Colau i les superilles. Ni els seus aliats la segueixen

En una entrevista a La Vanguardia aquest passat diumenge, Ada Colau segueix insistint en els seus temes, en els quals cada vegada està més sola. Defensa la reducció del vehicle privat sigui com sigui sota l’argument que no pot ser que el cotxe ocupi el 60% de l’espai públic i representi només un 20% dels desplaçaments. El que no diu és que no tots els desplaçaments són iguals, ni en temps, ni en distància, ni en nombre de persones desplaçades. És una simplificació demagògica que portaria al fet que el vianant, aplicant la mateixa lògica, ocupés no les voravies sinó la major part de les calçades perquè és a peu que es duen a terme la majoria de desplaçaments.

En contrapartida, les bicicletes, tan afavorides per Ada Colau, haurien de veure reduït el seu actual espai perquè la seva presència, entre el 2 i el 3% dels desplaçaments, és molt minsa. Darrere aquestes consideracions, hi ha la voluntat de reduir en una tercera part el nombre de vehicles que circulen utilitzant com a argument la contaminació, mentre continua sense atacar els focus principals que l’ocasionen.

Segueix enarborant el model de les superilles, i considera que Barcelona és un exemple i posa com a model d’èxit el de Sant Antoni, però no esmenta per a res la primera superilla real que va ser a Sant Andreu i que s’ha saldat amb un gran fracàs. Però l’oposició a les superilles està tan generalitzada que el mateix PSC, en un document del partit, les destrossa. Comença per afirmar que si s’aconseguís reduir de manera viable el trànsit general de la ciutat en la mesura que cal per assolir les superilles de l’Eixample, ja seria innecessària aquesta solució perquè seria molt millor mantenir l’actual estructura homogènia de carrers amb més carrils per al transport públic i amb unes voreres que es podrien duplicar. En altres paraules, la clau de volta està en que el fet que el tràfic privat desaparegui sense que això ocasioni el col·lapse econòmic de Barcelona. Però aquest objectiu és inviable en un horitzó temporal visible.

El que sí que és factible és aprofitar tots els processos tecnològics que afectaran el transport, tant en la seva dimensió pública com en la reducció de l’impacte ambiental. Desqualifica les superilles com un “somieig ruralitzat” i qüestiona, per raons evidents, que els veïns puguin satisfer les seves necessitats quotidianes a l’interior de les superilles o en un entorn proper. Primer, perquè hi ha activitats econòmiques i serveis que requereixen una determinada centralitat perquè siguin viables, pel tipus de demanda a la qual serveixen. Per l’altra, perquè els desplaçaments llar-treball ja alteren per si sols tot criteri de proximitat.

El document socialista recorda que en realitat el que ara és la bandera de Colau són projectes vells que ja existien molt abans de la seva arribada. Perquè el concepte de superilla fa dècades que està flotant en l’àmbit teòric de l’urbanisme de la ciutat, sense que mai s’hagi pogut aplicar precisament per l’impacte que ocasiona en destruir la trama de l’Eixample i reduir l’activitat econòmica. Sí que són possibles superilles en àmbits molts concrets i específics. És el cas del mercat de Sant Antoni, que ja estava prevista en els plantejaments municipals dels anys vuitanta, o sigui que Colau fa seu un vell projecte de caràcter singular i a partir d’ell intenta raonar que és extrapolable al conjunt de l’Eixample.

La seva visió és tan absurda que insisteix amb el tramvia, ara en el tram Glòries-Verdaguer, i el situa en l’àmbit de les solucions al transport a escala metropolitana. És evident que amb ambicions tan deformades com les que manifesta Colau, Barcelona difícilment pot sortir de la decadència en la qual està instal·lada.

Mentrestant, els problemes del dia a dia creixen i s’acumulen. Barcelona s’ha convertit en la ciutat espanyola, en la qual es practiquen amb la més gran impunitat, botellots massius que reuneixen milers i milers de persones, malgrat que la pandèmia segueix present i malgrat que el resultat és més brutícia i deteriorament de l’espai públic.

Però és que són les mateixes mesures municipals les que contribueixen a aquesta degradació, com succeeix al nucli antic de Sant Andreu on la implantació d’un nou servei de recollida d’escombraries domiciliàries ha comportat la revolta dels veïns i que el barri aparegui ple de bosses d’escombraries sense recollir. Perquè aquest sistema és molt restrictiu, amb un horari de només dues hores, de 20 a 22h., restringeix la recollida segons el tipus de residu a uns dies determinats de la setmana, i si el veí s’equivoca o bé té necessitat de desfer-se d’alguna bossa, els serveis no la recullen si no correspon al residu del dia de la setmana taxat. És una manifestació més que després de tants anys a l’Ajuntament, els seus equips encara són incapaços de gestionar el dia a dia.

Ada Colau segueix insistint en els seus temes, en els quals cada vegada està més sola Click To Tweet

👉 ¡Uneix-te al nostre grup de Facebook de Converses a Catalunya!

Comentem entre tots les notícies de Catalunya per a estar informats.
Podreu consultar totes les claus del dia!

Com valores el nou Govern de la Generalitat?

Mira els resultats

Loading ... Loading ...
Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú