La segona cimera de la Comunitat Política Europea (CPE) celebrada a Moldàvia ha mostrar una vegada més l’aïllament de la Rússia de Putin

El dia 6 d’octubre de 2022 es va celebrar a Praga la primera cimera  de la Comunitat Política Europea (CPE), que aplega més de quaranta països d’Europa, tots menys Rússia i Bielorússia. El lloc de la trobada va ser el majestuós castell medieval que presideix la ciutat de Praga, capital de la República Txeca, aleshores presidenta rotatòria de la UE (juliol-desembre de 2022).

El president francès, Emmanuel Macron, va proposar la idea d’una CPE a la reunió del Parlament Europeu del 9 de maig de 2022, en resposta a les sol·licituds d’adhesió a la UE d’Ucraïna, Geòrgia i Moldàvia.

Aquesta proposta es feia ressò d’una antiga recomanació de l’anterior president francès, François Mitterrand, consistent en crear una Confederació Europea. La proposta francesa va néixer amb el suport alemany. La idea consisteix en la creació d’un espai polític europeu més enllà de la UE. Pretén ser una solució per a la incorporació de països que encara no reuneixen tots els criteris per a l’entrada formal a la UE.

La CPE va néixer no com una nova institució europea, sinó com una plataforma per a la cooperació i un fòrum de debat al màxim nivell entre tots els països europeus, un espai pensat per “fomentar el diàleg polític i la cooperació“ i “reforçar la seguretat, l’estabilitat i la prosperitat del continent“.

La gran foto de família al castell de Praga va exemplificar l’aïllament de Moscou a l’escenari europeu i internacional. El cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, va declarar aleshores que “no és que vulguem que Rússia no formi part d’Europa, és que Putin s’ha situat fora de la comunitat europea“.

El dia primer de juny d’enguany la CPE s’ha reunit per segona vegada a la capital de Moldàvia, on han acudit uns 50 líders europeus per a tractar sobre seguretat europea, particularment la guerra d’Ucraïna, però també sobre el conflicte continuat entre Armènia i Azerbaidjan i les tensions creixents en els Balcans. A l’octubre d’enguany la CPE es reunirà a Granada, en el marc de la presidència rotatòria espanyola de la UE (juliol-desembre de 2023).

Segons el director del Brussels Institute for Geopolitics, Hans Kribbe, “La CPE és el Davos per a primers ministres i sembla que els agrada. No existeix cap altre fòrum a Europa que ofereixi una plataforma i una llibertat semblants. Per a Moldàvia aquesta cimera (CPE) significa una enorme oportunitat per a projectar i assegurar la seva identitat. El missatge a Rússia és clar: nosaltres no estem sols. La nostra llar és Europa. El resultat més important de la cimera serà la fotografia familiar“.

El sociòleg de la comunicació, McLuhan, és autor d’una famosa frase: “el mitjà és el missatge”.

En la diplomàcia internacional la geografia és el missatge, i la cimera de la CPE, acabada de celebrar a Moldàvia, amb participació dels líders de 46 països europeus i les dues excepcions de Rússia i Bielorússia, ha sigut una declaració geopolítica d’unitat davant la guerra de Vladímir Putin contra Ucraïna.

Dels països convidats només va ser baixa d’última hora el líder turc Erdogan, tot just reelegit president de Turquia. La seva fotografia davant del castell medieval de Mimi va realçar, una vegada més, la solitud de la Rússia de Putin després de quinze mesos de guerra.

La celebració de la cimera a Moldàvia, un país que Moscou ha assenyalat amb molt mal gust com “la pròxima Ucraïna“,  sotmès a constants operacions de desestabilització política i xantatge energètic  per part de Rússia, té un caire altament simbòlic en el sentit de demostrar el total suport europeu als dos països.

“Si no fos per la resistència i coratge d’Ucraïna, el meu país hauria estat arrasat“ ha recalcat Maia Sandu, la presidenta moldava. “Aquí, a només 20 quilòmetres d’Ucraïna, hem reunit el continent sencer per reafirmar la nostra forta determinació col·lectiva per tornar la pau a Europa“.

La reunió ha tingut lloc al castell de Mimi, a Bulboaca, situat a 21 quilòmetres de la frontera ucraïnesa, en un domini vinícola al sud-est de la capital Chisinau, a poca distància de la regió separatista prorussa de Transnístria. Territori complicat com a conseqüència geopolítica del desplaçament forçat de l’ampliació de les fronteres de l’URSS cap a l’oest, decretat per Stalin, acabada la Segona Guerra Mundial. “La vostra presència en aquesta cimera demostra que Moldàvia no està sola”, i “ens fa confiar més que mai en el futur democràtic del nostre país, compromès de manera irreversible amb l’adhesió a la Unió Europea”, va afirmar la presidenta moldava.

Castell Mimi
Castell Mimi (Moldàvia)

Moldàvia va ser reconeguda com a país candidat a la UE l’any passat, alhora que Ucraïna. Ambdós països aspiren a iniciar negociacions d’ingrés a la UE el desembre d’enguany. A diferència de Kíiv, Chisinau no desitja ingressar a l’OTAN, els ministres de la qual s’han reunit també el dia primer de juny a Oslo, en paral·lel a la cimera de la CPE, per debatre quin tipus de garanties de seguretat pot oferir a Ucraïna fins que sigui membre de ple dret de l’Aliança Atlàntica, cosa que només podrà passar quan la guerra s’acabi.

A la cimera de Moldàvia, l’OTAN ha estat molt present.

“Per què l’OTAN?“, es va preguntar retòricament el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, durant el seu discurs d’obertura de la cimera. “Perquè quan no hi ha garanties de seguretat la guerra està garantida, per això tots els veïns que tenen frontera amb Rússia i que no volen ser destrossats pels russos haurien de ser membres de la UE i de l’OTAN“.

Zelenski va demanar als membres de l’OTAN que al mes de juliol, en la cimera de l’OTAN a Vílnius, donin  “una resposta clara“ a la petició d’ingrés de Kíiv i els arranjaments de seguretat necessaris durant la transició.

“Aquest és l’any de prendre decisions”, va emfatitzar el líder ucraïnès, que va cridar els seus homòlegs a explotar “el poder de la unitat” europea i entendre que Rússia “té por” de l’OTAN. “Només intenta empassar-se els que són fora de l’espai de seguretat comuna i prova de deixar conflictes congelats al territori dels seus veïns quan no aconsegueix absorbir-los, com ha fet amb Transnístria a Moldàvia, Ossètia del Sud i Abjàsia a Geòrgia i el Donetsk a Ucraïna. Durant quant temps Europa tolerarà això?”.

La invasió russa d’Ucraïna ha donat un fort impuls a la vocació europea de Moldàvia

Un país de 2,6 milions d’habitants que lliura una llarga pugna interna per forjar una identitat nacional autèntica, més enllà dels ressons de l’antiga unió amb Romania o els lligams amb Rússia. La manifestació recent de 75.000 persones envoltades de banderes de la UE a Chisinau, la capital, com a suport a la integració europea, amb esdeveniments com l’elecció d’un Govern pro Kremlin a la regió autònoma de Gagaúsia, més les celebracions del dia de la Victòria entre insígnies vermelles i russes, o diverses protestes contra l’acostament a Europa (segons el Govern moldau provinents de la “guerra híbrida” de Moscou contra el país) donen idea de la força de les tensions internes que es viuen a Moldàvia en aquests moments.

Eleccions generals a Espanya 23-J

L’avançament de les eleccions generals a Espanya al 23 de juliol proper sumeix en la incertesa la presidència espanyola de la UE (juliol-desembre de 2023). Pedro Sánchez ha recordat que Espanya serà aleshores  l’amfitriona de la tercera cimera de la Comunitat Política Europea (CPE),  “una responsabilitat que ens prenem molt seriosament“. La cita se celebrarà el 5 d’octubre a Granada, tot i que les eleccions del 23 de juliol determinaran qui serà llavors el Cap de l’Executiu espanyol.

“En qualsevol cas, més enllà de l’avançament electoral a Espanya -acaba d’escriure un acreditat comentarista polític moldau- la Comunitat Política Europea (CPE), és a dir, tota l’Europa democràtica i unida, la “Paneuropea” en acció que haurien volgut veure europeistes d’èpoques passades, es tornarà a trobar a Granada el mes d’octubre d’aquest any i estem segurs que Espanya farà els deures que li corresponen”.

La CPE va néixer no com una nova institució europea, sinó com una plataforma per a la cooperació i un fòrum de debat al màxim nivell entre tots els països europeus Click To Tweet

Creus que el govern Aragonès, després dels canvis fets, aguantarà fins a la data de les pròximes eleccions el 2025?

Mira els resultats

Loading ... Loading ...

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

1 comentari. Leave new

  • Criaturitas. Este tipo de análisis, sólo explicables por la monodieta de “noticias” precocinadas por la CIA que consume el (perezoso y acomodado) plumilla, darían risa si no demostraran tan a las claras lo alejados de la realidad que nos encontramos los europeos. Decir que Rusia “está aislada” es como decir que los puños de Conor McGregor son golpeados por la cara de sus oponentes.

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.