Els països d’arreu del món tenen fins al proper 12 de novembre la gran cita climàtica anual, la Conferència de l’ONU sobre el canvi climàtic, que ja arriba a la seva vint-i-sisena edició.
Com ja és habitual, la nostra premsa alterna els ultimàtums convertits en rutina amb la denuncia de la manca d’acció dels governs.
Occident, i Europa en particular, no és en absolut responsable de la continuada escalada de les emissions de gasos d’efecte hivernacle
Enmig de l’estrès climàtic, ja habitual a Europa, hauria de cridar l’atenció una dada oblidada: Occident, i Europa en particular, no és en absolut responsable de la continuada escalada de les emissions de gasos d’efecte hivernacle.
Conseqüentment, els representats europeus a la COP26 de Glasgow hi tenen, en realitat, poc a dir i sobretot a fer per revertir les tendències actuals.
En realitat, el resultat de la lluita contra el canvi climàtic està en mans dels països asiàtics. Paradoxalment, en un bon grapat d’aquests la qüestió genera ben poca inquietud a l’opinió pública.
Anem a les dades concretes, que provenen de projectes de la Comissió Europea i són per tant difícilment acusables de biaix negacionista.
El programa europeu EDGAR (Emissions Database for Global Atmospheric Research) mostra la distribució geogràfica de les emissions de diòxid de carboni a escala mundial al 2018, i en fa diverses projeccions amb la vista posada en el 2030.
Doncs bé, al 2018 les emissions de CO2 dels 27 estats membre de la UE eren tan sols responsables del 8,1% de les emissions mundials.
Tenint en compte que els 27 representen tan sols el 6% de la població mundial, la dada és molt positiva: a pesar del nostre estil de vida híper-consumista, Europa se situava ja al 2018 molt a prop del volum mig d’emissions contaminants per càpita.
Però les xifres van molt més enllà d’aquesta dada ja de per si cridanera.
El primer escenari de projeccions d’EDGAR contempla un mínim esforç per part dels principals contaminants del planeta i preveu que fins al 2030 les emissions augmentin un 10%. En aquesta situació, la més favorable per al clima, les dades europees mostren que el percentatge de gasos emesos pels 27 al 2030 disminuiria fins al 6,3%.
El segon escenari, més pessimista, preveu que les emissions contaminants segueixin creixent al ritme actual, i que fins al 2030 haurien augmentat un 25% a escala mundial. En aquest altre cas, Europa seria al 2030 responsable únicament del 5% de les emissions contaminants totals.
Actualment, les emissions contaminants no augmenten a Europa, però si que ho fan a altres parts del món, essencialment a l’Àsia, Àfrica i l’Orient Mitjà. Click To TweetCom és possible que en el segon, i pitjor, escenari, el percentatge de responsabilitat europeu sigui menor? Molt senzill: perquè les emissions no augmenten a Europa (de fet, porten dècades en clara caiguda, veure més dades aquí), però sí que ho fan en altres parts del món: a l’Àsia, Àfrica i l’Orient Mitjà.
La contaminació generada per l’Àsia, Àfrica i l’Orient Mitjà passaria del 59% de la total mundial, de fa tres anys, al 65% de cara al 2030 en el primer escenari, el més optimista. I pujaria fins al 70% en el escenari més pessimista.
La contaminació generada per l’Àsia, Àfrica i l’Orient Mitjà passaria en l’escenari més optimista del 59% de la total mundial al 65% al 2030
La realitat és que malgrat el bombardeig mediàtic constant que patim a Europa, ben poca cosa ens queda per fer si no és acompanyar (i pressionar) els països en vies de desenvolupament per adoptar mesures més dràstiques. I no sembla que ningú estigui massa disposat a fer-ho.
Evidentment, les dades de la Comissió Europea no donen cap dret als països europeus a contaminar més. Però demostren tres coses molt importants.
La primera, malgrat el discurs imperant, els europeus som bons alumnes de la lluita contra el canvi climàtic.
La segona, la pressió mediàtica està molt mal enfocada: en comptes de seguir bombardejant els europeus, caldria conscienciar els països menys desenvolupats.
I la tercera: com passa amb altres reptes mundials, Europa compta cada cop menys per resoldre el problema global del canvi climàtic.
