Cinc tecnologies innovadores per completar a temps la transició energètica

Hi ha consciència arreu del món que una de les prioritats del segle XXI és aturar l’escalfament global i mitigar els efectes del canvi climàtic. La pujada de les temperatures segueix accelerant-se, i les crides a actuar de forma contundent es fan cada cop més fortes.

Malgrat l’angoixa que les perspectives generen, hi ha motius per a l’esperança.

Com explicava recentment Converses en un altre article, a curt i mig termini, una bona solució per reduir les emissions responsables dels gasos d’efecte hivernacle segueix sent l’energia nuclear.

A continuació fixem la mirada en solucions definitives que han de permetre la generació d’energia 100% neta i la reducció de les quantitats de diòxid de carboni i d’altres gasos perillosos en l’atmosfera.

1. Captura de diòxid de carboni

Avui en dia ja és possible capturar el CO2, el principal responsable del escalfament de la Terra. No obstant, els mètodes actuals són encara desproporcionadament cars. Capturar una tona de diòxid de carboni costa entre 65 i 150 dòlars, segons la consultora McKinsey & Company.

A finals d’aquest any, la indústria siderúrgica ArcelorMittal situada a Dunkerque, França, posarà en marxa un projecte innovador, DinamX, que hauria de reduir els costos de la captura de CO2 en un 30%. La idea és que el gas captat sigui canalitzat i emmagatzemat sota terra.

D’altres països, com Suïssa i Canadà, ja han posat en marxa projectes similars per captat CO2. De moment, aquesta complexa operació només és possible en fàbriques i centrals energètiques que emetin el gas en grans quantitats.

2. Bateries elèctriques ultra-resistents

Els cotxes elèctrics actuals encara utilitzen bateries de ió-liti, que ofereixen un rendiment mediocre. En és testimoni l’escassa autonomia dels cotxes híbrids i totalment elèctrics.

Els fabricants de bateries d’arreu del món s’han llençat a una cursa per produir bateries d’estat sòlid, que haurien de permetre augmentar l’autonomia real més enllà dels 1.000 kilòmetres.

👉 ¡Uneix-te al nostre grup de Facebook de Converses a Catalunya!

Comentem entre tots les notícies de Catalunya per a estar informats.
Podreu consultar totes les claus del dia!

També hi ha empreses que estan experimentant bateries que no utilitzin minerals rars, com el liti, el cobalt o el níquel. La start-up francesa Tiamat preveu llençar al mercat dintre de pocs anys bateries de ió-sodi. El sodi és un mineral fàcil d’obtenir de forma industrial i que no utilitza maquinària pesada que consumeix combustibles fòssils, a diferència del liti.

3. Hidrogen verd i barat

No tota la transició ecològica reposarà en l’energia elèctrica. Nombroses línies de investigació se centren en l’hidrogen i les seves aplicacions. L’inconvenient d’aquest element químic és que per produir-lo és encara necessari emprar una gran quantitat d’energia, que sovint no és renovable.

En aquest àmbit, els esforços arreu del món se centren en produir hidrogen de forma més eficient. I ja estan donant fruit: s’espera que cap al 2030 l’hidrogen serà fàcilment accessible, barat i net.

4. Electrificació de la producció d’acer

Des dels inicis de la producció de l’acer a escala industrial al segle XIX, aquesta s’ha basat en la utilització del coc, un derivat del carbó molt contaminant. Avui, la siderúrgia és responsable d’entre el 5 i el 7% de les emissions de CO2 mundials.

Boston Metal, una empresa nord-americana, vol descarbonitzar la producció d’acer abans del 2040. El seu projecte passa per la utilització de l’electròlisi per fondre el mineral brut. Aquest mètode ja ha demostrat el seu èxit i produït en laboratori més d’una tona d’acer.

5. Fusió nuclear: per fi a la vista?

Fa dècades que els investigadors intenten produir energia elèctrica a partir de la fusió d’àtoms. El projecte internacional ITER, amb seu al sud de França, hauria d’arribar a aconseguir-ho una mica abans del 2040. D’altres iniciatives més petites s’han proposat fusionar nuclis d’àtoms d’aquí 10 a 20 anys.

A diferència de la fissió, la fusió genera pocs residus perillosos pels organismes vius. Té també l’avantatge crucial de produir molta més energia utilitzant la mateixa quantitat de minerals. A més, no hi ha risc de que el reactor fongui i causi accidents tant greus com el de Txernòbil o el de Fukushima.

 

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú