La darrera reunió de la Conferència de Seguretat de Múnic evidencia el trencament de l’ordre mundial

La Conferència de Seguretat de Múnic (CSM) és la principal cita mundial en matèria de defensa i seguretat, que des de 1963 té lloc cada mes de febrer a la capital de Baviera. Alguns l’han qualificat, per la seva importància, com “el Davos de la defensa“ (fent referència a les reunions anyals de caràcter econòmic i polític organitzades pel World Economic Forum a la localitat Suïssa de Davos). La CSM és la reunió d’aquest tipus més gran del món. El seu eslògan és “Pau a través del diàleg“.

Durant les darreres dècades s’ha convertit en el fòrum independent més important per als intercanvis de punts de vista entre els encarregats de la presa de decisions a l’àmbit de la seguretat internacional. A la llista d’assistents d’enguany hi figuraven cinquanta caps d’Estat o de Govern, un centenar de ministres de defensa i d’afers exteriors, al costat d’alts representants d’organitzacions internacionals, parlamentaris, militars, representants d’organismes científics i de la societat civil, empresaris i periodistes. La reunió d’enguany és la seixantena de la sèrie i s’ha celebrat a un hotel de Múnic del 16 al 18 de febrer.

Al marge de la Conferència, s’ha celebrat una reunió del G-7 (format pels Estats Units, Canadà, Japó, França, Alemanya, Itàlia, Regne Unit, més la UE). Els seus mandataris s’han limitat a reiterar el seu compromís de suport econòmic i militar a Ucraïna, i a guardar un minut de silenci per la mort del líder opositor rus Alekséi Navalny.

La mort de Navalny en una presó russa d’alta seguretat situada a l’Àrtic, produïda immediatament abans de començar la Conferència, ha tingut un gran ressò entre els assistents. La compareixença de la seva esposa a la sessió inaugural de la Conferència ha tingut un gran impacte mediàtic. Ha declarat que “no s’ha de permetre que Putin i els seus partidaris quedin impunes pel que han fet al nostre país, a la meva família i al meu marit”.

El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, ha estat, una vegada més, protagonista clau de la reunió. S’hi ha presentat després d’haver tancat els darrers dies tres acords sobre armament amb el Regne Unit, Alemanya i França, però malgrat això queixant-se de què no arribaven a Ucraïna les armes que el país necessita urgentment per derrotar a Rússia.

Les seves queixes s’han dirigit especialment als retards provocats pel bloqueig del Congrés dels Estats Units al darrer paquet d’ajudes a Ucraïna. Ha reconegut que la situació al front de guerra actualment és més favorable a les tropes russes que les darreres setmanes. Sobre la mort de Navalny ha dit: “Putin ha volgut enviar-nos a tots un missatge, un missatge de confrontació total amb Occident. En aquesta confrontació no està sol, Iran li subministra drons, Corea del Nord munició, la Xina no li entrega armes que se sàpiga, però sí oxigen econòmic per la via del comerç, inclosos productes tecnològics indispensables per a l’economia de guerra russa; i també li dona oxigen polític per la via de múltiples reunions d’alt nivell i declaracions conjuntes que reclamen un nou ordre mundial”.

Zelenski ha comparat els moments actuals a Europa i al món com els anys trenta del segle passat.

Rússia ha sigut la gran absent de Múnic. Putin va viatjar a Múnic l’any 2007 per advertir que rebutjava la primacia dels Estats Units i va donar a entendre que s’oposa a l’ordre mundial dirigit pels Estats Units de manera hegemònica. Ho va dir davant d’una Angela Merkel visiblement molt afectada, asseguda a la primera fila dels assistents. Putin va passar de la queixa als actes molt aviat, actuant sobre Geòrgia i Crimea, i l’any 2022 envaïa Ucraïna.

L’ambient regnant entre els assistents era que la situació mundial es feia cada vegada més perillosa

L’ambient regnant entre els assistents era que la situació mundial es feia cada vegada més perillosa, i que s’estava avançant de manera decidida cap a un gran rearmament a escala global.

La despesa militar al món ha crescut un 9% l’any 2023, fins a assolir una xifra de 2,2 bilions de dòlars, un nou rècord, segons les dades publicades per l’Institut Internacional d’Estudis Estratègics a les vigílies de l’obertura del fòrum. És una xifra superior al PIB d’Itàlia. Segons aquell Institut, la despesa militar al món encara augmentarà fortament els pròxims anys. La tendència és global, però afecta de forma especial a Europa, a causa de l’escalada bèl·lica russa i a la perspectiva que Trump torni a la presidència dels Estats Units.

El secretari d’Estat nord-americà, Antony Blinken, ha comunicat als seus homòlegs xinès i indi que Rússia està desenvolupant una nova arma nuclear, particularment relacionada amb la guerra a l’espai. Washington busca obertament la complicitat de Pequín i Nova Delhi, per evitar una nova gran escalada militar del Kremlin.

S’han sentit moltes veus de líders europeus alertant sobre l’agressivitat de Rússia i la perspectiva d’una victòria de Trump a les pròximes eleccions presidencials americanes. L’any 2014, els aliats europeus de l’OTAN varen gastar 235.000 milions de dòlars en defensa, un 1,47% del seu PIB. L’any 2023, la xifra ha pujat a 347.000 milions, equivalents a un 1,85%. Pel 2004, s’espera que arribin a l’objectiu previst d’un 2% del PIB, el que va demanant Trump amb insistència des de fa temps, que suposa una despesa de 380.000 milions de dòlars.

Molts líders europeus han insistit que Europa ha de gastar més i més ràpid en defensa, entre ells Josep Borrell, l’Alt Representant de la UE en afers exteriors i defensa, el canceller alemany Olaf Scholz i la presidenta de la Comissió Europea, Úrsula von der Leyen. Aquesta darrera ha declarat que “hem de gastar més i gastar millor en armament; si mirem les xifres, aquest any hi ha hagut un augment del 20% respecte a l’any passat, però encara no és suficient”.

Es donava per fet que Von der Leyen s’està posicionant per a presidir un segon mandat al capdavant de la Comissió Europea (2024-2029). Pocs dies després de la CSM, el 19 de febrer, ha oficialitzat a Berlín que aspira efectivament a un segon mandat, després de rebre l’aval unànime del seu partit, la democristiana CDU alemanya. A Múnic ha anunciat la presentació en tres setmanes d’una nova estratègia industrial en matèria de defensa. Si aconsegueix presidir un segon mandat de la Comissió, anomenarà un Comissari de Defensa. Seria el primer en tota la història de la UE, un projecte integrador europeu fundat sobre la pau. Von der Leyen ha donat a entendre que els dos reptes principals de la pròxima Comissió Europea seran defensa i economia.

El canceller alemany, Olaf Scholz, ha declarat que “l’amenaça russa és real, i per això la defensa i la dissuasió han de ser creïbles”. Ja va anunciar fa dos anys, immediatament després de la invasió russa d’Ucraïna, un gran gir polític a Alemanya (zeitenwende) per afrontar l’amenaça russa, amb un pressupost addicional en defensa de 100.000 milions d’euros. “Aquest any 2024 Alemanya arribarà a gastar, finalment, el 2% del seu PIB en defensa, segons exigeix l’OTAN”, ha declarat el ministre alemany de defensa, Boris Pistorius.

La invasió israeliana de Gaza ha tingut un tracte secundari si es compara amb el dedicat a la invasió d’Ucraïna. Ha emergit un ampli consens de fons sobre un full de ruta: alto el foc, alliberament dels ostatges, entrada d’ajuda humanitària i posada en marxa d’un procés que porti a l’establiment d’un Estat palestí amb garanties de seguretat per a Israel.

La UE es veu bloquejada per les seves divisions internes.

Espanya i Irlanda han demanat que s’estudiï la possibilitat de revisar les relacions amb Israel si es detecten incompliments en matèria de drets humans. Un grup de països europeus liderat per Hongria s’oposa a adoptar mesures contra Netanyahu. El canceller alemany i la vicepresidenta dels Estats Units, Kamala Harris, han defensat el dret d’Israel de defensar-se del terrorisme de Hamas. La veritat que ha aflorat a Múnic és que ningú sembla capaç de frenar Netanyahu i de parar la guerra de Gaza.

La Xina

Per la seva banda, el ministre xinès d’Afers Exteriors, Wang Yi, ha tractat de perfilar el seu país com una força estabilitzadora en un context mundial turbulent i ha sabut jugar amb serenitat un paper de moderació. “El missatge clar que porto és que la Xina és un actor responsable i que servirà com una sòlida força d’estabilització”.

Ha declarat que “el risc més gran que corre el món és l’absència de cooperació a escala internacional”. Tenia al cap de manera especial la manca de cooperació de Washington amb Pequín. Wang ha assegurat que “per molt que el món canviï, la Xina servirà com una força incondicional per a l’estabilitat en un món turbulent”. Ha fet una crida a “altres grans països” (pensant sobretot en els Estats Units) a “assumir les responsabilitats crucials per a l’estabilitat estratègica global”.

Els experts consideren que la clau del futur geopolític mundial són les relacions entre els Estats Units, potència hegemònica, i la Xina, potència emergent, i la resta de problemes no són més que derivades d’aquesta gran rivalitat bilateral.

Wang ha fet tot un seguit de declaracions, rebudes amb molt interès, com les següents.

“Quan la Xina i els Estats Units treballen junts, es poden aconseguir grans coses per ambdós països i per al món. Quan la postura és de confrontació, fa mal a ambdós països i al món sencer“.

“És imperatiu que Europa i la Xina s’apartin de distraccions geopolítiques i ideològiques i que es vegin mútuament com a socis en lloc de rivals per a injectar energia positiva en un món volàtil“.

Sobre Rússia, Wang ha rebutjat qualsevol intent de “culpar o de desviar a la Xina la responsabilitat de resoldre la crisi d’Ucraïna; les relacions entre la Xina i Rússia creixen de forma sostinguda sobre les bases de la no aliança, la no confrontació i la no fixació sobre tercers països; compleixen amb els interessos comuns d’ambdós països, serveixen a l’estabilitat a Àsia-Pacífic i al món”. Wang no ha desaprofitat l’ocasió d’insistir que Taiwan “és part de la Xina”.

Sobre la guerra d’Ucraïna, ha assegurat que la Xina “mai s’ha rendit a l’hora de promoure la pau ni ha escamotejat  esforços per a impulsar les negociacions, el president Xi Jinping sempre ha intentat desenvolupar un paper constructiu“.

Un ampli nombre de països de l’anomenat Sud Global (països en vies de desenvolupament, abans països no-alineats) rebutja en gran manera alinear-se a la confrontació entre democràcies i règims autoritaris. Reclamen un ordre mundial que els sigui més favorable.

Amb una Rússia absent de la Conferència de Seguretat de Múnic per raons òbvies, i negada la possibilitat de trobades informals amb el país que s’ha convertit en “l’amenaça principal per al continent europeu”, es pot afirmar que el protagonista invisible de Múnic ha sigut la indústria d’armament.

COL·LABORA EN L’ENQUESTA DE CONVERSES SOBRE LA SITUACIÓ DE CATALUNYA: