El 6 d’octubre s’ha celebrat a Praga la primera reunió de la Comunitat Política Europea (CPE) que aplega 44 països d’Europa, tots menys Rússia i Bielorrúsia, fet que ha deixat en evidència l’aïllament de Putin.
El 7 d’octubre, dia del seu aniversari (setanta anys), Putin ha rebut un segon revés provinent dels organitzadors del Premi Nobel de la Pau, concedit a detractors seus ucraïnesos, russos i bielorussos. Un revés acompanyat de greus acusacions del Consell Europeu també reunit a Praga en sessió informal (provocar una guerra energètica) i del president nord-americà, Joe Biden, des d’Estats Units (amenaçar amb una guerra nuclear).
La guerra d’Ucraïna continua refigurant l’ordre de seguretat europeu, però no pas en la direcció que Putin preveia quan va ordenar la invasió, sinó en un sentit contrari. La guerra d’Ucraïna està propiciant l’aparició d’un continent cada vegada més unit i d’un Putin cada vegada més aïllat i desprestigiat, que està convertint Rússia en Estat pària del continent. Alguns analistes han escrit que Putin també s’està convertint en el “federador” d’Europa, malgrat seu i en contra seu.
Després de provocar l’abandonament de la neutralitat de Finlàndia i Suècia i, per tant, una nova ampliació de l’OTAN, la guerra d’Ucraïna ha impulsat un acostament inèdit entre els líders de 44 països europeus sota el paraigua de la recentment nascuda Comunitat Política Europea (CPE).
El passat dia 6 d’octubre ha tingut lloc la primera reunió d’aquesta organització, celebrada en el majestuós castell medieval que presideix la ciutat de Praga, capital de Txèquia, país que presideix la Unió Europea (UE) durant el semestre actual (juny-desembre de 2022).
El president francès, Emmanuel Macron, va proposar la idea d’una CPE a la reunió del Parlament Europeu del 9 de maig d’enguany, en resposta a les sol·licituds d’adhesió a la UE d’Ucraïna, Geòrgia i Moldàvia. Aquesta proposta es feia ressò d’una antiga recomanació de François Mitterand, consistent en crear una Confederació Europea, i s’afegeix a les propostes recents de reforma de la UE que han arribat de Mario Draghi (federalització) i Enrico Letta (confederació).
El canceller alemany, Olaf Scholz, per la seva banda, va recolzar la proposta de Macron en una conferència dedicada a propostes sobre el futur d’Europa, també celebrada a Praga fa unes setmanes, a la que va donar suport a una ampliació de la UE de 27 a 37 membres.
La proposta francesa neix amb el suport alemany, fet clau a la UE. La idea consisteix essencialment en la creació d’un espai polític europeu més enllà de la UE. Pretén ser una solució pràctica per a la incorporació de països que encara no reuneixen tots els criteris per a l’entrada formal a la UE.
La cita de Praga ha reunit 27 països membres de la UE i 17 que no ho són. La bufetada que ha suposat per a Putin és evident. Tota Europa, menys la Bielorússia de Lukashenko sotmesa a Moscou, se li gira d’esquena a conseqüència de la seva invasió d’Ucraïna.
La reunió, a més, ha coincidit amb l’atorgament del Premi Nobel de la Pau a tres organitzacions crítiques de la Rússia de Putin i de la Bielorússia de Lukashenko.
El primer ministre txec, Petr Fiala, ha declarat a l’acte d’obertura: “El problema més important al que s’enfronta actualment Europa és una guerra d‘agressió. Rússia continua endavant amb la seva injusta agressió contra Ucraïna. Vladímir Putin s’oposa a negociar, el seu únic objectiu és aconseguir territori”.
Ningú no sap del cert com evolucionarà la CPE, però el més rellevant és que els 44 països convidats hi hagin volgut participar. Són tots els països del continent menys Rússia i Bielorússia, que ja no són membres del Consell d’Europa.
Fonts diplomàtiques insisteixen en la idea que “la reunió és el missatge“: tots reunits contra la Rússia de Putin i la Bielorússia de Lukashenko. Europa ha volgut oferir des de Praga una imatge d’unitat davant de les polítiques agressives de Moscou en els terrenys militar i energètic, que està passant factura a tots els presents.
La gran foto de família al castell de Praga ha exemplificat l’aïllament de Moscou a l’escenari europeu i internacional
La gran foto de família al castell de Praga ha exemplificat l’aïllament de Moscou a l’escenari europeu i internacional. El cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, ha declarat que “no és que vulguem que Rússia no formi part d’Europa, és que Putin s’ha situat fora de la comunitat europea“. El president ucraïnès, Zelenski, hi ha participat de manera telemàtica. Ha declarat: “Ucraïna ha de guanyar aquesta guerra perquè els tancs russos no avancin sobre Varsòvia o Praga“. El seu discurs ha sigut rebut amb una gran ovació.
La CPE no vol ser una nova institució europea, sinó una plataforma per a la cooperació i un fòrum de debat al màxim nivell entre tots els països europeus, un espai de debat pensat per a “fomentar el diàleg polític i la cooperació“ i “reforçar la seguretat, l’estabilitat i la prosperitat del continent“.
Els debats de la seva primera cimera s’han organitzat al voltant de dos grans temes -energia i seguretat- amb els líders repartits en quatre taules. El president espanyol, Pedro Sánchez ha compartit taula amb la premier britànica, Liz Truss, que només ha accedit a assistir a la cimera després d’obtenir de Macron la promesa que no seria un apèndix de la UE. Truss és una gran defensora del Brexit, té la fe de la conversa, i és molt crítica amb la UE.
En el terreny pràctic, aquesta primera cimera de la CPE ha servit per a abordar diverses causes particulars, com les tres següents.
- Afavorir converses entre els líders de Sèrbia i Kosovo, en presència de Macron i del líder alemany, Olaf Scholz.
- Facilitar una trobada històrica entre els màxims dirigents d’Armènia i Azerbaidjan sense presència de representants russos, només amb Macron i el president del Consell Europeu, el belga Charles Michel.
- Propiciar una trobada immediata a París entre els líders espanyol i portuguès amb Macron per a tractar sobre el projecte Midcat, gasoducte que ha de travessar territori francès, projecte recolzat per Alemanya.
Com es pot veure, Macron no solament s’ha apuntat a favor seu el fet de ser l’autor de la proposta sobre la CPE, sinó que també ha aconseguit ser protagonista de la seva primera reunió formal.
Pedro Sánchez no perd l’ocasió d’aprofitar totes les seves oportunitats internacionals, possiblement de cara a un destí polític global més endavant
L’anunci que s’organitzaran més cimeres és un bon senyal de continuïtat de la CPE i ha sigut rebut amb aplaudiments. La primera se celebrarà d’aquí a sis mesos a Moldàvia, la segona a Espanya d’aquí a un any, quan Espanya estarà fent els darrers preparatius de la seva presidència de la UE corresponent al segon semestre de l’any 2023 (Pedro Sánchez no perd l’ocasió d’aprofitar totes les seves oportunitats internacionals, possiblement de cara a un destí polític global més endavant), i la tercera se celebrarà al Regne Unit. La simple continuïtat del projecte és una prova de l’èxit de la iniciativa.
Coincidint amb la primera cimera de la CPE i la reunió informal l’endemà del Consell Europeu a Praga, s’ha donat a conèixer la concessió del Premi Nobel de la Pau a activistes prodemocràtics de Bielorússia, Rússia i Ucraïna.
Els guardons han sigut per al bielorús Alés Bialiatski, actualment empresonat al seu país, la històrica ONG russa Memorial, investigadora dels crims comunistes comesos a l’extinta URSS, i el Centre de les Llibertats Civils d’Ucraïna.
Putin rep un missatge semblant per segon any consecutiu. El 2021 el Nobel va distingir amb el premi de la Pau el periodista rus Dmitri Muràtov, director del diari opositor Nóvaia Gazeta, que va compartir amb la periodista filipina Maria Ressa. La presidenta del Comitè Nobel ha declarat que “els governs de Moscou i Minsk representen règims autoritaris que suprimeixen els drets humans“.
A la reunió del Consell Europeu, la UE ha acusat obertament a Putin d’haver iniciat una guerra energètica. “Rússia ha llençat un míssil energètic sobre la UE i sobre el món“, ha declarat el president del Consell Europeu, Charles Michel. Els 27 han aconseguit avançar en el seu pla per a topar els preus del gas i d’assolir una política energètica comuna.
Des dels Estats Units, Biden ha avisat que l’amenaça nuclear russa ha de prendre’s seriosament (la CIA ja va avisar abans del 24 de febrer de la immediata invasió russa d’Ucraïna quan pocs analistes se l’esperaven). Biden ha comparat la crisi actual amb la dels míssils de l’any 1962, en plena Guerra Freda. Ha dit, ni més ni menys, que no creu que Putin vagi de “farol” i que Occident s’ha de preparar per a un eventual “Harmagedon nuclear“.
El Consell Europeu es tornarà a reunir de manera formal a Txèquia abans que acabi l’any. Es pretén arribar a definir finalment una política energètica comuna i fixar les pautes per a superar l’hivern difícil que s’aveïna des del punt de vista energètic.
La campanya militar de Putin a Ucraïna ha aixecat un mur entre Occident i Moscou, que perjudica molta gent, començant per Ucraïna, però també a Rússia, Europa en general i bona part del “Sud Global“.
El cas de Sudan, per exemple, és ben recent. Els Estats Units apareix com la gran superpotència beneficiada i la Xina s’ho mira tot plegat de reüll i de mala gana, proliferant les seves abstencions a l’ONU, centrada com està en la pròxima elecció de Xi Jinping per tercera vegada com a líder màxim del Partit Comunista que governa el país, i en els seus plans d’arribar a primera potència mundial a curt termini. Alemanya ha demanat al president rus que aprofités el dia del seu aniversari per a “reflexionar“ sobre la seva invasió d’Ucraïna i arribés aviat a extreure’n les conseqüències oportunes. Les inquietuds de la Xina i l’Índia, properes a Putin, són coincidents.
Asseguren els analistes que els dèspotes acostumen a estar envoltats d’assessors aduladors que els hi amaguen les veritats. Així els dèspotes acaben perdent el contacte amb la realitat, governen a la defensiva i poden arribar a la paranoia. Creuen que és el cas de Putin.
Segons Jacques Rupnik, exassessor de Vaclav Havel i director del Centre d’Investigacions Internacionals de París, “la Comunitat Política Europea (CPE) pot funcionar i donar l’impuls necessari perquè la seva matriu, la UE, es converteixi finalment en un veritable actor global a l’escenari internacional; perquè aquesta Europa de cercles concèntrics que s’està creant funcioni, el nucli ha de ser fort; si la UE creu de debò que ha de ser un actor polític fort, ha d’eliminar la unanimitat en la seva presa de decisions, però en aquest punt tothom sap que les resistències són grans“.
Coincidint amb la primera cimera de la CPE i la reunió informal l’endemà del Consell Europeu a Praga, s’ha donat a conèixer la concessió del Premi Nobel de la Pau a activistes prodemocràtics de Bielorússia, Rússia i Ucraïna Click To Tweet
Loading ...
Víctor Pou és doctor en dret i llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona,