El cas Noèlia, la jove morta per eutanàsia als 25 anys després d’haver estat des dels 13 sota la tutela dels serveis de la Generalitat —des de la tutela fins a la majoria d’edat i, posteriorment, a causa de les seves circumstàncies personals: dependència psíquica del 67%, intents de suïcidi reiterats i abusos sexuals— ha tingut una resposta política inquietant.
El Govern d’Illa, en lloc de revisar què ha succeït en la prestació de serveis per evitar noves “Noèlies”, impulsa una reforma de la llei de l’eutanàsia per fer-la més ràpida. No sembla importar per què va decidir morir mentre era sota la seva responsabilitat, sinó garantir que es pugui morir més de pressa.
Aquest fet greu, que exigiria una comissió d’investigació al Parlament, s’afegeix al persistent escàndol sobre la manera com la Generalitat gestiona la tutela de menors, sovint percebuda com un àmbit d’arbitrarietats que va des de la limitació administrativa dels drets dels pares —qualificada per alguns com un atemptat constitucional— fins a denúncies de corrupció sistèmica en l’entramat d’entitats i el Departament.
En aquest context, s’hi afegeix el programa Coeduca’t que s’imparteix entre els 3 i els 18 anys i que és presentat pels seus crítics com una acció sistemàtica d’adoctrinament ideològic. Quan un programa educatiu afirma que ha de “compensar” els valors familiars, converteix determinades teories en marc normatiu i exclou alternatives o objeccions, el debat deixa de ser estrictament pedagògic per esdevenir també jurídic i constitucional.
Segons aquestes crítiques, el programa Coeduca’t implicaria una transformació profunda del sistema educatiu català, que excediria la funció instructiva per entrar en el terreny de la formació ideològica.
Es qüestiona, per exemple, la substitució de categories biològiques per conceptes sociopolítics en matèria de gènere, l’ús de terminologia com “persones menstruants” i “no menstruants”, o la incorporació de marcs com la teoria de gènere i la interseccionalitat en l’àmbit institucional. També s’assenyala una possible deslegitimació del paper educador de la família i la introducció de conceptes sobre identitat, sexe i estructura familiar des d’edats primerenques.
Els detractors del programa afirmen que es presenta la diferència entre homes i dones com a origen de desigualtat i que s’introdueix la idea d’una estructura de poder —l’heteropatriarcat— com a sistema opressor. També critiquen que es plantegi una separació radical entre sexe biològic i identitat, i que es convidi els infants a explorar aquestes qüestions en el marc escolar, mentre la família és presentada, segons aquesta visió, com un espai potencial de conflicte o opressió.
El programa s’estructura per etapes. A l’educació infantil (3-6 anys), es plantegen activitats d’exploració corporal i de reflexió sobre la identitat, així com noves concepcions de la família. A primària (6-12 anys), s’introdueixen nocions sobre relacions de poder i justícia relacional, amb una lectura crítica de l’entorn familiar. A secundària (12-18 anys), es promou la participació activa en qüestions relacionades amb la identitat, els drets sexuals i reproductius i la diversitat, amb referents sovint vinculats a l’activisme.
Per desenvolupar aquests continguts, s’utilitzen recursos pedagògics i audiovisuals. Entre ells, el joc “Tutty”, que presenta models familiars diversos, i la sèrie “Oh My Goig!”, que aborda qüestions relacionades amb la sexualitat. Alguns crítics consideren que aquests materials poden ser inadequats per a determinades edats o que contribueixen a una sexualització precoç.
Finalment, el text assenyala una possible relació entre aquestes polítiques educatives i fenòmens com l’augment del consum de pornografia entre joves, els problemes de salut mental o els resultats educatius en informes com PISA. També denuncia una manca de debat públic i de supervisió crítica per part d’institucions, mitjans i entitats socials.
No és només educació. És el model de societat que s’està construint des de l’aula. #Generalitat #coeduca't Share on X
