius són la situació dels hospitals i de les UCI. Pel que fa als primers, a 30 de novembre, hi havia 682 persones ingressades. El mínim més pròxim, el juliol d’enguany, estava en 461 persones. I hauríem de retrocedir a l’estiu del 2020 per trobar una xifra més baixa. Per tant, els 682, sense ser una bona dada, assenyala que la pressió sobre els hospitals és moderada i que, per tant, no hi ha previsió a curt termini de dificultats en l’atenció sanitària. I el mateix, i encara menys accentuat, es pot dir en relació a les UCI, només 146 persones. La xifra mínima va ser a principis de novembre amb 79 persones, i hauríem de retrocedir una vegada més fins a l’estiu de l’any passat per trobar xifres menors, per tant, estem molt lluny de tenir problemes en aquesta vessant.

Resumint: el panorama per al Nadal no és per tant particularment crític. Si bé dependrà de dues variables. Una, a les nostres mans, que és la velocitat de vacunació i el manteniment disciplinat dels mecanismes que eviten el contagi. L’altra, incerta, ja apuntada a l’inici, del que pot arribar a significar la variant ómicron a casa nostra.

En tot cas, una reflexió sí que és important fer. No s’entenen els deficients resultats que s’estan obtenint a Catalunya al llarg de tota la crisi, que sempre ens situen en els pitjors llocs i mai en els millors. Ara mateix, per nombre de casos en els últims 14 dies som la 4a. comunitat autònoma més afectada amb 267,50, pràcticament els mateixos que la 3a. que és Aragó amb 370,24. Aquesta llista de les pitjors l’encapçalen Navarra amb 588.33 i el País Basc amb 484,66. Aquestes dues comunitats també tenen algun problema crònic perquè habitualment presenten mals resultats. I no serà perquè no disposin de recursos per a la sanitat. El contrast amb Madrid és espectacular. Ocupa la 4a. posició de les que estan millor situades amb 142,11 casos i té per davant només a Extremadura, Andalusia i Castellà la Manxa. Certament ,amb la primera onada va tenir una mortalitat desastrosa, però a partir d’aleshores amb mesures molt diferents a les adoptades a Catalunya i de menor impacte negatiu en l’economia, està assolint resultats molts millors.

És hora ja que el Parlament indagui sobre què passa en el sistema sanitari català que no aconsegueix aixecar el cap i, de tant en tant, presenta deficiències tan escandaloses com el fallit intent d’exigir el passaport covid.

Creus que pot ser perillosa la nova variant del coronavirus Òmicron i cal prendre mesures de control immediates?

Mira els resultats

Loading ... Loading ...

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.