En política internacional per al 2025, els següents apartats cerquen escenaris plausibles que es podrien donar, amb arguments basats en les informacions actuals al nostre abast. Que es materialitzin o no depèn d’una multitud de factors de fons i circumstàncies de cada moment que són impossibles d’analitzar de forma sistemàtica, però no per això l’exercici resulta, esperem, menys estimulant i rellevant.
Síria: el nou govern islamista no arribarà a consolidar el poder
La caiguda rapidíssima i inesperada de Bashar al-Assad ha portat a Damasc al grup islamista (ex-Al Qaïda) HTS. El seu líder, que s’ha donat un nou nom per trencar amb aquest incòmode passat, Ahmed al-Sharaa, somia a consolidar el seu poder a tot Síria i normalitzar la situació del país. No obstant això, les seves veritables intencions en matèria d’aplicació de la llei islàmica continuen sent una preocupació de nombrosos sirians i observadors internacionals.
A més, HTS té un altre i greu problema: no és ni de bon tros una força suficient per assegurar el control efectiu de tot el territori internacionalment reconegut com a sirià. A causa de la seva feblesa no li quedarà altre remei que intentar pactar amb altres grups, ja siguin pertanyents a minories com els kurds, els alauites i els cada cop més escassos cristians, o bé grups islamistes sunnites, com l’Exèrcit Nacional Sirià controlat per Turquia. L’equació sembla pràcticament impossible de resoldre, i malauradament sembla probable que Síria no pugui evitar una nova fase de la guerra civil. El que està per veure és de quina intensitat i abast.
Ucraïna: hi haurà acord de pau
El moment es prepara des de fa mesos, i el president electe Donald Trump sembla determinat a bolcar-hi tots els seus esforços així que arribi a la Casa Blanca. Tanmateix, això no vol dir, ni de bon tros, que la pau sigui fàcil. Segurament els Estats Units hauran d’amenaçar Rússia amb noves mesures de suport a Ucraïna, mentre emetran un missatge de símbol oposat envers Kíev, potser fixant una data de fi de l’ajuda militar. L’opinió dels ucraïnesos, cada cop més desconfiats envers el seu president Zelenski, és probable que sigui un factor important per accelerar la fi de les hostilitats.
Amb tot, serà difícil que l’acord de pau sigui definitiu, ja que Ucraïna es resistirà a reconèixer legalment la cessió de territoris a Rússia – i d’una forma semblant, Rússia no acceptarà un acord en què Ucraïna esdevingui formalment membre de l’OTAN.
Les garanties que Europa podria aportar per a ambdues parts podrien resultar clau per a una resolució definitiva del conflicte, però com des d’aquest diari anem repetint, ja és tradició que Europa estigui, per la seva pròpia manca d’habilitat, totalment absent en les grans decisions – incloent aquelles que més l’afecten. Un cop més, doncs, seran els nord-americans els qui treguin les castanyes del foc a uns europeus mancats de rumb.
Macron sobreviurà com a president de França, però sense govern
A França els comentaristes polítics han observat que cada govern nomenat pel president Emmanuel Macron té una esperança de vida que és la meitat del que l’ha precedit. Una regla que es compleix amb certa precisió des del primer ministre que nomenà per primer cop el 2017, Edouard Philippe. El darrer a haver-la seguit ha estat Michel Barnier, que ha sobreviscut poc més de tres mesos al càrrec abans de caure en una moció de censura arran dels pressupostos. Així doncs, al nou primer ministre François Bayrou li podem pronosticar una esperança de vida de mes i mig, termini que acabaria a començaments de febrer.
A Macron li queden uns 30 mesos al poder, ja que no es pot presentar un tercer cop si no dimiteix abans, cosa que s’ha negat repetidament a fer malgrat les exigències de l’oposició de l’extrema esquerra i de Le Pen. Uns mesos que poden ser no obstant un autèntic calvari pel líder francès d’estil autoritari i egocèntric.
En política internacional pel 2025, els següents apartats cerquen escenaris plausibles que es podrien donar, amb arguments basats en les informacions actuals al nostre abast Share on X
